Geganters i grallers de Navarcles

L’edició de la trobada de gegants de Navarcles del 2018 ha tingut forces novetats respecte a les anteriors, tal com llegireu en aquesta crònica.

Els dies previs a al trobada van ser d’incertesa meteorològica, ja que es preveien pluges pel diumenge, però per sort, a mesura que s’acostava el dia va variar la predicció.

Dissabte vam tenir una mala noticia. La colla de Sant Feliu Sasserra no podria participar a la trobada degut a que un familiar d’un membre de la colla havia mort. Es va donar el condol a la colla, entenent perfectament les causes de la no participació a la trobada.

Diumenge a primera hora, com és costum, la colla vam començar els preparatius a l’escola verda per acollir a les 15 colles convidades.

Una de les novetats va ser la plantada de les colles, que es va fer dins la pista poliesportiva de l’escola, a la que recentment han ficat una taulada. D’aquesta manera els gegants quedaven en una zona plana, no com fins ara, que es plantaven a l’avinguda Piscines i Esports, que fa pendent. Una altre novetat va ser la recuperació de l’antic vestit de la Maria, recuperant els seus colors més de treballadora de industria tèxtil.

Les colles van començar ha arribar ben matineres, i abans de les 10:30 ja estaven totes a l’escola, esmorzant, fent el cafè i petant la xerrada. Mentrestant alguns dels membres de la colla aprofitaven per assajar el ball final i la presentació de la nova Maria, que es faria a la plaça de la vila.

A les 11:15, ben puntuals, es va iniciar al ja clàssica sessió d’estiraments dirigida per la Núria Codina. En aquesta ocasió la participació de les colles va ser molt multitudinària, ajudat pel fet que els gegants estaven plantats a la pista on es feia la sessió d’estiraments i que el so i el temps eren bons.

Una altre novetat, en aquest cas tecnològica, va ser comptar amb la col·laboració d’en Toni Quesada i el seu dron, que ens va poder proporcionar unes fotos i vídeos impressionants des de perspectives fins ara mai vistes de la sessió d’estiraments, la passejada quan passava per la Font Vella i la part final a la plaça de la vila.

Seguint amb la puntualitat que tant poc caracteritza la nostra colla es va iniciar la passejada, encapçalada per la colla de Navarcles, i que va fer el ja clàssic recorregut pels diferents carrers del poble, finalitzant a la plaça de la vila. També com novetat, aquest cop la colla amfitriona va ser la primera en entrar a plaça, per tal de poder anar fent els preparatius de l’estrena.

Un cop van entrar totes les colles a la plaça, es va iniciar la mostra de balls, participant les colles de Cervera, Barceloneta i Moià.

Posteriorment va començar la presentació de la nova Maria, amb un espectacle escrit per la Txell Royuela, on els gegants de Navarcles van ser els protagonistes amb veu pròpia. Primer va fer la introducció en Claudi, i a continuació la Maria va fer un emotiu del que ha viscut aquests anys discurs amb la música de “Una mattina” de Ludovico Einaudi de fons, que va fer saltar la llagrimeta a més d’un. Aquest és el text:

Vaig arribar a Navarcles l’agost de 1981, nascuda de les mans del mestre Manel Casserras i Boix, (al del sia).
Em dic Maria, com la patrona del poble i sóc teixidora, com tantes i tantes navarclines que treballaven a les fàbriques tèxtils.
Al 1982 ens vam casar amb el Tinet, un pagès que treballa la vinya.
Hem estat molt feliços.
Hem viatjat per tot Catalunya, per Andalusia, Balears, País Basc i França.
Hem ballat en places, carrers, i muntanyes, del Canigó a Montserrat.
He vist créixer i fer-se grans a molts navarclins.
Us he vist amb els avis, amb els pares, i després amb els vostres propis fills.
Us he vist somriure, us he vist plorar, us he vist amagar-vos del Boig, us he vist perseguir l’Shrek, i demanar aigua al Claudi els dies més calurosos de l’estiu.
Però jo enyoro al meu Tinet, Enyoro molt al meu Tinet.

Posteriorment els Tinets original i nou tenen una conversa entre ells, i a continuació els petits de la colla van buscar a la nova Maria, que apareix des de darrera l’ajuntament amb la música de “To glory” de Two Steps From Hell, saludant a tots els gegants de Navarcles fins finalment avançar juntament amb la Maria original, que li cedeix la seva llançadora on ha anat acumulant totes les seves vivències.

