Amat i Guília, primers senyors de Manlleu, son les noves figures representatives de la ciutat de Manlleu. Van ser estrenats el 18 de juliol del 2020 a la plaça Fra. Bernadí i construïts pel taller de Toni Mujal de Cardona.
La colla es quedava sense portadors pel pes que ja tenien els gegants vells Galderic i Maria Assumpta i van decidir fer-ne unes còpies més lleugeres per passejar per tot arreu. Amb la pandèmia de la COVID-19, la Trobada Gegantera de cada any va ser cancel·lada i es va fer el “desconfinament” geganter i l’estrena d’aquesta parella de gegants el juliol del 2020 on va participar tota la família de gegants, gegantons i gegantets de la ciutat.
Amat segueix amb les faccions d’en Galderic canviant però la manera de subjectar el pergamí, Amat dur un tub on porta el pergamí enrotllat a dins.
Guília també segueix les faccions de la Maria Assumpta però se li incorporen uns diamants de colors a la diadema a imatge de la Montserrat (la geganta centenària de Manlleu). D’aquesta manera també s’aconsegueix que cada figura, tot i estar creada a partir de la primera còpia, tingui el seu propi caràcter i personalitat.
Amat i Guília, primers senyors de Manlleu
Amat [Pere Amat d’Orís] (1058-1088) va heretar, a l’edat del deu anys, les possessions del seu pare Elderic que havia estat senescal dels comtes de Barcelona i entre aquestes hi havia el Castell de Manlleu que estava situat on ara hi ha la confluència del carrer de Sant Pere i l’Avinguda de Roma, prop de l’actual Mercat Municipal.
Es va casar amb Guília [Guisla de Queralt] i van fixar la seva residència a Manlleu ja que hi tenia el castell més important. Per aquest motiu se’ls coneix com els primers senyors de Manlleu.
Amat i Guília eren una parella amb gran personalitat. Amat, poderós i ambiciós cavaller, procurava fer créixer les seves propietats i les rendes que en podia recollir. Guília era una donzella de gran bellesa i alhora d’un caràcter molt ferm. Com ja havien fet altres nobles famílies del país, van començar a reunir una comunitat de monjos al voltant de l’església de Santa Maria de Manlleu que, també, formava part de les seves possessions. Aquest petit monestir seria l’embrió de la nostra ciutat.
L’intercanvi de les rendes entre terres d’Amat i el bisbe de Vic, que aleshores actuava com a senyor feudal, va comportar una prova de foc per a Guília. En morir el seu espòs, el 1088, la senyora de Manlleu va voler recuperar aquells que considerava els seus drets. El bisbe es va oposar al retorn i, fins i tot, va excomunicar Guília. Durant prop d’una dècada, Guília va seguir enfrontada al prelat amb el greu perill que en aquell temps suposava veure la seva ànima condemnada a l’infern per tota l’eternitat. Guisla va resistir fins que, ja al llit de mort, a finals de 1098, i davant la imminència del seu traspàs, va renunciar als seus drets i va accedir a les pretensions episcopals.
Mesures
Gegant: 3,77m i 43,70kg
Geganta: 3,77m i 38kg
