Carmen Amaya Amaya 

Barcelona, 2 de novembre de 1918 – Begur, Baix Empordà, 19 de novembre de 1963

Bailaora i cantant de flamenc catalana. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc. Va debutar en el flamenc amb només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va ballar des de molt jove amb reconegudes figures com Raquel Meller o Carlos Montoya.

Treballà en diverses pel•lícules, entre les quals destaquen: La hija de Juan Simón (1934), María de la O (1935-36) de Francisco Elías i La Casa de Troya (1936) de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar.  La luna enamorada de l’espanyol José Díaz Morales (1945), Los Tarantos (1963) de Francesc Rovira i Beleta. Treballà amb diferents directors com Nemesio A. Sobrevila, José Luis Sáenz de Heredia o Luis Buñuel.

Formà el Trio Amaya amb els seus pares i germans i triomfà com a bailaora a Lisboa i Buenos Aires. L’any 1951 es va casar amb el seu guitarrista, Juan Antonio Agüero. La creació Bolero de Ravel va ser un dels seus millors espectacles on destaquen les seves contorsions i la duresa d’expressió de rostre i de cos.

Caracterítiques del capgròs

El vestit del capgròs respon a la imatge més femenina de la bailaora; lluint un vestit blanc amb passa cintes i puntes de coixí sota un mocador vermell.

Anectodari

• El Poblenou recorda a l’artista amb un carrer situat entre el Parc del Poblenou i el Cementiri del Poblenou.
• Si encara voleu viure l’escència de la bailaora, podeu visitar el Tablao de Carmen ubicat dins El Poble Espanyol. Podeu conèixer més sobre l’artista al web del local barceloní: https://www.tablaodecarmen.com