Activitats de la colla de gegants de Lliçà d'Amunt
Random header image... Refresh for more!

Història de la colla

Història de la Colla Gegantera de Lliçà d´Amunt :

A la dècada dels anys 80, el panorama geganter del Vallès Oriental començava a ser significatiu per la seva presència en nombrosos pobles. Lliçà d´Amunt, però, població concretada a la Vall del Tenes, no disposava encara d´unes figures emblemàtiques com són els gegants. Fou justament aquesta mancança la que va provocar que, per iniciativa de la Sra. Rosa Nadal, es veiés la necessitat de construir-ne uns. En efecte, els Sr. Xavier Pesas i Josep Fabré, juntament amb altres membres de la colla, van cuidar-se de donar-los forma i van escollir pasta de paper per a la seva realització. Mentrestant, altres vilatans confeccionaven la vestimenta apropiada per poder tenir-los entre ells ben aviat.

L´Ajuntament de Lliçà d´Amunt va assumir subvencionar-los i a l´octubre de 1985 ja eren tota una realitat. Lliçà d´Amunt s´afegia a les poblacions amb patrimoni geganter amb dues figures que s´ajustaven a la tradició de la zona, perquè representaven la pagesia pròpia dels municipis de la Vall del Tenes.

Dos personatges que amb el seu nom havien de retre homenatge a l´ermita de Sant Baldiri i a les dues campanes de l´esglèsia del poble que, durant la Guerra Civil, havien desaparegut en circumstàncies encara avui desconegudes: Baldiri i Quitèria.

Van ser batejats a l´octubre de 1985, el mateix dia de l´estrena, i els van apadrinar els gegants d´Aiguafreda i els de Santa Eulàlia de Ronçana.

Més tard els acompanyarien els seus animalons de granja: els capgrossos, la vaca, l’ovella, els conills, el gall i la gallina.

Des de l´any 1992 no es desplacen a altres poblacions i limiten la seva presència a Lliçà d´Amunt. Això sí, per a la gran festa dels 25 anys els hem tornat a veure ballar i dansar més feliços què mai.

Amb el temps, però, la Colla Gegantera s´adonava de la dificultat que oferien aquests gegants; resultaven mal de portar perquè el seu pes era excessiu. És per això que l´any 1992  dicidiren construir-ne uns de nous que fossin més lleugers, evidentment, i que salvessin la dificultat que arrossegaven des de feia uns quants anys. En aquesta ocasió van encarregar la realització al Sr. Ramon Aumedes, que els va fabricar de fibra de vidre. Aquesta nova parella de gegants també va ser subvencionada per l´Ajuntament. A l´hora de decidir el nom per a les noves figures es va seguir la tradició : ell es diria Julià, en honor al patró del poble, i ella Montserrat per honorar la insigne muntanya.

La població de Lliçà d´Amunt estrenava els nous gegants el 7 de setembre de 1992, per a la Festa Major, i aprofitava el programa d´activitats per incloure-hi el bateig. Per apadrinar-los van comptar amb els gegants d´Andorra la Vella i els gegants antics de la localitat, en Baldiri i la Quitèria, entre altres vint colles que acompanyaven complaents aquesta jove parella que, com la realitat actual de la població, ja no representava la pagesia. En Julià i la Montserrat són uns gegants moderns amb els quals es poden identificar els pobladors de Lliçà a la dècada dels 90.

Una parella, doncs, marcada pel signe de la modernitat, que representa el ciutadà de les acaballes del s.XX. És en aquest aspecte que els gegants de Lliçà atreuen els vilatans a passejar i acompanyar-los a qualsevol festa. I és que, com dos bons companys amants de la festa, surten en diades especials pel poble, però també visiten diferents viles de Catalunya i, fins i tot, han anat a les Illes Balears, a Alaior i a Portomarín (Lugo) població agermanada amb Lliçà d´Amunt, i com a llocs llunyans en l´actualitat han anat a Vilafranca de Conflent (Catalunya Nord) , Es Castell (Menorca), Taltahull (Catalunya Nord) i Argelers de la Marenda (Catalunya Nord).

Al 2005, un geganter de la colla, en Xavi, va probar-se com a constructor de gegantons, i va oferir als nens de la colla en Xavi Calamar, un personatge un pel entremaliat a qui li agrada anar ballant enmig de tots mentres ruixa d’aigua el pùblic amb el seu cigar…  a l’estiu només!