El Manel i la Vicenta

El Manel representa al conegut personatge “Manel, el flabiolaire. Aquest pota-roig de nom original Josep Pidelaserra Duran, va néixer el 4 de juliol de 1882 a la coneguda casa de la vila “Cal Manel”. D’aquí que popularment, fos conegut com a Manel.
El carismàtic personatge, sempre s’acompanyava del seu flabiol i tamborí, que li va donar prestigi dins de la cultura popular acompanyant als gegants de Sabadell, Terrassa, l’Arboç del Penedès, Vilafranca del Penedès, entre d’altres.

Vestia sempre amb pantalons de vellut, armilla, faixa i barretina vermella.
Fou un ànima inquieta, un amant de la llibertat, poc fet al treball i sense voler sotmetre’s a ningú. Vivia del dia i li preocupava poc, o gens, el que passes l’endemà.

El Manel fa 3,90 metres d’alçada i 55 Kg. Va ser construït per l’escultor Ramon Aumedes del Taller Sarandaca de Granollers.
Fou estrenat el 23 de gener de 1994.

La Vicenta no representa a cap personatge de la vida real. La seva figura dona simbolisme a la típica dona castellbisbalenca jove, formosa i treballadora, provinent del món de la pagesia.
La vila de Castellbisbal, va ser una població molt activa en el món de la pagesia, sobretot en la collita de fruita i la verema del vi.

El propi terme municipal correspon amb els límits de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal. A partir de la instauració dels ajuntaments liberals a partir de 1833, la vila es coneixerà exclusivament com a Castellbisbal (antigament havia tingut diferents noms, combinant les paraules de castell i bisbe), en excepció feta d’un breu període el 1937 en què passà a denominar-se Fruiters.

El nom de la geganta prové del patró de la població, Sant Vicenç.

La Vicenta fa 3,80 metres d’alçada i 49 Kg. Va ser construïda per l’escultor Ramon Aumedes del Taller Sarandaca de Granollers.
Fou estrenada el 23 de gener de 1994.

L’any 2014, amb motiu dels 20 anys de les dues figures, van estrenar vestuari nou confeccionat per Teresa Sellarès i Núria Raventós. També va aprofitar-se per renovar la pintura en mans del pintor Adolf Priante.

Amb motiu del seu 30è aniversari, l’any 2024, les dues figures van ser sotmeses a una profunda restauració al taller navarrès de l’Aitor Calleja i Mikel Eraso. Van millorar la fisonomia i pintura dels dos gegants, així com se’ls va dotar d’una nova pintura i complements.

Músiques i coreografies

• El Seny i la Rauxa

És el primer ball propi dels Gegants de Castellbisbal i va ser estrenat el 23 de gener de 1994 en els actes de la Festa Major de Sant Vicenç.
Originàriament estava pensada per a dues veus de gralla i timbal, però l’arranjament es va modificar el 1998 i se’n va crear un de nou per a tres gralles i timbal, que ha quedat fixat fins al moment actual.

El xotis inicial simbolitza el caràcter seriós, treballador i serè de la Vicenta, la nostra geganta; ella representa el seny. Una segona part, a ritme de corranda, representa el caràcter lliure i despreocupat del nostre Manel el Flabiolaire; ell representa la rauxa. Separa aquestes dues parts una introducció del timbal, que anuncia el canvi de sentit que en aquell moment ha de prendre el ball. Després de la corranda, el xotis ens retornarà la serenitat necessària per finalitzar la peça i el ball.

• Partitura: Oriol Pidelaserra
• Coreografia: Membres de la colla

• D’Amunt i d’Avall

La darrera composició de les Músiques de Castellbisbal. En el moment de l’edició d’aquest llibre encara no ha estat presentada ni interpretada.
L’estiu de 2020 la Colla Gegantera de Castellbisbal va encarregar a l’Oriol Pidelaserra la música per a un nou ball de gegants. Aquest ball, a diferència del Seny i la Rauxa que ha estat la música que els
ha acompanyat durant tots aquests anys, haurà de tenir un caràcter solemne. Musicalment  l’estructura en les següents parts: una introducció a gralla sola, un valset amb variació i un pasdoble final.

• Partitura: Oriol Pidelaserra
• Coreografia: Robert Quirantes