Història dels gegants de Lliçà d’Amunt

La Montserrat i en Julià van créixer junts al poble de Lliçà d’Amunt entre camps, el riu Tenes, els seus animalons (els capgrossos), jocs i estudis.

Quan en Julià es va fer gran, li van venir de cop i volta ganes de conèixer món: es va acomiadar de tothom, de la seva amiga, i va marxar.

La Montserrat mentrestant va continuar estudiant i tenint cura dels seus animals.  En Julià va saber de llocs molt freds, i molt càlids, tot li semblava molt maco i cada país i cada cultura li semblava interessant. 

Després d’un temps, i tornant cap a casa, va conèixer un personatge estrafolari, en Xavi Calamar, del que es va fer molt amic. Tots dos van tornar al poble d’en Julià, a Lliçà d’Amunt.

Tothom els va rebre amb molta alegria. Però qui més ho va fer va ser la Montserrat, qui s’estava adonant que s’havia tornat un home molt interessant: no li treia ull de sobre… Al Julià tampoc  se li escapava que la seva amiga d’infantessa era aquella dona tan maca.

Així va ser com es van enamorar i un dia de festa major, en Julià li va declarar el seu amor durant un ball…

I així és com viuen junts a una masia de Lliçà d’Amunt,  sempre cuidant dels seus animalons, i rebent la visita de tan en tan del seu amic inseparable, en Xavi Calamar.

Algú de vosaltres els té com a veí?