Un cop acabada la presentació es va ballar el “Valset de Lourdes”, amb les dues parelles de Tinets i Maries. Els balladors van ser Llu Quintana (Maria nova), Alberto Freixa (Maria orginal), Javi Puentes (Tinet nou) i Isma Efelis (Tinet original), i els músics van ser Ali Arauzo, Joan Vila, Lluís Morató, M. Àngels Domene, M. Ángeles Alpañez, Nuri Codina, Pep Bruch, Roger Puentes (gralles) i Jose Díaz, Josep Roda, Lluís León, Marga Soriano (percussió).

Posteriorment al ball es va fer el sorteig del pernil, es van entregar els records a les colles participants i es va finalitzar tot plegat amb una ball conjunt de totes les colles.

Com heu pogut llegir van haver un bon munt de novetats, però sens dubte la més gran i “gegantina” va ser la nova Maria 2.0, que ben aviat començarà a voltar per tot el territori com ambaixadora de Navarcles. Esperem que ho faci tant bé com la nostra Maria original, que de moment està exposada a l’ajuntament amb el seu estimat Tinet.

El passat 26 de setembre la colla de Navarcles va sumar una nova fita al seu historial. Realitzar els 34 km de la ruta de Sant Jaume, des de Navarcles a Montserrat, amb els seus gegants Tinet i Maria.

Aquesta aventura va començar mesos enrere. A principis d’abril una part de la colla va inspeccionar tota la ruta.Es van iniciar els tràmits de permisos, a nivell del Santuari de Montserrat, Patronat de la Muntanya i Trànsit.

Un cop definida la data, es va fer una crida a colles amigues perquè ajudessin a portar els gegants, ja que per assolir aquest repte eren necessaris un bon número de geganters. Malgrat que alguns dels clàssics, com Sant Celoni o Vilafranca de Conflent, no tenien disponibilitat per feina, lesions o altres compromisos, es va poder reunir un grup de 12 geganters, amb origens ben diferents com Calella, Corbera, La Llacuna, Masquefa, Mataró, Sant Fruitós de Bages, Solsona, i com no, Navarcles.

A nivell d’organització interna, es van distribuir les tasques. Un part important van ser les gestions amb col·laboradors, que va permetre obtenir molt material i gestions de manera gratuïta o amb bons descomptes. Altres necessitat com lots, armilles reflectant, farmaciola i vehicles, van ser cobertes per membres de la colla.

Tres dies abans de la data, es va fer una darrera reunió interna per concretar els darrers detalls, i es van deixar a punt els gegants Tinet i Maria, amb els cavallets especials sense potes que van cedir de la colla de Sant Celoni i les faldilles plegades.

Divendres a la tarda es va fer una darrera inspecció al tram que hi ha abans d’arribar a Santa Cecília, per decidir si es passaria pel corriol o la pista, escollint la darrera opció, per evitar dificultats. Al vespre els cotxes assignats pel avituallament van verificar com arribar als diferents punts. A la nit uns quants cotxes i el remolc es van deixar aparcats a Montserrat pel dia següent. A aquella hora també començaven ha arribar alguns dels geganters de fora, que es quedaven a dormir a Navarcles.

Arriba dissabte. A les 5:30 del matí la major part de l’expedició està davant del local. S’assignen els 6 geganters per cada gegant, i es surt direcció a Can Patoi, on espera la resta del grup. Allà tenim la grata sorpresa que en Lluís té obert el restaurant i ens ofereix cafè per començar la jornada.

Després de fer les fotos de rigor, a les 6:16 comencem la marxa. Passem pel Món Sant Benet, on fem una mica el “turista” i hem de tombar el gegants per passar sota els llums que il·luminen la plaça. Encarem la pista cap a Viladordis, amb la llum dels frontals que ens ajuda ha avançar. Primera part força planera, fins que a partir del quilòmetre 5 comença un pendent constant fins arribar al santuari de la Salut de Viladordis (quilòmetre 8), on tenim el primer avituallament, que ja ens tenien preparat la secció logística. S’ha tardat 1 hora i 35 minuts.

En aquest punt es produeix el primer incident. Dues de les acompanyants que s’havien afegit al grup s’han perdut. A través del mòbil ubiquem on es troben i un dels cotxes va a buscar-les.

