<— Tornar menú anterior

Història dels Capgrossos de Figueres

No sabem en quin moment hi va començar a haver cap-grossos acompanyant el gegants de Figueres. A les noticies més antigues, parlen d’altres figures i no és fins al programa de Santa Creu de 1830 que no se’n parla específicament, diguent: “el primer acte festiu fou la sortida dels gegants i cap-grossos“. És evident que feia anys que n’hi havia però no podem saber des de quan.

Al llarg dels anys hem tingut molts cap-grossos diferents. A part d’en Berruga que té prou entitat per si mateix, de la resta no en sabem gairebé res. Alguns els coneixem només perquè en queda constància en alguna foto antiga. Altres s’han pogut recuperar i encara els tenim “actius”, però són molt pocs.

Intentant fer una llista de cap-grossos fotografiats i que ja no hi són, trobem els personatges del Gras i el Sec, un ànec, un nen, un dimoni, un pallasso, diferents senyores i senyors, un soldat del segle XVIII, diferents nans, un bomber, un moro, un pirata, un cuiner, un vampir, una vella…

Alguns s’han aconseguit conservar o restaurar i encara els podem veure avui dia. Són en Popeye i l’Harpo Marx. Amb altres no hi ha hagut tanta sort i ha sigut impossible “reanimar-los” i se’n conserven les restes, com és el cas del dimoni verd o el personatge fet per l’associació de comerciants del carrer Peralada actualment l’anomenat Patata que és l’únic nan de la colla. També hi ha alguna nova aportació, com la Reina Tita i en Borinot.

L’època més antiga que tenim documentada és la dels Gegants Moros i els veiem sempre acompanyats del seu seguici de cap-grossos, apart d’en Berruga que sempre hi ha sigut. Tot i que molts d’ells no han arribat als nostres dies, en tenim constància per les fotos.

En Popeye és dels pocs cap-grossos antics que s’ha salvat i s’ha pogut restaurar. Durant la guerra civil s’en varen destruir molts, entre ells el primer Berruga, però n’hi ha hagut molts més en altres èpoques, presents als anys seixanta, setanta i vuitanta, que s’han perdut. Alguns d’ells havien arribat a ser força simbòlics, com el Bomber, mascota del Cos de Bombers.

Hem de suposar que l’època de decadència que varen viure els gegants de Figueres, amb l’abandó de material als magatzems municipals dels Caputxins, va ser la causant d’aquesta destrucció i pèrdua de figures.

Quan els Amics dels Gegants de Figueres, varen començar a recuperar i a treure els gegants, s’hi va incorporar molta gent amb ganes de tornar a donar l’esplendor que es mereix aquest tema. Algunes vegades eren families senceres, fills pares i avis.

Alguns membres de la colla, hi aportaren els seus propis “cap-grossos”, mentre els nens eren petits, que acompanyaren els gegants durant alguns anys.

Ara actualment tenim capgrossos restaurats o inclús per donacions com l’Avi i la Néta d’Agrupació Mútua o el Soldat i la Minyona que eren antics recuperats.