Els gegants de l’Espluga van ser adquirits per l’Ajuntament l’any 1947 (Roca, 2005). L’any 1986 es van batejar amb els noms de Ponç Hug de Cervera i Beatriu de Milany, vescomtessa de Bas, fundadors de l’Espluga de Francolí, a qui el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV els entregà la Carta de Població i els encarregà construïr a la zona una fortalesa i celebrar-hi mercat l’any 1079 (Roca, 2005). Aquell mateix any van estrenar nous vestits, elaborats per la companyia ‘Aragonesa de Fiestas’, de Saragossa, que també els va restaurar (Miralles, s/d). L’any 2022, amb motiu del seu 75è aniversari, van restaurar-se al taller Casserras de Solsona i van estrenar-se uns nous vestits adequats als personatges que representen elaborats pel taller El Barato de Reus.
EL GEGANT PONÇ HUG DE CERVERA
PES: 65 Quilos – ALÇADA: 4 metres aprox.
Representa el fundador i primer senyor de la vila de l’Espluga de Francolí per encàrrec del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el 1079. Va ser batejat amb aquest nom el 1986. Fins llavors va representar un rei, probablement el rei catòlic Ferran d’Aragó, imatge que, tot i amb estil renaixentista, va mantenir fins l’any 2022.
El seu vestuari original ja incloïa una túnica reial, però en lloc de capa duia capalina. El vestuari estrenat el 1986, era més proper a la vestimenta nobiliària més pròpia del Renaixement o el Barroc amb capa vermella, túnica blanca brodada amb voravius daurats i cinturó blau amb brodats daurats. Al coll hi portava una gorguera no pròpia del personatge que representava, del segle XI, sinó habitual en els homes del segle XVII.
Quan l’Ajuntament de l’Espluga el va adquirir a la casa Ingenio de Barcelona l’any 1947 no portava corona però l’any següent el consistori franquista va encarregar coronar-lo. El seu personatge però, no n’hauria de portar, ja que no tenia la categoria de Rei. Per això l’any 2022, amb motiu del seu 75è aniversari, la corona es va substituïr per un casc de cavaller cristià, conjuntament amb un vestit amb cota de malla. A la mà, hi porta una còpia de la Carta de Població de l’any 1079.
La figura és de titularitat municipal però actualment el fa ballar a través de conveni l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.
LA GEGANTA BEATRIU de milany
PES: 75 Quilos – ALÇADA: 4 metres aprox.
Representa la vescomtessa de Bas, esposa de Ponç Hug de Cervera l’any 1079 quan ella i el seu marit van rebre l’encàrrec de fundar una vila a les terres de l’Espluga, l’any 1079, en plena conquesta cristiana. Va ser batejada amb aquest nom el 1986. Fins llavors va representar una reina, probablement la reina Isabel la Catòlica de Castella i Aragó, estètica que va mantenir fins l’any 2022, tot i que d’estil renaixentista.
El vestuari que havia lluït fins llavors era més pompós que el que probablement portaria la vescomtessa de Bas, amb una túnica daurada cenyida a la cintura i un combinat de seda blanca. La capa era verda, el color de l’esperança i de la bandera de l’Espluga. Portava un collaret i unes arrecades de perles i a la mà esquerra, un mocador brodat per diverses brodadores i puntaires espluguines. A la mà dreta hi porta un ram, des dels seus orígens. Cada any per la Festa Major es col·loca nou, amb flor natural i s’obsequia a una persona vinculada a la cultura popular local, a mode d’homenatge.
Quan l’Ajuntament de l’Espluga la va adquirir a la casa Ingenio de Barcelona l’any 1947 no portava corona (podria ser un encàrrec prèvi de l’Ajuntament republicà) però l’any següent el consistori franquista va encarregar coronar-la. El seu personatge però, no n’hauria de portar, ja que no tenia la categoria de Reina. Per això l’any 2022 es va decidir substituïr-la per un barret de dama i un vel cristià, amb motiu del seu 75è aniversari, juntament amb un nou vestit més adequat al seu rang.
