Història dels gegants d’Arenys de Munt
“Si vosaltres feu una colla, nosaltres fem uns gegants”. Aquesta va ser la proposta que Mª Àngels Mercader i Jordi Marquès, artesans geganters d’Arenys de Munt, van fer l’any 1985, en el decurs d’una reunió al Centre Moral, a un grup força heterogeni de persones d’edats molt diferents però amb una cosa en comú: les ganes de passar-s’ho bé. Al darrere de tot plegat, l’aleshores regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, Margarita Bigorra, que va voler oferir al jovent de la vila alguna cosa que els permetés divertir-se i, sobretot, sortir, conèixer altres llocs i altra gent. Obrir-se al món gràcies a una activitat que és, per definició, viatgera.
L’origen dels gegants d’Arenys de Munt està intimament lligat a l’activitat del Grup d’Artistes Lliures (GALL), un grup ja desaparegut de la vila que es va dedicar a difondre l’activitat dels artesans, i també ho està a les Festes de Primavera -actuals Festes del Remei-, impulsades l’any 1981 pel també desaparegut Grup de la Saleta. Així, especialment entre els anys 1986 i 1989, les Festes de Primavera van esdevenir temps de novetats geganteres en aquesta població del Maresme.
ELS GEGANTS
Els gegants d’Arenys de Munt són un bon reflex de les activitats tradicionals d’aquesta vila. Així, la geganta és una puntaire morena i espigada, i el gegant un pagès cireraire molt ben plantat. Els artesans que els van fer,van optar per nous materials, diferents dels tradicionals, per tal d’aconseguir uns gegants més lleugers del que fins aleshores era habitual (el gegant pesava uns 45kg i la geganta uns 40). Els cossos es van fer amb fibra de vidre, i la fusta que habitualment es feia servir per fer els cavallets que aguanten el cos, va ser substituïda per alumini. Aquestes innovacions tecnològiques van permetre fer uns gegants més alts -tenen uns 4 metres d’alçada- i, sobretot, més balladors.
Tant el nom dels gegants com el seu abillament va ser una feina en què hi va participar molta gent del poble. La “consulta popular” va donar com a resultat Remei i Martí, els noms dels patrons de la vila. La participació, però, no es va limitar a la tria del nom dels gegants. Així, Ramona Planes i Montserrat Gonzàlez van fer la perruca de la geganta; una fàbrica d’Arenys de Munt va donar les puntes amb què es va confeccionar la brusa de la geganta; Montserrat Artigues va fer les puntes de coixí que du al braç i moltes àvies de l’Esplai de Jubilats van donar les puntes que du al cistell; Núria Salvà i Mercè Torrent van fer el vestuari dels gegants i Paquita Roca, Patrocini Fàbregas i Assumpció Roca de l’Esbart del Centre Moral d’Arenys de Munt, van dissenyar i confeccionar el vestuari dels geganters.
EL BATEIG
Els gegants d’Arenys de Munt van ser presentats en societat a les Festes de Primavera del 1986, i aquesta primera aparició pública va ser ben sonada. La comitiva va sortir del barri de Sant Carles, on primer es va organitzar un esmorzar d’aquells que no s’obliden. Tantes van ser les botifarres que es van comprar perquè tothom quedés satisfet, que al final en van sobrar uns quans quilos. Quan tothom va estar ben tip, la comitiva, encapçalada pels gegants d’Arenys de Munt, amb un seguici format per gegants d’altres contrades i una munió de gent, va enfilar cap a la plaça de l’Església per celebrar el bateig de la Remei i el Martí, que van tenir com a padrins els gegants d’Arenys de Mar i els de Sant Joan de Vilatorrada. Un cop batejats, els gegants d’Arenys de Munt i els seus convidats van iniciar una llarga cercavila. Tot i que va ser força esgotadora per als geganters, aquests no van parar fins a haver visitat tota la població.
EL CASAMENT
L’any 1987, els gegants d’Arenys de Munt van decidir formalitzar la seva relació, i en un solemne acte celebrat a la plaça de l’Església un gegant de Mataró, mossèn Biscúter, els va casar davant de centenars de testimonis, amb els gegants de Tordera i els de Canet de Mar com a padrins. La núvia estava preciosa amb el ram, el vel i la corona de flors i el nuvi va estrenar una elegantíssima americana.
