L’any 1923, la comissió de veïns del carrer Vendrell de Manlleu, que organitzava anualment la festa en honor a la Mare de Déu de la Gleva, acceptà la proposta del veí Martí Molera d’adquirir una parella de gegants pel carrer, mitjançant donacions i rifes. Llavors, Martí Molera viatjà a Olot on encarregà la parella al taller “El Inmaculado Corazón de María”, essent obra de l’escultor Josep Soy. Els primers vestits dels gegants els feu Carme Barberí. El preu de la parella, juntament amb cinc capgrossos que encarregà, fou de 2.022 pessetes amb 30 cèntims, que pagà a terminis, havent d’abonar l’últim d’aquests de la seva butxaca per manca de fons. Els gegants s’estrenaren, segons sembla per Festa Major, el 14 d’agost de 1923. L’any 1929, per desavinences entre en Molera i la comissió de festes, aquest proposà a l’Ajuntament que es quedés la propietat dels gegants a canvi de pagar-li l’últim pagament de la compra dels gegants que va haver de pagar forçosament com hem esmentat.
Els gegants se salvaren de la Guerra Civil espanyola malgrat que l’any 1940 es veieren afectats per una inundació. Foren restaurats l’any 1945. Josep Obiols els confeccionà un nou vestuari l’any 1950.
El 1961, durant la processó de Corpus, la gegantessa caigué i es desfigurà greument, així que es decidí comprar una nova parella de gegants que els substituís. Després de restaurar-se a “El Arte Cristiano” foren recuperats l’any 1985 i tornats a retocar el 1995.
L’any 2008 es dugueren a restaurar al taller Gabins on també es canviaren els vestits, confeccionats per Ramona Valls. El 2010 es repararen al taller d’Antoni Mujal.
La cara d’en Jordi i la Montserrat no només es pot veure a Manlleu. Se’n coneixen diverses còpies a l’Hospitalet de Llobregat, Monistrol de Montserrat, les Borges Blanques, Cardona i Lleó.
Jordi es presenta com un guerrer envoltat d’un caire majestuós i amb faccions d’autèntica perfecció.
La cara dura i bella ve coberta amb una frondosa barba negra i uns opulents bigotis. Al cap hi porta un casc d’on en surt un drac amb la boca oberta representatiu de la seva valentia.
Va armat amb una mena de maça de combat que aguanta amb la mà dreta a l’espatlla d’on en surt una destral. A la mà esquerra hi porta un pergamí enrotllat, on actualment hi consta l’escrit que el cap de colla Xavier Isern va llegir el 13 d’agost del 2008 quan la colla va inaugurar el ball del serpent i la seva partitura, fent ballar les dues parelles (Jordi i Montserrat, Galderic i MªAssumpta). En Jordi i la Montserrat van ballar després de més de 40 anys de no poder-ho fer degut al seu excés de pes.
Montserrat amb la seva facció tan tendre, ens dóna una imatge idíl·lica de la bellesa femenina que contrasta per la seva suavitat amb la de la duresa de la seva parella.
El cabell ésclar i arrissat, pentinat de mig i guarnit amb una diadema daurada.
A la mà esquerra porta un mocador que li cau mentre amb la mà dreta subjecta un ram de flors.
Sabies que…
Quan en Martí Molera va anar a Olot a encarregar la parella de gegants del carrer Vendrell, aquest trià un gegant que havia fet en Josep Soy a imitació del gegant d’Olot, realitzat pel cèlebre Miquel Blay. Com no trobà cap model femení que el convencés per fer la parella, sortí a rumiar-s’ho bo i fent un passeig per la ciutat d’Olot. Allí trobà una jove molt bonica a la que insistí perquè l’acompanyés al taller i servís de model per a fer la gegantessa.
Mesures
Gegant: 3,71m i 103,50kg
Geganta: 3,53m i 78,30 kg
