L’HOME DELS NASSOS

    • Estrena: 31 de desembre del 2021.
    • Construcció i disseny: Òscar Garcia i Candela del Taller La Candela Creacions.
    • Tècnica emprada: cartró estampat o cartra pesta, conegut actualment com a cartró-pedra.
    • Confecció del vestuari: Guillem Amorós i Bigas del Taller de confecció Folk al Biaix.
    • Entitat gestora: Associació Amics de la Comparsa de Capgrossos del Poble Nou.

    L’Home dels nassos segons un almanac del segle XIX

    El darrer dia de l’any es fa creure a la canalla que el surt l’Home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Hom els ho conta de tal forma que els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara; sense pensar que el dia 31 de desembre resta un sol dia per acabar l’any. Per a arrodonir la befa, s’acostumava a dir als nens que adés l’havien vist passar per algun carrer prop, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure’l a les canonades de l’aigua i així ho feien saber a les criatures.

    Segons el folklorista català Joan Amades, l’Home dels Nassos és una evolució del déu Janus, de les dues cares. Era un personatge mític que simbolitzava l’any i que sovint era representat per l’arbre dels nassos; una espècie d’arbre molt estrany que es creia que era la llar de l’esperit de la vegetació. Amades afegia que al Pirineu Oriental es deia que l’Home dels Nassos vivia dins la soca d’un arbre i que el darrer dia de l’any sortia vestit amb fulles de quatre colors diferents, llest per emprendre el camí des d’Occitània fins a Catalunya.

    Aquesta tradició oral, present en el imaginari des de temps ben remots, s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs i un nas prominent que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos i/o caramels als petits que surten a buscar-lo.

     

    El personatge abans de la presentació

    El capgròs poblenoví de l’Home dels Nassos és una figura que representa un senyor d’avançada edat –representant l’acabament de l’any- amb un nas molt gros vestit segons la moda de principis del segle XIX tot lluint un barret de copa negre. El personatge es crea a partir d’un dibuix d’almanac de Lo Xanguet de l’any 1867 recollit al Costumari Català per Joan Amades però dut a un personatge més actual. Així doncs vesteix amb espardenyes de set vetes negres, mitges blanques, calces de vellut de cotó negre fins a mitja cama, levita de xenilla grana, armilla de brocat de cotó daurat amb dibuixos florals negres, camisa blanca, corbata blanca amb puntes de coixí i faixa morada tal i com es vestia a Catalunya durant les màximes celebracions.

    Com a singularitat, sota el barret, hi creix un arbre amb quatre branques –fent referència a la vestimenta formada per les fulles de colors diferents; tal i com la llegenda parlada descriu el personatge al Pirineu Oriental- i, sota la seva soca s’hi passeja un nadó –com a senyal de renovació i començament de l’any. D’aquesta manera s’hi representa la creença de renovació d’inici de cicle; per una banda trobem el personatge de l’Home dels Nassos envellit i, per l’altre, el nadó que, conjuntament simbolitzen la representació del déu Janus o de les dues cares.

    Uns altres elements característic de l’Home dels Nassos del Poble Nou són el Bastó dels Nassos i la Clau Màgica. El primer emula als nassos que li han anat caient durant el pas dels dies de l’any mentre que el segon és la l’eina encarregada d’obrir el nou any que s’està a punt d’encetar. Aquesta clau es fa entrega anualment a un col·lectiu o entitat amb la finalitat que sigui l’encarregat d’obrir l’any i desitjar els millors auguris i desitjos per la següent anyada.