EN MARIÀ I NA PAULA
En Marià i na Paula representen els darrers senyors de Castellet, personatges històrics reals. Marià d’Alegre i d’Aparici (Barcelona 1756-1831) va rebre el títol de baró de Castellet de part del rei Carles IV d’Espanya l’any 1797. El 1793, durant la guerra del francès, va ser capità del gremi de sabaters de la Coronel.la. Situat en una posició econòmica benestant, gràcies a un negoci familiar de cuirs i importacions, col.laborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets, l’any 1794.
Presidí la Junta del Comerç (1807) i pronuncià el discurs inagural de la primera càtedra d’economia de Barcelona. Va residir a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on va fer construir un Palau que des de 1970 allotja una part del Museu Picasso. Va morir sense fills de la seva muller, Paula Duran, i llegà els seus bèns a l’ Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Paula Duran i de Cerdà era filla de Josep de Duran i de Brasó. Descendent del llinatge dels Duran, comerciants barcelonins que obtingueren la ciutadania honrada el segle XVII.
En Marià i na Paula són els gegants oficials de Sant Vicenç. Vesteixen amb gran elegància. El baró amb casaca i faldilla de bellut de color verd fosc i molt ajustades, tricorni (molt a l’ús en l’ època), bastó d’autoritat a la mà dreta i binocles a l’esquerra.
La baronessa porta un vestit daurat amb pedreria al davant, ajustat a la cintura i amb faldilla ampla. També du una pamel.la. A la mà dreta hi porta una ombrel.la que la protegeix del sol, sobre el braç esquerre un gat, símbol del seu amor pels animals.
Els barons de Castellet surten en les festes més significades de la població.
Així, participen en l’homanatge popular a la gent gran,en la cercavila del diumenge de Festa Major, i obren plaça en el tradicional ball de gitanes. Un cop a l’any, amb motiu de la celebració de les Mare de Déu trobades (8 de setembre), tots dos pugen fins a casa seva, a Castellet, on hi ha l’hermita que dóna refugi a la verge. Ells dos encapçalen el seguici de romeus que marxen caminant fins al santuari per celebrar-hi un aplec, que també organitza la Colla de Geganters.Els barons tenen, a més, un ball propi: el vals de CAstellet. Es tracta d’un minué-valset, composat pel músic i geganter Joan Penes, i amb coreografia de Joan Manel Miquel. Aquesta peça (que està enregistrada juntament amb la música del ball de gitanes popular) la dansen els dos gegants a Castellet durant l’aplec, i a la plaça de l’Ajuntament per la trobada de Sant Vicenç, el ball de gitanes, la festa major.