L’Isidre i la Magdalena

Isidre i Magdalena (originals)L’origen de la història dels nostres Gegants es remunta al 1985. Per la Festa Major d’aquell any en Jordi Muntané com a membre de la Junta de la Societat Recreativa l’Alzinar, va escriure el pòrtic del llibret de Festa Major encoratjant els masquefins i les masquefines a promoure una parella de Gegants nostrats, i animant els regidors del Consistori a ajudar a fer-ho possible.

En el mateix pòrtic, Muntané escriu un poema en nom dels Gegants adreçant-se a qui els volgués escoltar. Aquest va ser el primer pas perquè arrelés la idea de fer uns gegants per a la nostra vila.

L’estiu del 1986 es va constituir la Comissió Pro-Gegants que va acordar demanar el suport econòmic de l’Ajuntament per a la construcció d’una parella de Gegants. El projecte va ser acollit favorablement pels membres del Consistori. També per iniciativa pròpia, la comissió va realitzar algunes accions per recaptar diners per pagar els que havien de ser els Gegants de la Vila de Masquefa.

Amb la voluntat d’implicar tothom, es va proposar als alumnes de l’escola El Turó, fer uns dibuixos de com haurien de ser els Gegants. Amb aquests esbossos, van encomanar-li a en Toni Mujal, de Cardona, la construcció de les figures.

L’Isidre i la Magdalena

El nom triat pels gegants va crear certa polèmica en un principi. Hi havia diferents propostes. Com en molts altres pobles, els gegants porten el nom de personatges carismàtics de la població, en aquella època els dos vellets més carismàtics eren el Ramonet i l’Adelaida de Cal Borreguer, i els gegants van estar a punt de dir-se així. Altres proposaven noms d’arrel medieval, i finalment es va proposar que portessin el nom dels patrons de les nostres festes perquè representaven a tots els masquefins i masquefines. Aquesta darrera idea va ser l’escollida i per això els nostres gegants es diuen Isidre i Magdalena.

El 24 de juny de 1987, a la plaça de l’Estació, essent els padrins els Gegants vells de la Beguda i els de Capellades, acompanyats per les entitats cíviques i populars de la vila i pels Gegants del Bruc, de Vallbona i del Sarral, amb la música de la Cobla Atanaga de Berga, batejaren els nostres Gegants amb aquestes paraules:

A vos geganta / com la reina perfumada / després tan venerada / us direm Magdalena / I a vos gegant, com qui bous i esquelles / li feien les rengleres / us direm Isidre / que tothom bé sap prou / que no és cas que es doni molt.

L’any 2015 es va presentar una rèplica de les figures, per tal de conservar en bon estat els Gegants de Masquefa. D’aleshores ençà els originals només surten a dansar el 22 de juliol amb motiu de la diada de Santa Magdalena.

Músiques i coreografies

Durant l’any, en les seves sortides i actuacions, els Gegants i Gegantons de Masquefa dansen amb l’acompanyament musical d’a3sons, Grallers de Reus: una formació tradicional de dues gralles dolces, una gralla baixa i un timbal.

L’Isidre i la Magdalena tenen un ball propi: el Vals dels Gegants de Masquefa, amb música del mestre Mata (1987) i coreografia d’en Lluís Ardèvol i en Xavier Leoz (2007).

A més a més, el 22 de juliol, a la parròquia de Sant Pere de Masquefa, ballen el Per a tu, Magdalena al so de la Cobla Els Montgrins. Aquesta peça, composta pel mestre Mata l’any 1997, s’utilitza en el moment en què la Geganta fa entrega del ram a Santa Magdalena, renovant el vot del poble a la patrona.