Maria Rosa Espinalt i Font

Barcelona, 29 de juliol de 1910 – Barcelona, 25 de juny de 1981

Soprano catalana considerada una primera figura de l’escena estatal.

Fou filla de Teodor Espinalt i Prat i de Mercè Font i Dantí. Amb dos anys, amb la seva família va anar a viure al barri del Poblenou on Maria estudià amb les franciscanes de la Rambla i cant amb el professor Mariano Beut Martínez. Es formà amb els professors Pepita Gibert i Ramon Gorgé.

Debutà al Casino l’Aliança del Poblenou i, el 1927, 1927 al Teatre Victòria (Barcelona) amb Cançó d’amor i de guerra. L’any 1931 va actuar al Gran Teatre del Liceu interpretant Rigoletto acompanyada d’Hipòlit Lázaro. Durant més de deu temporades actuaria al teatre barceloní. L’any 1932 actuaria a Madrid, amb Marina i El barber de Sevilla, i també a diferents capitals de la resta d’Espanya. Va crear la seva pròpia companyia durant la postguerra. El 1947 actuà a Itàlia i a moltes ciutats d’Europa. Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes i de sarsuela.

Es va retirar el 1956 i les seves últimes actuacions, benèfiques, van ser al Centre Moral i Cultural del Poblenou, cap al 1958. El govern de la República la va guardonar amb el Lazo de la Orden de Isabel la Católica. Maria Espinalt va tenir una llarga relació amb Santpedor on tenia una casa residencial i lligams familiars i afectius, i on es retirà quan va deixar de cantar, per la qual cosa fou considerada una santpedorenca adoptiva.

Característiques del capgròs

La vestimenta, inspirada en l’època romàntica (mitjans del segle XIX), reprodueix la que l’artista va lluir a l’òpera Marina. Consta de tres peces: un cosset de vellut de color blau marí, un davantal glacé de setí de color negre i una faldilla de jacquard blau cel amb brodats de color cru reproduïts de la faldilla original.

El preuat vestuari es troba conservat al fons de documentació de l’Institut del Teatre on l’entitat hi ha pogut tenir accés per tal de replicar-lo de la manera més fidel.

Complementa el vestuari del capgròs una mantellina de guipur color cru agafada amb un camafeu i una gandalla negra feta de punt.

Anecdotari

• El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva part de la indumentària de la soprano catalana.
• Al barri del Poblenou de Barcelona, on visqué i estudià de petita, hi ha un institut d’ensenyament secundari que porta el seu nom.
• En homenatge a l’artista, s’hi troba una placa commemorativa a la Rambla del Poblenou, concretament a la confluència amb el carrer Joncar.