La figura és de titularitat municipal però actualment la fa ballar a través de conveni l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.
A QUI REPRESENTEN?
Ponç Hug de Cervera, natural del Solsonès, va casar-se amb Beatriu de Milany, filla del vescomte de Besalú Udalard I i d’Ermessenda, senyora de Beuda i Montagut. Beatriu va heretar el vescomtat de Bas en morir el seu renebot i així es va convertir en vescomtessa. El seu marit va rebre el títol per matrimoni i des de llavors i fins el segle XIII els Cervera van governar el vescomtat de Bas, les terres de l’Espluga de Francolí i alguns castells de la Segarra i l’Anoia (Carreras, 2000).
Dos dels seus fills, Ponç i Ramon, es van dividir l’Espluga en dos i des de llavors van créixer dos nuclis de població, l’Espluga Sobirana i l’Espluga Jussana. A mitjans del segle XIII les dues branques dels Cervera, en quedar-se sense descendència, van cedir les dues Esplugues als templers i als hospitalers respectivament, aquests últims convertits en senyors de les dues viles des del 1317 (per l’extinció dels templers) fins la desmortització de 1835 (Carreras, 2000).
EL MOTLLE DE L’INGENIO
Aquestes dues figures són obra del taller El Ingenio de Barcelona, d’on van sortir molts dels gegants i capgrossos catalans, la majoria amb el mateix aspecte, construïts a partir d’un motlle. Els de l’Espluga són els segons de Catalunya i els quarts d’Espanya sorgits del mateix motlle després dels de Roquetes, Basauri (País Basc) i Laredo (Cantabria) (Miralles, s/d).
L’ARRIBADA, SENSE PRESSUPOST NI CORONA
L’Ajuntament de l’Espluga va adquirir els gegants i quatre capgrossos amb l’aportació d’una pesseta (6 cèntims d’euro) de les cartilles de racionament dels espluguins, amb les quals es gestionava el repartiment de productes de primera necessitat per a la venda als comerços locals, en època de la postguerra civil espanyola (Roca, 2005 / Torres, 1974). Fins llavors no hi havia hagut gegants ni mai s’havia fet cap gestió per tenir-ne, diu l’agutzil de l’època Jaume Torres en un article a la revista El Francolí (Guasch, 1986). El mateix aclareix que l’any de la compra l’Ajuntament no tenia una assignació al pressupost per comprar els gegants i per això es va optar per les cartilles de racionament. Aquesta mesura no va ser ben acceptada en un principi: “en aquell temps, una pesseta no deixava de ser una pesseta”, deia Torres (Guasch, 1986), però de seguida l’opinió dels espluguins va canviar “radicalment quan van veure’ls ballar”.
Un dels fets curiosos és que els gegants van arribar a l’Espluga sense corona (Roca, 2005), tot i que es descarta que fossin un encàrrec de l’ajuntament republicà. L’Ajuntament de Roquetes també va comprar els mateixos gegants el març de l’any 1947, sense corones (Miralles, s/d).
El 1948 però, l’Ajuntament franquista de l’Espluga -llavors n’era alcalde Antoni Torrens- va encarregar de seguida una corona per cada gegant a la casa Ingenio (Roca, 2005), com manaven les directrius del moment en què les figures s’havien d’inspirar en els reis catòlics Ferran i Isabel. També ho havia fet l’Ajuntament de Roquetes el juny de 1947 (Miralles, s/d).
De ruta per Catalunya
El 1982 van visitar Matadepera amb motiu de la primera Trobada Internacional de Gegants, i el 1985, a la gran Trobada de Gegants de la ciutat de Lleida.
El 10 d’octubre de 1992 van fer el seu primer i únic viatge internacional participant a l’agermanament de l’Espluga de Francolí amb la vila suïssa d’Splügen. Van viatjar fins el país dels Alps en autobús acompanyats dels Nanos i els Grallers de l’Espluga i van actuar al poble alpí.
