Colla Gegantera de la Llagosta

FEBRER 15TH, 2012
By COLLA GEGANTERA DE LA LLAGOSTA

Anna i Jordi: gralla i timbal a Vilanova del Vallès!

El passat diumenge 12 de febrer varem participar de la Trobada de gegants i capgrossos de Vilanova del Vallès. Aquesta és l’experiència de l’Anna Martín i en Jordi Domínguez.

_________________________________________________________________________________________

Anna i Jordi: gralla i timbal a Vilanova del Vallès!

Bé, aquesta vegada ens ha tocat a nosaltres (millor dit, a mi, a l’Anna!) explicar l’experiència a la trobada de Vilanova del Vallès. Tot i que jo ja ho havia decidit d’oferir-me per fer l’escrit, si finalment debutava tocant la gralla a la trobada, quan vaig veure al Pablo (cap de colla) que se m’acostava, sabia perfectament què voldria. I aquí estic, intentant expressar en paraules el que varem viure allà!

Nosaltres varem començar a anar amb la colla gegantera perquè en Jordi es va informar una de les vegades que va anar amb Protecció Civil a donar un cop de mà en una trobada de gegants al poble. Ell s’hi va afegir com a “fotògraf oficial” i m’hi va arrossegar, tot i que al principi érem molt itinerants i no anàvem a totes les trobades ja que, sobretot jo, m’hi sentia desubicada, com un afegit, perquè no tenia cap funció a la colla.

Al cap d’un temps, ell va començar a tocar el tambor i el timbal, i jo vaig començar a assajar per tocar la gralla, encara que sempre ho havia vist molt complicat, i finalment, després de molt assajar (o poc, segons com es miri…) i de molt pensar-hi, vaig fer un pas més, vaig intentar superar la vergonya i la por al “què diran si m’equivoco”, i em vaig atrevir a tocar la gralla en una trobada!

La veritat és que vaig viure la trobada de Vilanova des d’una perspectiva diferent, més integrada en el grup que és la colla, no com una espectadora més. Personalment, em va agradar el detall i l’interès que van mostrar l’Òscar i en José Antonio (membres de la colla gegantera de Canovelles) per venir a la trobada amb nosaltres i l’actitud positiva i oberta que van tenir amb tothom, fins i tot amb els qui no els coneixien (com era el meu cas).

En Jordi creu que la trobada va anar genial, s’ho va passar molt bé i el dinar va estar molt bo. A les trobades que ha anat, gairebé sempre es fa un esmorzar abans de la cercavila, i el fet que ens oferissin una calçotada va ser diferent i li va agradar (a banda que estaven boníssims els calçots!). També destaca el fet que va venir gent que no és habitual a les trobades, que fa que es pugui estendre aquest sentiment de viure una trobada des de dins a més persones.

Tot i els nervis, el fred, que em vaig equivocar al tocar, el refredat amb el que vaig tornar… el dia va anar molt bé i varem tenir l’oportunitat de conèixer un poble en el qual nosaltres mai hi havíem estat. Ara que ja fa un temps que estem a la colla i que els dos hem començat a prendre una miqueta de protagonisme dins de la mateixa, podem dir que participar d’una trobada gegantera (amb tot el que això comporta de preparació, assajos, viatges…) és una experiència recomanable i que s’ha de viure!

Tot i que no ha estat gaire extensa, espero que us hagi agradat el petit relat de la nostra experiència! La veritat és que és molt difícil expressar en paraules moltes de les coses que s’hi poden viure!