Sembla que el fum i la feina ens agrada; cada any apuntem a més gent a la calçotada, però sembla que mai ens recordem que els 2000 calçots no es tallen ni es couen sols, i que la carn no sap salar-se i posar-se al foc ella soleta; així no ens queda cap més remei que fer-ho nosaltres, i no veieu com s’arriba a suar prop del foc, encara que estiguem a l’hivern. Sort que les postres si que se saben fer soles, o això ens pensem, perquè el forn Montserrat les porta fetes.
Calçotada-2010