Els anys successius també van participar a les diferents Trobades de les Esplugues, que van celebrar-se de forma alterna a l’Espluga Calba, Esplugues de Llobregat i l’Espluga de Francolí.
Després d’un temps d’inactivitat, l’any 2006 van tornar a sortir del poble, després d’un temps sense fer-ho, per assistir a la Ciutata Gegantera de Catalunya que se celebrava aquell any a Montblanc.
El vestuari original
A les múltiples fotografies fetes per diferents autors als gegants antics de l’Espluga, el 1951 a Tarragona, es pot observar el vestuari original que van estrenar el 1947. És un vestit de temàtica medieval, ja que probablement volien representar els Reis Catòlics Ferran i Isabel, com habitualment passava en les parelles de gegants de l’època franquista. Destaquen les dues capalines, eliminades en la nova vestimenta del 1986. Destaca com a particularitat que el gegant portava un pergamí a la mà dreta. L’any 1986 va convertir-se per la carta de població de l’Espluga de l’any 1079 i va posar-se a la mà esquerra.
Pel que fa als colors, el vestit del gegant tenia tons vermells i granats (colors que es van conservar en la capa estrenada el 1986), mentre que el de la geganta era realment estrident, amb un vestit groc combinat amb elements de color blau (pel nou vestuari de 1986 es va preservar el color groc, però més suau). Destaquen els brodats del cintura i de l’estola que en cau, i l’estampat del teixit tant del gegant com de la geganta.
Els vestits originals van guardar-se a les golfes de l’Antic Hospital des del 1986 fins que, segurament arran de les obres de reforma de l’edifici el 1991, van desapareixer de forma desafortunada.
1986, el bateig i la reSTAURACIÓ
L’any 1986 l’Ajuntament de l’Espluga intentava corregir el que Antoni Guasch (El Francolí, juliol de 1986) defineix com “un oblit imperdonable”: els gegants de l’Espluga no havien estat mai batejats. Va ser en aquella Festa Major, el diumenge 27 de juliol de 1986, quan van rebre oficialment el nom de Ponç Hug de Cervera i Beatriu, primers senyors de l’Espluga. Segons detalla l’article (Guasch, 1986), l’acte es va fer durant la ballada a la plaça de la Vila i va ser el rector del moment, Mn. Pasqual Gasol i Simó, qui els va batejar. A la cerimònia van assistir-hi com a padrins els gegants de Pira, Senan, Sarral i Barberà (aquests últims actuant com a padrins). El bateig va acabar amb una llençada de caramels dels balcons de la Casa de la Vila, una ballada en solitari de cada parella de gegants i una ballada conjunta.
Amb motiu d’aquest esdeveniment es va fer la primera renovació de vestuari de la història d’aquestes figures -després de 40 anys- i que ha arribat fins a l’actualitat, convertint-se en la icona de multitud de generacions espluguins durant els següents 35 anys. També es va aprofitar per fer una nova restauració, segurament la més completa feta fins llavors ja que es van reparar els cossos, els dets -molt malmesos- i els caps (Guasch, 1986). La renovació la va liderar el llavors regidor de Cultura, Enric Vives, en època de l’alcalde Isidre Estivill, juntament amb l’agutzil Jaume Torres. Segons relata Vives, els gegants es van traslladar a Saragossa amb la furgoneta d’un treballador de la Brigada Municipal, Rafa Campos. Com a anècdota, durant la seva absència l’Ajuntament va entrar en conflicte amb la Cooperativa de Consum-Panificadora, que havia d’inaugurar la nova botiga de la plaça de l’Església i va demanar a l’Ajuntament la presència dels gegants, però no va ser possible.
ELS NOUS VESTITS de 1986
L’Ajuntament de l’Espluga va fer arribar a la companyia Aragonesa de Fiestas una fotografia dels gegants amb els vestits originals perquè fes el disseny del nou vestuari. L’objectiu era preservar les formes de les túniques, millorant els colors i aconseguit un vestuari que encara lluís més. Segons aclareix el llavors regidor Enric Vives, no es va tenir en compte els personatges que representaven sinó la continuïtat amb el vestuari anterior, introduïnt diverses millores i nous colors.
