Les mulasses són una de les bèsties de tradició més llarga dins del costumari festiu català. Les notícies més antigues parlen ja de mulasses a les processons de Corpus de mitjan segle xv, a Olot i Barcelona, per exemple. Sense descartar la presència d’altres significats –vinculats a l’omnipresència de les mules i matxos a l’àmbit domèstic, com a animals de treball–, possiblement el seu origen es relaciona amb un dels personatges que la tradició popular situa en el moment del naixement de Jesús. La relació entre la mula de l’establia i les mulasses festives no és tan estranya si pensem que, a la baixa edat mitjana, les processons de Corpus incloïen representacions d’aquest tipus. En algun moment, l’entremès hauria desaparegut i la mula, esdevinguda personatge popular, continuaria com a element festiu independent.
A Reus, però, la Mulassa apareix documentada dos segles més tard, desvinculada de cap context de representació religiosa. Des de l’any 1628, data de la primera referència documental coneguda, ha sortit contínuament per Corpus, per Sant Pere i a les solemnitats de la vila, sempre acompanyant els gegants. Temps a venir en donaria testimoni la cançó popular:
«La companya del gegant,
la Mulassa, la Mulassa,
la companya del gegant,
la Mulassa va al davant.
La Vitxeta i el Vitxet
ara ballen, ara ballen.
La Vitxeta i el Vitxet
Ara ballen a pleret»
La figura que actualment es conserva al Museu de Reus va ser construïda l’any 1725, i el 1756 se li va fer indumentària nova a partir dels vestits vells dels gegants. En algun moment del segle XVIII va anar acompanyada per una altra mulassa més petita, fet que probablement es pot atribuir a la gran popularitat que havia assolit.
En aquella època presentava un aspecte més ferotge que a l’actualitat: tenia les potes més curtes per portar-la des de fora, la boca es podia obrir i tancar, el coll es movia i s’estirava i, potser, utilitzava pirotècnia com les mulasses d’altres poblacions. Corresponia més aviat al model de mules guites, que a l’actualitat es conserva únicament a Berga. Probablement ballava amb el mateix acompanyament musical dels gegants –primer flabiol i tamborí, i a partir del segle XIX gralla i timbal–, sense una tonada específica. La part més notable de la seva figura és el cap, ben treballat tant pel que fa a l’anatomia com als ornaments; al voltant del coll hi porta penjat un rastre de campanes.
A diferència de les mulasses d’altres poblacions, el cos és de grans dimensions i no està esculpit, sinó que el forma directament el vestit sobre la carcassa. Es pot dir que, mentre el cap intenta ser una representació fidel de l’animal, el cos defuig el retrat anatòmic i només suggereix la figura. Sobre l’esquena penja un mantell amb l’escut de la ciutat.
Sempre com a element municipal, la Mulassa ha arribat a inicis del segle xxi portada des de l’interior per quatre persones i guiada des de l’exterior per un acompanyant. Dins del seguici va darrere dels elements de foc i davant dels nanos. Mostra un comportament força tranquil als seguicis i processons i adopta un aire molt més alegre a les ballades al mig de la plaça. És un dels elements més estimats per la canalla, que sovint li toquen el coll i fan sonar les campanetes.
La figura actual, rèplica de la peça del museu, va ser construïda l’any 2010 per l’escultor reusenc Ramon Ferran.