Crònica de la 31 Trobada de Navarcles
març 6, 2013 in Cròniques
Aquest 2013 la trobada va començar per la nostra colla dos dies abans de la data oficial. El divendres a la tarda es van anar a buscar als nostres convidats especials, la colla de Pollença (Mallorca). Un comboi de cinc cotxes va arribar, després d’un rally previ per la ronda litoral, al port de Barcelona, on ja ens esperaven els amics de Pollença.
La tornada de Navarcles, deixant a banda algun flash de radar, no va tenir incidents, i un cop els nostres convidats van estar instal•lats al gimnàs de l’escola, es va poder sopar i anar a fer un got (qui diu un got diu uns quants) abans de retirar-nos a dormir, no sense abans poder descobrir lo difícil que pot ser arribar a trobar una màquina de tabac a hores intempestives per Navarcles.
Dissabte al matí, després d’esmorzar, varem portar als nostres convidats a la cooperativa de Artés , visitant les seves instal•lacions i podent degustar varis dels seus vins i caves, destacant el Picapoll, com a varietat característica del pla de Bages. Després d’arrasar la botiga de la cooperativa, es va fer una visita a la zona del monestir de Sant Benet, tornant posteriorment a Navarcles, on ens esperaven a l’ajuntament per fer la recepció oficial.
Un cop acabat l’acte a l’ajuntament es va tornar a l’escola, on ja teníem preparat el dinar, i es va poder fer el tas del xarop de Pollença a l’hora del cafè. Tot seguit, i sense temps de migdiada, va tocar anar al nostre local, per preparar la comparsa amb la que participaríem al carnaval de Navarcles, que es celebra una setmana després de l’oficial. Fèiem patxoca tots disfressats de cabaret, de negre, amb barret de copa i bastons, tot i que la coreografia deixava molt que desitjar, però es compensava amb bon humor. La rua de carnaval va ser força llarga, però per sort portàvem un munt de queviures al carretó, i ningú va passar gana ni set (més aviat al contrari). La rua va acabar al pavelló, on es va poder sopar i fer una mica de ballaruga.
La colla de Lloret de Mar va arribar en aquells moments, i se’ls hi va acompanyar a l’escola perquè s’instal•lessin mentre la colla de Pollença acabava de sopar. Les activitats no havien acabat, i mentre que Lloret marxava a sopar i voltar pel carnaval d’Avinyò, la de Pollença tornava a l’escola per canviar-se i assistir a l’obre de teatre de la febrada de Navarcles. El teatre va finalitzar quasi a la una de la matinada, i al no trobar cap bar obert per fer la copa (Navarcles no es caracteritza per la seva vida nocturna), es va optar per retirar-se a l’escola i agafar forces per l’endemà.
Diumenge, com es costum de la colla el dia de trobada, el primer escamot de “currantes” es va reunir a les 6:30 del matí per fer el primer cafè de la jornada i comentar la jugada. No feia fred per ser febrer, i els núvols no anunciaven pluja. A partir de les 7 , el dispositiu es va ficar en marxa, i tota la colla va començar a pencar en les diferents tasques assignades: recollir tots els gegants del local i portar-los a la plantada, muntar les taules i graelles, preparar botis, cansalada i begudes per l’esmorzar de les colles, penjar els cartells indicadors, encendre el foc, muntar l’equip de so, distribuir l’espai per plantar els gegants, …
A les 8:30 del matí part de la secció musical de la colla va començar les matinades pels carrers del poble, aquest cop, per sort, amb menys fred que l’any anterior.
A les 9 del matí arriba la primera colla i comença de nou la mobilització, trencant una breu pausa que la colla havia fet per esmorzar. Els controls d’entrada de cotxes i zones d’aparcament, els xofers que acompanyen els transports dels gegants per aparcar prop de la plaça de la vila, control inscripcions colles, servir l’esmorzar, mantenir el foc, … De nou tot el mecanisme torna a ficar-se en marxa.
Les colles sembla que no tenen molta són per ser diumenge, i la darrera de les 17 colles convidades arriba abans de les 10:30 del matí, donant un temps de marge a balladors i músics per fer el darrer assaig dels balls finals, tant el dels més petits com el dels grans.