Montserrat Cabrol de Guasch, modista, descrivia acuradament a la revista el Francolí (Guasch, 1986) com eren els nous vestits de Ponç Hug i Beatriu, recent estrenats i elaborats pel que descriuen com “la prestigiosa casa saragossana ARAFI (Aragonesa de fiestas)”:
“La descripció dels vestits ens l’ha fet la modista de la vila Montserrat Cabrol de Guasch, que va apreciar, d’entrada, la qualitat de la roba. Seguint les seves paraules, hem de fer notar que, tant el gegant com la geganta porten uns enagos de pallet. La geganta porta una capa de vellut de color verd pera, al voltant de la qual hi trobem passamaneria de color or vell i una de pit de pedreria blanca. El vestit, de brocat groc i adornat amb pedreria blanca, porta una peça de ras del mateix color, de dalt a baixa, que, de cintura cap avall, va adornada amb unes puntes; el coll porta un volant de puntes. D’altra banda, duu una faixa de color groc adornada per una sivella de pedreria al centre i amb passamaneria platejada als costats. Quan al gegant, la roba és la mateixa i només en varien els colors. La capa és de color granat, el vestit de color verd fluix amb una peça de ras blanc i, la faixa de ras blau, amb passamaneria daurada als cantons i al centre”.
Antoni Guasch i Vernet (El Francolí, juliol de 1986)
Restauracions conegudes:
1948: Col·locació de les corones
1960: Possible restauració a documentar, ja que la pintura de les fotografies fins el 1985 no sembla la original.
1982: Possible restauració a documentar entre l’actuació a Belianes i la de Matadepera, per observació fotogràfica.
1986: Renovació dels vestits i restauració per ‘Aragonesa de Fiestas’
1994: Restauració per ‘Aragonesa de Fiestas’
2002: Caiguda del gegant Ponç Hug. Restaurat pel taller l’Entremès de Valls i repintat per Fernando Martí -que també va aprofitar per repintar la geganta.
2007: Restauració pel taller Sarandaca de Granollers aprofitant el projecte de construcció dels nous gegants neolítics.
2009: Col·locació d’un nou mocador fet amb punta de coixí per les puntaires locals.
2022: Restauració al taller Casserras de Solsona i elaboració d’un nou vestuari al taller El Barato de Reus. Estrena d’un nou ram d’espígol, margarides i roses blanques de la Floristeria Civiflor i nou mocador amb puntes de més de 75 anys, de les puntaires espluguines.
El fals 50è aniversari
L’any 1994 es va celebrar erròniament el 50è aniversari dels Gegants de l’Espluga, convocant la primera Trobada de Gegants de la Conca de Barberà. Fins i tot es van fer uns pins commemoratius amb les dates 1944-1994. Antoni Guasch cita aquesta data (El Francolí, 1986) anomenant l’alcalde Antoni Torrents, qui va ser-ho precisament, a partir de 1947. De fet, es creia que la data de compra havia estat el 1944 fins que els llibres d’actes municipals van documentar la data correcta: 1947 (Roca, 2005 / Miralles, s/d). La companyia Aragonesa de Fiestas, que el 1986 ja havia fet la restauració dels gegants, els va tornar a restaurar el 1994 per aquesta celebració dels 50 anys.
el 75è aniversari i el nou vestuari de 2022
L’any 2022 van celebrar-se, ja de forma correcta, els 75 anys de l’arribada dels primers gegants i nanos a l’Espluga, corregint l’error de l’any 1994. Per commemorar-ho es van organitzar diferents actes de celebració el 3 i 4 de juny de 2022, com la presentació de la novel·la d’Antoni Carreras sobre els Cervera ‘Roc Ponent’ o un acte d’aniversari de poble a la plaça del Castell, antiga fortalesa dels Cervera, on van estrenar-se els nous vestits dels gegants i les noves dels nanos tricorni, amb motiu del seu aniversari i el dels nanos vells, a més dels 30 anys de l’actual grup de Grallers de l’Espluga.
