El procés d’elaboració d’un capgròs és llarg i meticulós; cada mínim detall resulta clau per poder executar el següent pas. Els trets característics de cada artesà es veuen reflectits en el modelat en fang de la peça original i en la pintura de la peça acabada.
Per dur a terme els nous personatges, desenvoluparem el mateix procés d’elaboració.
1. Modelat del capgròs amb argila: a partir de dibuixos o esbossos s’estén bé el fang sobre una base sòlida per
començar a modelar la figura.
En aquest cas s’ha procedit a treballar amb un cub de poliestirè expandir que, posteriorment treballat amb l’ajuda d’una ganiveta, s’ha cobert amb fang i s’ha consolidat amb un cordill de cànem. Posteriorment s’ha anat carregant de fang l’estructura fins assolir un volum aproximat de la figura desitjada. A partir d’aquí s’han modelat les faccions principals deixant pel final els acabats de les orelles, el cabell, els llavis i els ulls.
2.Construcció de motlles d’escaiola: després de modelar la peça és el torn de
realitzar un dels processos més importants, la realització del motlle. Un motlleés una peça, o un conjunt de peces acoblades, interiorment buides però amb els detalls i empremtes en negatiu del futur sòlid que es desitja obtenir. Per acoblar perfectament les peces d’un motlle es recorre generalment a les claus, que són incisions en una cara i sortints en l’altra, fan de guia quan ambdues s’uneixen prevenen el desajust.
Per realitzar els motlles del capgròs es treballa sobre l’argila humida perquè l’escaiola no s’adhereixi a la superfície treballada. Abans d’abocar-hi l’escaiola líquida caldrà fer el partaix de la peça amb troços de fang per tal d’obtenir un motlle fragmentat.
A l’hora de realitzar els motlles caldrà fer una primera capa d’escaiola molt líquida perquè penetri perfectament a les formes esculpides. Un cop fet això es van afegint més capes d’escaiola amb estopa per tal de donar consistència als grans volums del motlle. Per reforçar la peça i per millorar el posterior desemmotllament, es fixen llistons amb estopa.
3. Reproducció amb cartró estampat o cartra pesta: un cop obtinguts els motlles és el torn d’obtenir la peça original elaborada amb la tècnica cartra pesta. Per fer-ho, prèviament caldrà submergir amb aigua el cartró faller i preparar la pasta d’engrut de farina afegint diferents substàncies per evitar que es corqui. Acte seguit es deixa escórrer el cartó perquè no quedi saturat d’aigua. Interessa que agafi flexibilitat perquè s’adapti al motlle però no cal treballar quan està saturat d’aigua ja que alentirà el temps d’assecat de la peça.
Amb un pinzell gruixut s’unta la part rugosa del cartró amb l’engrut i la part llisa es diposita en contacte amb el motlle. Es van treballant amb trossos de cartró no superiors a un pam de llarg i d’ample i es superposen per tal de dotar de consistència a la peça. L’artista s’ha d’adaptar als espais a cobrir i, és per aquesta raó que s’adaptaran les porcions de cartró; tant amb la mida com amb la forma.
És important que aquesta primera capa es doni amb cartó fi per tal que s’ajusti millor a les formes del motlle i que la figura no perdi els detalls. Un cop feta la primera capa amb cartró fi, es prossegueix a donar una segona capa amb cartró gruixut que és el que li donarà més rigidesa. Per acabar aquest procés es deixen assecar les diferents peces.
4. Desemmotllar, muntar i repassar el capgròs: una vegada seques les peces és el moment d’unir-les per tal d’aconseguir una carcassa única. En aquest cas es va procedir a ajuntar les dos parts de la part del cabell i les dues parts de la part de la cara. Per fer-ho cal retallar els marges per tal que les dues peces cassin correctament i, un cop aconseguit això, es procedeix a fer una fixació temporal amb una pistola de cola calenta. Un cop aconseguit, és el torn de fer la fixació final amb cartó prèviament humitejat i untat amb engrut de farina. El procés es realitza a la cara envers de la figura (part interior del capgròs). Fet això ja es poden unir les dues meitats i la part del cap mitjançant el mateix procediment.
Quan ja disposem del capgròs muntat, es dóna una capa de cartró per tot l’interior de la figura amb la finalitat d’atorgar-li més consistència i una fixació més forta.
També és el torn de treballar totes les juntes tot retallant els excedents i omplint els forats amb paper maixé.
5. Preparació prèvia a la pintura: abans de donar els acabats finals cal consolidar la capa superficial de cartró enllencant. Les llenques són tires de paper de diari que s’encolen a les juntes amb engrut de farina, aquesta operació es fa perquè en aplicar amb calent l’estuc “el gesso” no s’aixequin els trossos de cartró a les juntes.
La imprimació al “gesso” damunt sobre el paper de diari és un procés senzill que requereix de molta atenció per aconseguir un adequat equilibri entre les capes perquè ho puguem polir fàcilment. L’assecat es desenvolupa en un lloc humit i sense corrents d’aire per evitar esquerdes.
El “gesso” es prepara sobre una base de cola de conill, ja hidratada prèviament i escalfada al bany maria, que s’hi afegeix carbonat calci entre cada capa. La primera d’elles s’aplica amb cola de conill directament i es deixa eixugar. Per fer la següent capa s’hi posa una mica de carbonat calci a la barreja i es torna a deixar a assecar. Un cop fer això es poleix la superfície i es dóna la següent capa amb més carbonat calci, es deixa assecar i es poleix. Aquest procés es va repetint fins aconseguir el resultat obtingut.
Fet tot aquest procés és hora de polir la superfície amb paper de vidre i donar una capa de cola de conill per tota la superfície amb al finalitat de fixar bé el gesso. Per acabar es dona una segona capa amb una mica de carbonat calci, aquest li atorgarà una certa textura.
6. Acabat final, la pintura: per finalitzar amb el procés de construcció del capgròs cal pintar la figura. En el cas de l’Home dels Nassos del Poble Nou s’ha policromat a l’oli. Primer s’aplica una capa bàsica de pintura amb la finalitat de tapar perfectament tota la superfície i, seguidament, un cop seca, ja es pot aplicar la segona per deixar un acabat homogeni. Aquest és el moment d’aplicar llums, ombres i fer tota mena de detalls perquè la carnadura quedi el màxim de real.
Un cop acabat de fer el procés de policromia és el torn de donar una capa de vernís a quadres per tota la pintura excepte els ulls que es farà amb un de vítric per dotar-lo d’una mirada més real. D’aquesta manera també quedarà protegida la policromia.
