El gegant de Vallfogona del Ripollès és en Plafalgars, el personatge principal de la llegenda més popular de la població. En Plafalgars va arribar a Vallfogona l’any 2009 durant la festa major, a finals d’agost. Un any més tard va celebrar el seu bateig actuant com a padrins els gegants de Ribes de Freser i Sant Joan de les Abadesses, i amb la participació també dels grallers de Ripoll. El gegant va ser construït pels artistes garrotxins Tavi Algueró i Àngel Rigall en el seu taller d’Olot.
Diu la llegenda que Plafalgars era un veí de la vila que vivia al desaparegut mas vallfogoní. Ell era un noi molt gros i que tenia molta força, ja que menjava molt i en plats enormes. Durant aquella època s’havia construït l’esglèsia de Sant Julià però li faltava una campana i com que justament l’església que hi havia dins del castell de Milany estava mig destruïda i hi tenia una campana, li van encarregar a en Plafalgars que la portés a la població perquè ell tenia molta força i la campana pesava molt. Mentre la portava al poble es va trobar a uns pagesos que batien blat a la masia de les Artigues, aquests se’n van riure d’ell i li van dir que es cansaria ben aviat però en Plafalgars no va voler caure en la seva trampa i els hi va proposar un pacte, que li emplenessin la campana de blat i ho carregaria tot fins a Vallfogona, amb la condició que si ho feia es podria quedar amb el blat. Acceptada la juguesca va seguir el seu camí fins a arribar a Vallfogona on tots els veïns l’esperaven amb alegria. Es diu que el plat on menjava Plafalgars és ara la pica baptismal que hi ha a l’entrada de l’església de la Salut.
En Plafalgars porta sobre seu la campana plena de blat i va vestit amb una barretina vermella al cap, una camisa, una faixa negre i una faldilla marró.