L’objectiu de l’acte era situar els històrics gegants a l’entorn idoni pels personatges que representen, els primers senyors i fundadors de l’Espluga de Francolí. Per primer cop, els dos gegants, procedents del conegut motlle de la casa Ingenio de Barcelona, s’adequaven amb rigor històric a l’època dels seus personatges i amb la simbologia que els pertocava. L’Ajuntament de l’Espluga va destinar una inversió de 10.000 euros entre el pressupost municipal de 2021 i 2022 per restaurar-los de nou, aquest cop al taller d’escultura Casserras de Solsona i al taller El Barato de Reus.
Quan l’any 2015, Helena Rivero i Antoni Carreras van editar el conte del Caputxet, va fer-se evident que els gegants no anaven vestits com anirien Ponç Hug i Beatriu a finals del segle XI. Però es va decidir dibuixar-los amb la seva estètica de gegant, amb corones i els vestits de tall fantàstic renaixentista, perquè era la imatge que es tenia d’ells. L’any 2021, l’Ajuntament i la Colla Gegantera van veure l’oportunitat de seguir amb la idea de 1986 i amb el compromís de poble d’esperar l’arribada del mil·lenari de la vila l’any 2079, vestint-los com pertocaria.
L’informe tècnic i històric presentat el febrer de 2021 per Xavier Lozano Bosch a la regidoria de Cultura va plantejar diferents models a desenvolupar, que preveien diferents nivells de canvi i transformació, des de reproduir el vestit actual fins a adaptar-los completament a la indumentària del segle XI. El març de 2021, el Centre d’Estudis Locals avalava el projecte i una opció basada en fonaments històrics diacrònics oberta a determinades llicències de simbologia, elements i vestimenta com és propi dels gegants. El treball acurat va fer-se de forma coordinada amb la regidoria de Cultura i l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans, mantenint el màxim secretisme fins a l’últim moment.
El taller Casserras de Solsona va fer una excel·lent feina de recuperació de les figures amb la capa original i una pintura a l’oli que els donava vida de nou. D’aquest taller van sortir també els nous elements corporis que acompanyen les figures.
D’altra banda, es volia que els vestits abandonessin l’estètica renaixentista i s’assimilessin al vestuari del segle XI però que alhora, tampoc fugissin massa dels vestits anteriors. La confecció va anar a càrrec de Josep M. Casas del taller el Barato de Reus. El disseny dels vestits va fer-se sobre el mateix dibuix que l’Helena Rivero va fer dels vestits actuals pel conte Pinta els Gegants i Nans, fent que es respectéssin formes i línies que recordéssin els vestits anteriors. També les capes, i els colors. I amb una aclucada d’ull als vestits originals de 1947, que no portaven capa, però si unes capelines molt particulars.
També si van incorporar els símbols de la família dels Cervera, segons les indicacions del conegut genealogista i heraldista Armand de Fluvià, especialista en els comtats catalans. I amb un canvi molt destacat, que segur causaria sorpresa i fins i tot, incomprensió, la substitució de les corones (afegides el 1948) per un casc i un barret. Tan les corones com els vestits antics van ser lliurats pels infants dels Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga a l’alcalde de l’Espluga, Josep M. Vidal, perquè es custodiïn per les futures generacions.
Els detalls dels tercers vestits
Dels nous vestits en destaca un casc de tall cristià per Ponç Hug, una obra d’art del taller Casserras de Solsona. Per ell, una túnica de soldat, austera, decorada amb cuir. Col·locada sobre la cota de malla que li sobresurt pel coll, penjada pel darrera. És una llicència perquè l’hauria de portar posada sota el casc, però calia conservar la visibilitat de la cabellera negra del gegant. La forma de la cota de malla recorda la capelina granada del 1947, tallada de forma similar.
