Josep Maria Huertas i Claveria (Barcelona, 24 de novembre de 1939 – Barcelona, 4 de març de 2007) fou periodista i escriptor.
Col•laborador a El Correo Catalán (1963-1972), Tele-exprés (1972-79) i en molts altres diaris i revistes, entre els quals Diari de Barcelona, La Vanguardia, Avui i Presència, fou director d’Oriflama (1968-71) i treballà al servei de Premsa de la Diputació Provincial de Barcelona (1980-82). Destacat lluitador antifranquista, el 1975 fou sotmés a un consell de guerra que el condemnà a dos anys de presó (dels quals en complí vuit mesos) per la publicació d’un article a Tele-exprés considerat difamatori per l’exèrcit.
Molt vinculat a El Periódico de Catalunya, del qual fou redactor en cap (1982-86), fou autor de nombrosos llibres, molts d’ells en col•laboració amb el també periodista Jaume Fabre, centrats generalment en Barcelona i amb una clara voluntat de divulgació sociològica i urbanística, de recuperació de la memòria històrica de la ciutat o de denúncia.
L’any 2006 fou elegit degà del Col•legi de Periodistes de Catalunya. Rebé, entre altres guardons, el Premi Nacional de periodisme (1990), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (1998), el premi ‘Ofici de periodista’ (2005) per la seva trajectòria professional i, a títol pòstum, el 2008 la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona i el premi Memorial Candel. Aquest any fou creat el premi de periodisme Josep Maria Huertas.