A les 11 de matí, com ja és darrerament costum, es reuneix a tots els caps de colla a una breu reunió per donar les recomanacions de la passejada i confirmar les colles que faran el ball final. A continuació, un dels actes més característics de la nostra trobada, la sessió d’estirament, amb totes les colles al mig de les pista estirant molts muscles que ni sabien que existien, i acabant amb la coreografia del Gangnam Style, fent que tots els participants entressin en calor i xalessin d’allò més.
Tal com estava programat, a les 11:30 dóna inici la passejada pels carrers del poble amb les 18 colles participants. Una marabunda de geganters, músics i públic encuriosit omple el primers trams de la passejada, donant un gran ambient de festa. A causa de les obres de la plaça Aguilar el recorregut s’ha hagut de canviar, no podent passar per la part alta del casc antic del poble, però aquesta circumstància afavoreix visitar altres zones del poble per on no solen veure als gegants, com és la plaça del Can Patoi, on es concentren totes les colles abans de d’encarar el carrer Nou per arribar a la plaça de la Vila.
Malgrat les perspectives de poca assistència degut a que aquell diumenge es feia la missa i una posterior xerrada al monestir de Sant Benet, la plaça estava plena a besar, sobretot amb els més petits. Entre el públic i les colles la plaça de la vila va quedar ben plena. El nostre speaker Jepi va aprofitar per donar la benvinguda als més recents membres de la colla, els bessons Biel i Ivet, fills de David i Asun, i la més petita de tots, na Coaner, d’en Lluís i Gemma, a qui per cert en Jepi va canviar el sexe sorprenent a tota la família (coses del directe).
Es va donar inici a la mostra de balls, on hi van participar les colles de Alella, Cervera (ciutat gegantera pel 2014), Lloret de Mar (malgrat els problemes de sonoritat degut a l’equip de so, que va fer crispar els nervis a més d’un) i Pollença, amb la música de les seves xeremies (aquestes no van sofrir cap problema tècnic com l’anterior colla).
A continuació tocava el torn a la colla de Navarcles. El primers en “saltar a la palestra” varen ser els més menuts, amb el ball Airet de matinada. Una coreografia que varen dissenyar en gran mesura ells mateixos, i on van participar tots els petits de la colla amb el gegantonet Shrek, i amb un final de ball molt original i “impactant”. Acte seguit els hi tocava als més madurets amb la Marxa de Baridà. Una coreografia feta per quatre figures, i “innovacions” com el pas de salutació i canvi de parella. El ball també va estar molt bé executat, malgrat algunes “relliscades” que poca gent va poder apreciar.
Finalitzats tots els balls, es va passar a entregar a les colles el record, aquest any inspirat en l’Shrek, sortejar el pernil (la guanyadora del qual no va aparèixer fins dos dies després de la trobada) i acabar la festa amb una ballada final de totes les colles conjuntament, donant per finalitzada la trobada.
Però encara quedava molta feina per fer. Mentre que les colles portaven a recollir els seus gegants, Navarcles i Pollença va fer lo propi, no sense abans fer-se unes quantes fotografies conjuntes amb gegants i colles. Després de plegar gegants, tots varem fer cap a l’escola, on teníem a punt la ja clàssica paella que la nostra colla fa per donar el colofó intern a la trobada. Va ser un dinar distés, i en acabar la colla de Pollença ens va obsequiar amb el record d’un gall de fusta, un dels símbols de Pollença, i del Mesclat Pollencí artesà que varem poder gaudir tots plegats a l’hora del cafè.
Quan els amics de Pollença estaven començant a plegar l’equipatge varem tenir un bon ensurt. Un dels xeremiers de la colla va tenir un problema mèdic, i es va optar, per evitar ensurts majors , a portar-lo a l’hospital perquè l’examinessin. Després de cinc hores d’espera a urgències al final es va poder solucionar, però el protagonista va perdre el vaixell de tornada, amb lo que va haver de quedar-se un dia més per terres barcelonines amb un altre company xeremier. La resta de la colla va poder tornar sense cap més incidència remarcable, si deixem a banda l’embús per arribar al port que es varen trobar els xofers a l’entrada de Barcelona.
D’aquesta manera es va donar per acabada oficialment la nostra 31 trobada. Valoració molt positiva, i ara a l’espera de començar la atapeïda temporada que ens espera aquest 2013, amb de moment 25 sortides programades, tot i que al final de l’any segur que haurem arribat a la trentena….
Podreu trobar un extens recull de fotografies i el vídeo d’alguns dels balls a les seccions de Fotografies i Vídeos d’aquesta web.