La capa, de color grana, recorda els colors del vestit del gegant de 1947 i també la capa de 1986, en aquest cas però, acabada amb passamaneria plata. Sobresurt l’escut ametllat dels Cervera, de fons d’argent i cérvol de gules. A la cintura, un cenyidor de cuir, amb una espasa de cavaller i una bossa per guardar-hi les monedes. I dues llicències simbòliques: la creu de Malta a l’empunyadura de l’espasa, de l’orde dels Hospitalers, a l’espasa. En record a l’orde religiosa militar que després dels Cervera, va governar l’Espluga fins el 1835. A la mà esquerra, el segell de l’Espluga del segle XV, el primer documentat, on apareixen les tres torres, cova i el riu, símbol del que va esdevenir el mandat dels Cervera. A la mateixa mà, l’únic que porta el gegant procedent de l’anterior vestuari: la carta de població de fundació de l’Espluga l’any 1079. Un pergamí, amb l’escut de la vila i l’escut dels Cervera que tornava a la mà del gegant a càrrec de l’actual representant de la vila, l’alcalde Josep M. Vidal.
La geganta va vestida de beige i de verd, preservant la línia del seu vestuari, amb una estola central brodada de flors i una capa de color verd de l’esperança i alhora, de l’Espluga de Francolí. Acabada amb passamaneria en or vell, incorpora a sobre la capelina tallada en forma i estil a la que ella mateixa portava el 1947. Per tancar-la, el geganter més veterà i que ha estat més anys en actiu, nascut precisament el 1947, Josep Lluís Torre, acompanyat per Jordi Batet, el segon en veterania, van col·locar-li l’agulla de pit que portava l’anterior vestit de la geganta, perquè en sigui un record.
Al cenyidor, la vescomtessa de Bas porta l’escut ovalat dels Cervera, segons les indicacions d’Armand de Fluvià. El cenyidor, decorat amb delicioses sanefes, és de conjunt amb el barret de dama, que acompanya el vel blanc propi de les dones cristianes del segle XI. El barret és en certa manera una llicència per fer-la més lluïda i recordar l’alçada que ocupava la corona. A la mà esquerra, l’aliança de matrimoni i un mocador, com és típic, elaborat per la puntaia espluguina Lourdes Moix amb unes puntes originals de la seva àvia, d’abans de 1947, col·locat per l’expresidenta dels Grallers, Gegants i Nans, Magda Buldó.
A la dreta, el ram de la geganta, símbol d’homenatge als espluguins que treballen per la cultura popular, col·locat pel regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga, Enric Mercadé, acompanyat de la presidenta dels Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, Mar Gili, elaborat per la floristeria Civiflor, inspirant-se en la flora que Beatriu de Milany hauria pogut trobar per la zona el segle XI: margarites i espígol del terme, acompanyats de roses blanques, símbol de puresa, d’amor i de perpetuïtat.
ELS GEGANTERS
Els Geganters de l’Espluga depenien de l’Ajuntament i fins i tot percebien una retribució econòmica fins a finals del segle XX. Una de les peculiaritats és que durant més de 50 anys es va preservar una tradició peculiar: no portar relleus com passava a la resta de Catalunya. Només dos geganters s’ocupaven dels gegants a cada sortida o Festa Major.
LLISTA DE GEGANTERS DES DE 1947
Els primers balladors van ser un jornaler anomenat Amadeo, que treballava de mosso a una casa de l’Espluga, i Josep Collado, que va fer ballar la geganta fins que es va jubilar el 1979 (Guasch, 1986).
La crònica d’Antoni Guasch (1986) fa una menció destacada a Josep Collado, conegut com el Josep de l’aigua -era l’encarregat de l’aigua a l’Ajuntament, després va ser-ho el seu fill. Va fer ballar la geganta durant 35 anys i durant anys se’l va recordar com “el millor geganter de la vila” per les anomenades “remenades” o “meneos” que li feia fer a la geganta davant del gegant, amb cal altra intenció que animal el públic i donar vida pròpia als gegants. A la revista El Francolí, Collado explicava (Guasch, 1986) que una vegada, a la dècada dels anys 50, a Vinaixa el rector va prohibir aquestes remenades de la geganta. Els veïns però ho van demanar igualment i ell va fer-los cas.
