A fi de complir amb els objectius de promocionar la cultura popular catalana i fomentar i donar a conèixer la memòria històrica del Poblenou neix la comparsa de capgrossos.
Malgrat disposar d’imaginari festiu des del 1953 -amb l’adquisició dels Gegants del Poblenou per part de la les parròquies de Santa Maria del Taulat, Sant Francesc d’Assís i la desapareguda Sant Bernat Calvó a fi de participar a les processons de Corpus- fins la darrera incorporació el 2011 amb el Fènix, el Poblenou només disposa del Gegantó del Lloro del 36 com element festiu d’identitat pròpia el barri. Per aquest motiu l’entitat pensa en crear una comparsa de capgrossos per adults amb personalitats vinculades al barri.
Com que l’entitat creiem amb l’igualtat –tant de creença com de gènere o davant de qualsevol de les seves manifestacions- hem considerat que els personatges representats mantinguessin en tot moment la paritat 50/50 en raó de sexe i que, alhora, representessin a més d’un col·lectiu.
En un primer moment se’ns va passar pel cap homenatjar a les dones que treballaven a les indústries tèxtils del Poblenou durant la Revolució Industrial on no gaudien de bones condicions laborals; entre molts col·lectius cal destacar a les dones del Cànem. Se les coneixien així a les dones treballadores de la fàbrica del Cànem, oficialment la fàbrica Godó Hermanos y Cía, fundada l’any 1882. Les treballadores de la fàbrica treballaven en unes condicions duríssimes, amb horaris que anaven des de primeres hores del matí fins ben entrada la tarda. Rebien el renom de les xinxes, per part dels veïns, ja que havien de sortir corrents per poder esmorzar en la mitja hora que tenien. Anaven al mercat on les altres dones les deixaven passar en part conscients del poc temps que tenien i en part a causa de l’olor de polsim del cànem que les impregnava. Les nenes que treballaven a la fàbrica ho feien en condicions encara pitjors, de fet, si s’adormien, rebien represàlies físiques. Les diferents feines de la fàbrica implicaven diferent grau de perillositat, per exemple el treball amb els fils ja fets que era menys perillós. La pols era perjudicial, de fet hi havia treballadores que plegaven per problemes de salut. La fàbrica també tenien altres perills: un dia una companya es va ajupir i la màquina li va agafar un pit, si no fos perquè van parar la màquina ràpidament se l’hagués menjat completament.
Davant la finalitat d’enfortir el valor de la igualtat, vam desestimar representar el col·lectiu dones que treballaven a les indústries tèxtils del Poblenou donat que considerem que tots els capgrossos han d’estar atribuïts a personalitats amb nom i cognom; sense fer distincions entre sexe i dignificant així la contribució de la dona al nostre entorn. És cert que durant molts anys s’ha obviat la contribució de la dona a diferents camps i que no s’ha escrit gairebé res sobre la seva contribució a la societat però aquest fet no ens ha detingut a investigar per fer una comparsa del tot igualitària.
La Presentació
La comparsa de capgrossos estarà formada per vuit elements d’imatgeria festiva que es presentaran entre el 2022 i el 2023 coincidint així amb la commemoració dels 150 anys de la festivitat de la Festa Major del Poblenou tal i com la coneixem ara; celebrant-la durant el mes de setembre.
Durant la Festa Major del 2022 es presentaran els primers quatre personatges que configuraran al comparsa, esdevindran dos capgrossos masculins i dos més de femenins. Així també succeirà a l’edició següent de la festivitat per completar la comparsa.
El grup de capgrossos comptarà amb un ball propi que es vol estrenar durant la festa major del 2022 i de dues o tres danses més que es faran en moviment; és a dir, durant la cercavila sense haver-la de parar i lluint com a comparsa. La formació musical que els acompanyarà estarà formada per sis components de percussió, grallers i instrumentistes de vent metall; dotant així de personalitat i diversió a l’entremès.
El fet de pensar amb una comparsa de capgrossos propicia la recuperació d’un entremès festiu amb identitat pròpia que per sí sol ja té el seu significat. Tanmateix el capgròs és un entremès festiu fàcil de dur, lleuger per fer ballar i fàcil d’interactuar amb l’espectador.
La construcció
El constructor dels capgrossos serà l’Òscar Garcia del taller La Candela Creacions; un artista poblenoví que ja ha elaborat el capgròs de l’Home dels Nassos del Poble Nou i que comença a donar-se a conèixer amb els seus treballs al món de la cultura popular. Tanmateix, el vestuari dels capgrossos serà a càrrec d’en Guillem Amorós del taller Folk al Biaix ubicat al barri de La Verneda.
Els capgrossos seran elaborats amb cartró pedra. Més endavant podreu trobar el procés d’elaboració de l’Home dels Nassos del Poble Nou on es descriuen tots els procediments emprats que, alhora, seran els mateixos per a la construcció de la comparsa de capgrossos.