Després de 20 minuts, recuperades les forces, comencem el segon tram, fins a Castellgalí. S’afegeixen alguns membres de la colla a fer-lo. Ja es clar i no calen els frontals. L’inici segueix amb ascensió fins al quilòmetre 11, per passar després a una progressiva pendent on els geganters aprofiten per córrer una mica i descarregar cames. Poc abans d’arribar a Castellgalí un dels geganters té sobrecàrrega en el bessó, i no podrà tornar a carregar gegants, reduint el grup del Tinet a 5 geganters. Es creua l’urbanització de Castellgalí fins arribar al punt on comença de nou la pista, i on ens esperen els cotxes de l’avituallament. Estem al quilòmetre 18, i portem 3 hores i 40 minuts caminant.

Fem una pausa de 25 minuts, pe fer l’entrepà i hidratar-nos bé. Ens fiquem de nou en marxa, aquest cop amb destí a Can Prat. Comença la part dura de la marxa. El cansament comença a notar-se, i els núvols que ens protegien del sol han desaparegut. Un geganter del grup de la Maria té problemes físics, quedant reduït al grup també a 5 geganters. Poc abans d’arribar al Pla de les Botges (quilòmetre 22), comença una ascensió que no deixarem fins arribar a Santa Cecília. Deixem a un costat Sant Cristòfol, i travessem Can Prat fins al final de l’urbanització, on ens espera de nou l’avituallament. Ja s’han recorregut 25 quilòmetres, en poc més de 5 hores. Les cares de cansament són evidents.

En aquest punt es fa una pausa de 15 minuts, bàsicament només per beure líquid i menjar alguna cosa dolça. Emprenem la marxa fins a Santa Cecília, una de les parts més dures degut al terreny i l’ascensió continua. El grup cada cop s’estira més. Els cansament es cada cop més elevat, i els gegants i les cames cada cop pesen més, però es va avançant sense defallir, animant-se uns als altres, fins arribar finalment a Sana Cecília, on tenim de nou els nostres àngels de la guàrdia particulars, els cotxes d’avituallament. Ja portem a sobre 31 quilòmetres, fets en 6 hores i 15 minuts.

Darrera pausa abans d’arribar a Montserrat. De nou majoritàriament es pren beguda. Aquí ens preparem amb les armilles, ja que el darrer tram es farà per carretera. Tenim els mossos d’esquadra esperant-nos, i ens faran d’escorta fins arribar a Montserrat. Ens fiquem en marxa, amb la furgoneta d’avituallament al davant, a continuació gegants i acompanyants agrupats, creant un mar d’armilles grogues reflectants, i tancant el cotxe de mossos, que impedeix el pas dels vehicles. Als pocs minuts hi ha una cua de vehicles darrera nostra força important. Aquest tram es procura fer ràpid, per evitar causar més molèsties de les necessàries als conductors. Al quilòmetre 33 arribem a les barreres del pàrquing de Montserrat, però encara queden gairebé 2 quilòmetres més fins arribar a l’entrada de l’abadia. Els visitants de Montserrat es queden sorpresos al veure’ns arribar, i no paren de fer fotografies.

Finalment arribem a l’inici de la fira de mató, on ens espera la furgoneta que ens ha obert el pas, així com altres components de la colla que han pujat directament. Aplaudiments, abraçades i alguna llàgrima. S’ha arribat a Montserrat. En total 8 hores (poc més de 7 hores descomptant les parades) per completar 34 quilòmetres i 300 metres.

Encara no hem acabat. Portem els gegants fins la portalada d’entrada, on fiquem les potes dels cavallets, baixem les faldilles i els deixem plantats perquè es puguin fer les fotos pertinents. Es fa una passejada fins la plaça Abat Marcet, però tenim un problema, i es que les mirilles dels gegants no coincideixen, ja que els cavallets són més alts, i no es pot veure. A grans problemes, grans solucions. S’alça part de les faldilles perquè els geganters puguin veure, i es pugen els gegants fins la plaça superior, davant la basílica. Es realitzen un parell de balls, i tot seguit passejada de tornada per recollir els gegants al remolc, ja que el temps estava canviant. Mentre uns guarden gegants, es va distribuint a tot el personal en cotxes, i tornada cap a Navarcles. Allà ens esperava una paella per a tots, que sabia boníssima i va ser el colofó perfecte per una jornada històrica.