Al final de la ceremònia els nuvis es van fer un petó i el pastisser Josep Garrell va posar el punt dolç a la diada amb un pastís de set pisos per a dues mil persones que va fer les delícies dels més llaminers. També hi va haver ball de noces, amb una coreografia especialment creada per a l’ocasió.
Quan ja feia un any que la Remei i en Martí eren casats, van veure augmentada la seva família amb l’arribada d’un gegantó. Així, durant les Festes de Primavera del 1988, va arribar en Tonet. El va dur una enorme cigonya -a dins hi anava Alfred Mercader-, que va baixar amb un nadó des del campanar de l’església fins a la plaça. La Remei el va agafar en braços molt emocionada sota la circumspecta mirada d’en Martí i voltada de centenars d’arenyencs que no es van voler perdre l’esdeveniment.
Absolutament bocabadats i amb els ulls com a plats, van veure com l’enorme ocell lliurava en Tonet a la geganta i com “plovien” damunt seu munts de quilos de confits. L’any 1989, en Tonet es va fer gran i va ser presentat en societat durant les Festes de Primavera.
EN COP I LA PATACADA
Tot i la lleugeresa dels materials, fins i tot el gegantó ha de ser portat per una persona adulta, la qual cosa fa que els més petits solament puguin fer d’acompanyants. Per tal de donar-los un major protagonisme, l’any 1994 la colla de geganters d’Arenys de Munt va decidir fer dos gegantons de drap. Els van fer Maria Auladell, Pilar Perosanz, Lluís Nonell i Pere Hernàndez i els hi van posar els noms de Cop i Patacada, més que justificats perquè, quan ballen, els braços els voleien i topen, enjogassats, amb la gent que els envolta, fent la festa encara més divertida.
LES RÈPLIQUES D’EN MARTÍ I LA REMEI
Quan els gegants ja tenien 21 anys es va decidir fer una nova parella més lleugera ja que amb el pas dels anys, havien anat agafant pes i eren pocs els que s’encarregaven de fer-los ballar. La nova parella representa el mateix i porta els mateixos noms i el mateix vestuari però no s’assembla amb la fesonomia amb l’antiga parella. L’any 2007, dins la Festa Major de Sant Martí, al novembre, es van estrenar els nous gegants construits al Taller Gabins de Torelló, en un acte on van participar els gegants de Tordera i de Caldes d’Estrac que van actuar com a padrins. Actualment és aquesta parella la que fan servir els geganters d’Arenys de Munt per realitzar les diferents sortides durant tot l’any.
ELS GEGANTERS
La colla de geganters d’Arenys de Munt es va formar a partir d’un grup de gent que van animar als seus amics, parents o coneguts. Des dels inicis de la colla, l’any 1985, han passat per el grup més de vuitanta persones que han portat els gegants d’Arenys de Munt fins a Suïssa, Holanda, Bèlgica, França, Andorra, Terol, País Valencià i les Illes Balears. Les seves sortides per Catalunya han estat freqüents i continuen sent-ho, sempre participen a les festes que se celebren a Arenys de Munt, i la seva habitual presència a la trobada anual de gegants del Maresme ha fet possible que la Remei fos nomenada l’any 2000 pubilla d’aquesta comarca. Avui, la colla, està formada per unes 40 persones que fan tot el possible perquè la colla continui en marxa i no decaigui la tradició gegantera a Arenys de Munt. Aquest any (2010), la colla ha celebrat el vint-i-cinquè aniversari de vida amb una trobada de gegants amb 20 colles de tot Catalunya. A més, els gegants han estat estat restaurats per Jaume Comajuan, els gegants vells vestits amb els vestits originals amb els que es van casar i la colla ha estrenat vestuari nou, una samarreta negra amb les lletres de color taronja on a davant hi diu: “Colla de Geganters d’Arenys de Munt” amb el logo de la colla i a darrera hi posa “25 anys, 1985-2010” amb un 25 ben gran.
Text: Revista “Descobriu Arenys de Munt” dedicada als gegants.
Fotos: Àlex Garcia-Miguel