El Bou de Monistrol en la diada de la seva estrena per la Festa Major de l’any 2020. Fons fotogràfic de la família Pozo-Marcet
La figura del Bou a les festes tradicionals catalanes té un origen medieval associat a la festa del Corpus Christi i la seva processó. Representa l’evangelista Sant Lluc i també s’associa amb l’entremès o roca de la Nativitat. Amb el pas del temps la figura del bou s’anà desvinculant de la representació teatral religiosa a la qual estava associada per esdevenir un element indispensable per obrir pas al seguici cerimonial de les festes més típiques del país acompanyant altres figures com gegants, nans, dracs, mulasses… fins a assumir el rol simpàtic que té avui dia.
El Bou de Monistrol va ser finançat per la família Pozo-Marcet de Cal Virol i va comptar per la seva realització amb el suport de vilatans monistrolencs que també van voler aportar el seu granet de sorra en l’elaboració de la figura. L’escultura és atribuïda a l’escultor modernista Lambert Escaler i va ser emmotllada per Joan Pozo al taller “El Ingenio” de Barcelona. La peça va ser acabada, estucada i policromada a l’oli segons les tècniques tradicionals de mans de Carlos Morillo, segon president del Gremi d’Escultors i Restauradors d’Imatgeria Festiva de Catalunya. L’estructura de fusta del Bou va ser una gentil aportació de Miquel Àngel Coín i Pepe Aunión. Així mateix, el faldellí de la figura fou obra de la modista monistrolenca Encarnación Palomo.
La nova peça s’estrenà en la Passada de Festa Major i el Seguici d’Autoritats que se celebrà l’any 2020 el dissabte dia vint-i-cinc de juliol a dos quarts d’onze, diada de Sant Jaume, a causa que no fou possible la seva estrena tal com estava programada, durant la diada del Corpus Christi, pel motiu de les restriccions promulgades per la pandèmia mundial del Covid-19. La figura fou beneïda durant l’Ofici de Festa Major a l’església parroquial de mans del qui aleshores era rector de la parròquia, Mn. Joan Ramon Bullit i Guasch.
La família propietària, amb la voluntat de dotar a Monistrol el seu primer element de bestiari festiu, prengué el compromís de cedir la peça a la vila per les festes més tradicionals de la població com la Festa Major, el Corpus o d’altres celebracions de caràcter tradicional i popular on la seva presència fós requerida i conseqüentment justificada a tal efecte.