Segurament, d’aquí a uns anys, quan mirem enrere i valorem el que s’ha fet, ens farem creus que la nostra colla, amb 12 geganters (que van passar a ser 10 a mig camí), 9 músics, 13 acompanyants i 3 vehicles poguessin fer més de 34 quilòmetres amb els gegants Tinet i Maria des de Navarcles a Montserrat. Sens dubte són fites que poques colles les poden aconseguir, i que no és possible sense una feina en equip com la que es va realitzar. Orgull de colla.

Podeu trobar un ampli recull d’imatges a la secció Fotos del 2015.

Sens dubte, la trobada del 2014 serà recordada per la colla de Navarcles, degut a un fet que des de feia un munt d’anys no es produïa: la pluja.

Dissabte 15, un dia abans de celebrar la trobada, les previsions del temps coincidien en que el diumenge hi havia un elevat percentatge de risc de pluja. Davant de les previsions tant negatives, es va optar per definir un pla B en cas de pluja, i després d’estudiar diferents alternatives, des de l’ajuntament van donar l’opció d’utilitzar l’auditori plegant les cadires, per poder encabir els convidats. Ja teníem pla B, però esperàvem no haver d’utilitzar-lo.

Diumenge 16, a la matinada, es confirmen els pitjors pronòstics amb pluja. Com ja es costum, el més matiners van quedar a les 6:30 del matí per fer el primer cafè abans de començar la feina. Es genera un breu debat intern, barrejant opcions d’aplaçar la trobada per un altre diumenge o tirar endavant. Es demana a les colles que venen de més lluny que abans de sortir ens avisin, per confirmar si es tira endavant la trobada.

A les 7:00 del matí deixa de ploure, i es decideix tirar endavant la trobada. En fica en marxa la maquinària de la colla, i mentre uns busquen gegants, pa, pengen cartells i fan un i altre viatge al local, altres munten les taules sota el porxo, en previsió de noves pluges, preparen el foc i intenten muntar la megafonia sense cables pels altaveus, tasca gens fàcil, dit sigui de pas.

Com sempre la colla fa un esmorzar ràpid, que ens agafa el tren, i a les 9:00 comencen ha arribar les primeres colles. A diferència d’altres anys, i com el temps està insegur, no es planten els gegants, si no que es deixen dins del transport, a l’espera de veure com evoluciona el temps. S’habilita un pàrquing per remolcs al costat del col•legi, on les colles poden esmorzar sota una fina pluja que es veu cada cop més clar farà anar de corcoll tota l’organització.

Van arribant les 18 colles convidades. Les taules de les colles es troben aglutinades sota el porxo, i es produeix un petit caos, degut a la gran quantitat de geganters, però finalment totes les colles poden esmorzar sense més conseqüències.

Les desgràcies mai venen soles. El petit Pol té un accident, cremant-se part de la zona de l’ull. Els seus pares han de sortir corrents cap urgències a Manresa, on poden fer les cures pertinents, i un cop tranquil•litzats, tornar de nou a la trobada.

Abans de les 10:30 del matí totes les colles convidades han arribat i esmorzat. Malgrat el mal temps no ha fallat cap colla. La pluja continua, sense massa força, però el suficient per impedir celebrar els actes al carrer.

A les 11:00 es celebra una reunió amb tots els caps de colla, per tal de consensuar si es tira endavant la passejada o s’anul•la definitivament. Finalment s’acorda que es farà una passejada reduïda amb els músics fins a l’auditori, on es farà el fi de festa.

Es concentren tots els músics de les colles al porxo de l’escola, ficant música i color al mal temps. Algunes colles no s’afegeixen a la passejada per por a que els nens agafin una calipàndria o perquè no tenen música, però la gran majoria, malgrat la pluja, que cada cop va caient més intensament, surten al carrer. Inclús les colles de Roda de Ter, Centelles i Sant Fruitós de Bages treuen els seus gegants, i s’afegeixen a la passejada.

Definitivament el temps ens vol fer la punyeta, i als pocs instants de començar la passejada la pluja incrementa la seva intensitat, deixant a tots els participants calats fins als ossos. Optem per escurçar encara més el recorregut, per poder aixoplugar-nos a l’auditori el més aviat possible. La passejada és una cursa en tota regla, i les pobres colles que han tret els seus gegants tenen problemes per seguir el ritme que marquen els músics.

Finalment s’arriba a l’auditori, on per fi els participants poden estar sota cobert i refugiar-se de la pluja, que, com si és rigués de nosaltres, comença a minvar quan han acabat d’arribar totes les colles.