Els consells que el geganter més longeu de la història de l’Espluga va deixar per les futures gegeracions és: “centrar-se bé en el pas, anar amb molta cura en donar voltes perquè no et desequilibri l’enorme embalum del gegant, i estar molt a l’aguait dels remolins”. Al mateix temps que Josep Collado també van fer ballar els gegants durant anys Ginés Garcia Merlos i Manuel Garcia ‘Marujo’. Després vindrien José Giménez i Francisco Tejero a més d’Anton Borges Ninot i Silveri Salvadó Batiste.
L’any 1986, per la restauració de les figures i la renovació del vestuari els geganters eren Fausto Romero i Miquel Fernández Parra.
El 1992 va estrenar-se José Luís Torre, encara en actiu, qui el 2017 va rebre en homenatge el ram de la geganta Beatriu i un quadre commemoratiu per haver complert 25 anys fent ballar els gegants. Poc després s’hi sumava també l’actual cap de Colla, Jordi Batet Rosich, qui va fer ballar els gegants durant un temps i va tornar-hi als voltants del 2010 fins l’actualitat. El 2019 també va rebre el ram de la geganta per la seva trajectòria.
A finals dels anys 90, diverses circumstàncies i un canvi de concepte més altruïsta dels geganters va fer el segle XXI comencés amb importants dificultats per fer ballar els gegants.
La regidoria de Cultura va haver de contractar uns geganters d’origen polac que treballaven a l’Espluga. La manca d’experiència i aprenentatge va provocar la caiguda del gegant Ponç Hug el 2002. Llavors va haver de ser restaurat pel taller l’Entremès de Valls i repintat per Fernando Martí -que també va aprofitar per repintar la geganta.
Després, i davant la possibilitat que l’Espluga es quedés sense gegants el juliol de 2003, fins i tot es va contractar la Colla Gegantera dels Amics dels Gegants de Montblanc perquè els portéssin durant una Festa Major. També l’any 2004 i 2005 haurien ajudat als geganters locals a remuntar la colla.
El 2004, dos joves espluguins, Josep M. Martínez i Joan Castro van acceptar la proposta de l’Ajuntament d’iniciar la recuperació de la Colla Gegantera que actués de forma altruïsta. Amb la col·laboració dels Grallers de l’Espluga van treballar per formar la primera gran Colla Gegantera, principalment amb pares de gralleres i timbalers, l’acompanyament de les mares i parelles i el retorn de José Luís Torre (més tard de Jordi Batet).
L’any 2006 i per fomentar l’ampliació de la Colla Gegantera, l’Ajuntament de l’Espluga va convocar un concurs per construir una nova parella de gegants, al qual es van presentar una desena de propostes. La Colla Gegantera demanava uns nous gegants de menor pes per poder participar en trobades. L’any següent es va fer realitat el projecte guanyador, uns Gegants Neolítics. Aprofitant aquesta novetat, es van portar els gegants antics al Taller Sarandaca de Granollers per restaurar-los, intentar reduir el pes i canviar els cavallets de fusta.
Els geganters van seguir depenent de l’Ajuntament de l’Espluga fins l’any 2013, quan es va privatitzar fusionant-se amb els Grallers de l’Espluga i el grup de Nans, que també havia estat de titularitat municipal. Jordi Batet va ser nomenat cap de la Colla Gegantera. L’any 2016 va presentar-se i estrenar-se la primera dona gegantera en fer ballar els gegants, Mar Gili Águila, qui el 2019 va convertir-se en presidenta de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans en substitució de Magda Buldó Escoté, que ho era des de 2002 (primer de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i després del conjunt de la fusió amb Gegants i Nans). El 30 de juliol de 2021, per primer cop una altra dona, Montse Comas Vidal, gegantera de Vic però espluguina descendent de Ca la Bassada, va fer ballar els gegants vells de l’Espluga a la plaça Montserrat Canals, després d’haver-los portat en cercavila, l’any anterior.
