Història

Els Gegants de Parets i la seva història

Per situar-nos, Parets del Vallès és a 7 quilòmetres de Granollers i a 23 de Barcelona, a la comarca del Vallès Oriental. La vila està repartida en diferents nuclis: els veïnats de Can Volart i de Can Riera; el barri de l’Escorxador; l’Eixample, la zona més habitada de Parets; i, com no, el Nucli Antic al voltant de l’Església. Precisament, l’Església de Sant Esteve és un dels principals eixos de l’espectacle La Pedra del Diable de Parets del Vallès.
El darrer cap de setmana del mes de juliol, a la vila de Parets, es celebra la Festa Major d’estiu, amb un munt d’activitats lúdiques i culturals, les més destacades de les quals són, per exemple, la Nit del Teatre al Carrer, que es celebra el divendres de Festa Major amb unes deu  hores d’animació i espectacles teatrals repartits per tota la vila.

Un altre dels actes per destacar són les cercaviles que es duen a terme el dissabte i el diumenge al matí a càrrec de la colla de geganters. Dissabte, la colla es posa maca per passejar tot dansant pel nucli antic, on els veïns engalanen els seus carrers i ofereixen un tast a la colla i autoritats que participen a la cercavila, per evitar la calorada. Com a acte d’agraïment, la colla fa entrega als veïns del carrer de la rajola de Festa Major, i les autoritats, un obsequi per participar activament en la festa del municipi. El diumenge es fa la mateixa cercavila, però aquest cop pel barri de l’Eixample. Cercavila que té entre 15 i 20 parades i que dura entre tres i quatre hores. Tot un repte pels geganters.
També destaca el correfoc i el castell de focs del dilluns de Festa Major, on la colla de Diables del municipi, acompanyada pel seu element, la Bèstia, i la colla de gegants, amb el Bitru, fan que tremoli tot Parets amb una bona ració de pólvora.

I com no podia ser d’altra manera, l’acte principal d’aquesta festa és la representació teatral de la llegenda de La Pedra del Diable ideada per Mercè Alcayna, que es fa el divendres de Festa Major a la nit. A la representació de La Pedra del Diable, que es remunta a l’any 1996, hi prenen part la colla de diables i la colla de gegants, bestiari i grallers de Parets del Vallès amb tots els seus elements. L’obra narra la historia d’amor entre el Marcel i l’Elisenda, els gegants de Parets.

Ell, arquitecte de Barcelona, ve a complir l’encàrrec que li fa el mossèn de la vila: restaurar l’església parroquial on es reunien tots els vilatans a pregar, destruïda durant la Guerra de Succesió.

Tot anant de camí cap al seu encàrrec, coneix la pubilla de Can Serra, una noia jove i bonica anomenada Elisenda, de la qual queda bojament enamorat. La història d’amor que sorgeix durant els dies de treball, es veu truncada quan, a pocs dies d’acabar l’obra de l’esglèsia, en Marcel s’adona que li falta una pedra per a poder completar la seva feina magistral i per a poder coronar l’església. I no troba cap carreu igual en tota la comarca i rodalies.

Cercant-lo, en Marcel troba pel camí el Baró de Servenet, que busca refugi per aquella zona. En Marcel, com a bon home i sense conèixer la veritable identitat d’aquest personatge, s’ofereix a ajudar-lo. A canvi de tanta amabilitat, Baró de Servenet li proposa un pacte: ell li dóna el carreu que li servirà per a coronar l’obra encarregada pel veïnat a canvi de la seva ànima. En Marcel no dubta en cap moment a fer negocis amb aquell home, amb massa ambició per poder acabar al més aviat possible la seva obra. I sense donar cap importància a allò que li estava venent, accepta el canvi.
Un cop fet el pacte, apareix el Bitru,  secretari del Diable, a fer signar el contracte acordat a en  Marcel. Quan aquest explica tot allò que havia fet a l’Elisenda, el seu gran amor, ella queda esgarrifada i és qui li fa obrir realment els ulls i adonar-se que aquell home, realment, era en Llucifer, el Senyor de les Tenebres. És a ell a qui havia venut la seva ànima. Finalment, l’Elisenda haurà de resoldre el gran problema que s’ha buscat el seu estimat…

El gegant Marcel va ser estrenat l’any 1996 juntament amb la seva companya Elisenda, i tots dos són obra del mestre geganter Manel Casserras i Boix de Solsona. L’altre gegant que intervé en tota aquesta història, en Llucífer, també va ser estrenat el mateix any 1996. Tal com indica el seu nom és el Diable en persona, un diable que fa molta patxoca gràcies a les mans de Manel Casserras, també constructor d’aquest gegant.

Val a dir que en Llucifer té un estricte protocol que no el deixa sortir de la vila. Un altre element que intervé al final de l’espectacle, tal volta el més important de tots, és el Gall.  

Aquesta figura va ser estrenada l’any 1997, construïda per Jaume Paris i Cristina Martín. És un element que normalment porten les dones de la colla de gegants i que també surt a l’albada del gall de la Festa Major, on a quarts de set del matí, fa les seves matinades després de tota una nit de festa per la vila, repartint caramels i xocolata. Això sí, si passa pel teu carrer… hauràs de recollir les plomes que perdi.
El darrer element de la colla de gegants de Parets és el Bitru, un missatger a cavall d’en Llucifer, tot un element cerimonial.
El Bitru va ser estrenat l’any 1998 i, com el Gall, va ser construït per Jaume Paris i Cristina Martín.

Per finalitzar, també cal esmentar la intervenció de la Bèstia de Parets dins l’obra, la figura d’un esquelètic drac que dóna la benvinguda al Llucifer amb una desfilada infernal. La Bèstia va ser estrenada l’any 2005 i és obra de l’artista Dolors Sans Osette, de Vilafranca del Penedès. Desitgem que aquest petit resum de l’activitat que realitzem la colla a Parets del Vallès durant la Festa Major d’estiu, sigui a gust de tothom, i us convidem a participar-hi sempre que vulgueu, hi sereu ben rebuts. Per cert! Si voleu saber el final de la història de la Pedra del diable, així com molts altres detalls que no s’han explicat, haureu de venir el divendres de Festa Major per saber com és el desenllaç. Així doncs, un motiu més per pujar cap a Parets del Vallès l’últim cap de setmana de juliol.

Us hi esperem!

Text: Robert Carles

Els comentaris estan tancats.