Dóna inici la mostra de balls, amb les colles de Cornellà i Poble Nou de Manresa, que havien portat els gegants directament a l’auditori amb remolc, més les valentes colles que han fet el recorregut sota la pluja. Qui tanca la mostra, com es habitual, és la nostra colla, amb la versió de la Trinca de la coneguda música del Gegant del Pi, i una original coreografia, on els balladors són més protagonistes del que realment voldrien, i que no va deixar al públic indiferent.

Finalitzats els balls, es va realitzar l’entrega de records i la bossa de vermut a totes les colles, el sorteig del pernil, que va agraciar als amics del Poble Vell de Súria, i per rematar la jornada un bon repertori dels músics, perquè poguessin ballar gegants, geganters i el públic assistent.

La trobada acaba en aquest punt per les colles convidades, però per nosaltres encara queda un munt de feina, en recollir i organitzar tot el material. Abans de ficar-nos a recollir, però, ens reunim al voltant d’una bona paella, com ja es costum de la casa, per agafar forces i comentar la jugada de tot plegat.

Una mica abans de les set del vespre deixem aparcada la furgo, donant per finalitzada, ara si, l’accidentada trobada d’aquest any, tot fent valoració davant d’un reconfortant cafè.

Com comentàvem al principi, la 32ena trobada de Navarcles ha deixat empremta en nosaltres, però malgrat tots el problemes climàtics, logístics i organitzatius, es va poder celebrar, gràcies a la col•laboració i responsabilitat de les colles convidades, sense que cap fallés, a la previsió d’un pla B i a la motivació de la colla per tirar endavant la trobada, malgrat que tots els elements ens giressin l’esquena. Des d’aquestes línies donar les gràcies a tots per la seva feina, paciència i comprensió.

Primera sortida de la temporada 2013 a Ullastrell, on celebraven la seva 18 trobada. La veritat es que no hi ha hagut massa assistència, degut a feines, escapades de cap de setmana, recuperacions i altres motius que no venen al cas. La participació al final ha estat de 14 persones, 6 de les quals eren nens (físicament).

Amb tres cotxes hem fet camí cap a Ullastrell, i en arribar, tal com ens havien previngut, unes fortes ratxes de vent ens han donat la benvinguda. Al ser només dos portadors, i degut al vent, s’ha optat per treure només a la geganta Maria, acompanyada pel gegantonet Shrek, deixant al Tinet dins el remolc.

Un cop ben assegurades les figures, lligades a una farola pe evitar ensurts com el que ens va passar a Puig-reig fa tres anys, s’ha anat a esmorzar. Els nostres amfitrions ens han servit una generosa taula d’embotits produïts al poble, amb un pa cuit a la llenya d’allò més espectacular. Com era d’esperar ha sobrat força esmorzar, ja que inicialment es comptava que vindríem el doble, així que amb el permís d’Ullastrell s’ha guardat per un futur sopar al local.

Ja ben esmorzats, hem donat una volta per les paradetes de la fira que hi havia al casc antic del poble, i mentre els més petits guanyaven a la ruleta unes torretes d’enciam i faves per poder plantar, el grans fèiem el cafè per baixar l’esmorzar.

Amb les ratxes de vent encara emprenyant, s’ha començat la passejada pels carrers d’Ullastrell. Davant nostre anava la colla de Calafell, que només portava el seu gegant Jaume Jané amb el gegantó Miquelet, i com anaven justos de música, s’ha optat per ajuntar les dues colles, de manera que la nostra Maria ha canviat de parella en aquesta sortida, canviant en Tinet per en Jaume.

S’ha recorregut bona part de la població amb la passejada, anant d’una punta del poble a l’altre, i finalment s’ha acabat allà on havíem començat, a l’ajuntament, amb el públic de la fira creant un bon ambient. Es va decidir fer el ball final també conjuntament amb les dues colles, i els músics van interpretar la clàssica Mitjaval, que va quedar prou ben ballada per fer-se amb una parella mixta.

El record de la trobada van ser dues garnaldes com els capgrossos de la colla amfitriona. Una d’aquestes galetes va “desapareíxer” misteriosament abans d’arribar a Navarcles, i l’altre ha quedat força malmesa, i segurament correrà la mateixa sort que l’anterior, així que es va optar per fer una fotografia del record abans que desaparegui definitivament.

Com és habitual, trobareu un recull de fotos de la sortida a la secció de fotografies.