Els Gegants i els capgrossos segueixen sent de titularitat pública, encara que d’ús cedit des del 2014 a l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí.
El Ball de Gegants de l’Espluga de francolí
L’any 2004 el fundador de l’actual grup de Grallers de l’Espluga, Josep Prats, va compondre el Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí, el ball d’honor dels gegants Ponç Hug i Beatriu, que des de llavors interpreten els Grallers de l’Espluga exclusivament el diumenge de la Festa Major. La peculiaritat d’aquest ball noble medieval és que inclou ritmes de sardana i vals, amb instants de pas doble.
la casa dels gegants
Durant els primers anys els gegants es muntaven i guardaven a la casa de Cal Blanco, al carrer de la Font (Garrido, A. 2017). Per la ubicació de la casa, quan sortien per la Festa Major en direcció a la plaça de la Vila semblava que arribéssin de fora vila, des de l’estació (Guasch, 1986). Després van traslladar-se a les golfes de l’Antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a qui les cròniques defineixen com l’hospital templer (Guasch, 1986): “Els gegants de l’Espluga, treballadors a compte de l’Ajuntament, viuen a cor que vols durant tot l’any en una de les sales de l’Hospital dels Templers, a la plaça de l’Església, i solament es fan presents quan ho mana l’autoritat“.
L’any 1991 es va iniciar una profunda restauració de l’edifici i els gegants van haver de canviar de casa, guardant-se des de llavors a la Casa de la Vila, desmuntats. Fins a principis del segle XXI van muntar-se cada Festa Major al vestíbul de l’Ajuntament, ja que les escales d’accés permetien col·locar bé la roba des de certa alçada.
L’any 2007, coincidint amb el naixement dels gegants neolítics es van traslladar els gegants antics al vestíbul de l’Oficina de Turisme, a plaça del Mil·lenari, perquè poguéssin ser contemplats pels visitants i usuaris. El sol que reflectia al vidre de l’edifici però, va desgastar el color de les capes de l’any 1986 i van haver de retirar-se.
Des de fa uns anys es guarden al magatzem de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga a l’edifici del Casal de l’Espluga, muntats tot l’any, amb la resta de gegants i capgrossos. Per la Festa Major s’exposen, des de l’any 2007, al pati de l’Antic Hospital, i durant els anys 2019 i 2020 a un local comercial del carrer Lluís Carulla.
© Aquest article té tots els drets reservats. Per referències cita l’autor: Xavier Lozano Bosch (2018, 28 d’octubre / Actualització de 2021, 20 de març). Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí -G43494855-
REFERÈNCIES:
Carreras, A. (2000). Història de l’Espluga de Francolí. L’edat mitjana. Volum III. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.
Garrido, A. i Juanolo (2017). 100 Gegants. Volum 5. Petita guia dels gegants de Catalunya. Col·lecció ‘Figures de Festa’. El Cep i la Nansa. ISBN 978-84-17000-39-4.
Guasch Vernet, A. (1986, juliol). La semblança de dos dels nostre veïns: Els gegants -amb motiu del bateig oficial. El Francolí. Casal de l’Espluga de Francolí.
Lozano, X. (varis anys). Arxiu personal, de l’Associació Cultural de Grallers de l’Espluga i de l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Fancolí.
Miralles, J. (s/d). Recerca (en execució) per l’estudi dels gegants de la casa Ingenio. Arxiu Ferragut. Pendent de publicació.
Torres, J. (1974). Història dels Gegants de l’Espluga de Francolí. A (s/a) Recull de l’Espluga (1974). Centre Excursionista Francolí i Parròquia de l’Espluga. D.L. T-2192-74.
Roca, J. (2006). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. La Història de l’Espluga de Francolí i Pagès Editors SL.
Fonts orals: Josep Lluís Torre, Josep M. Martínez i Jordi Batet (2018); Enric Vives (2021).