Mateu i Cisa
Els noms provenen de les dues ermites que tenim al poble. Van néixer als anys noranta de la mà de l’AMPA de l’escola Marià Manent. En aquell moment van ser construïts sense cavallets i es duien a sobre, com una motxilla, gràcies a unes nanses unides al pal que suportava el cap. Fa pocs anys, se li van construir uns cavallets de fusta per a que poguessin romandre exposats al primer pis de l’escola. El 2013 van ser cedits a la colla de Geganters de Premià de Dalt. Estan exposats de forma permanent a la sala infantil de la Biblioteca Jaume Perich.
Marianna
La va construir l’antic cuiner de l’escola Santa Anna,el xef Roca, i va ser ell qui, durant molts anys, es va encarregar de fer-la ballar. Fou estrenada el 26 de juny de 1998, el dia del pregó, que va fer la pròpia geganta. Des de que fou construïda presideix l’entrada de l’Escola. L’any 1999 va ser l’amfitriona de la primera trobada de gegants d’escoles que, des de llavors, cada any organitza una escola diferent, i que ha esdevingut l’acte més important dels gegants d’escola.
El nom prové dels dos barris que envolten l’escola: el barri de Santa Maria i el barri de Santa Anna Tió.
Jaume I
Gegantó de la família Rodon Canyelles. El van dur el reis d’orient el 6 de gener de 2003 i des d’aleshores comença a presidir la cercavila de gegants de la Festa Major de Premià de Dalt, juntament amb en Tonet del Celler, amb qui formaren l’entitat “Gegants Divertits”, embrió de l’actual colla de geganters.
Quan dansa per dins del nostre poble, du l’espasa enfundada, però quan surt fora la recolza sobre l’espatlla.
Toneta i Tonet del Celler
Gegantons de la família Planes Julià. Construïts per n’Agnès Julià i Plana.
En Tonet del Celler fou estrenat el 2004 i des d’aleshores comença a presidir la cercavila de gegants de la Festa Major de Premià de Dalt, juntament amb en Jaume I, amb qui formaren l’entitat “Gegants Divertits”, embrió de l’actual colla de geganters.
La Toneta neix l’any 2005 per acompanyar als gegants Divertits. Representa una reina i el nom fa honor a la gegantona de la família Robafaves de Mataró. És la geganteta més petita del poble i, per tant, també la que compta amb els balladors més xics: la poden dur infants a partir de tres anys.
Altemir i Bonadona
Són els protagonistes d’un conte on hi tenen molt a veure les incursions pirates. Són dos dels quatre germans que habitaven el Castell on actualment se situa el cementiri. Per tal d’evitar aquestes incursions, la Bonadona va idear una estratègia: es disfressen de gegants per espantar-los. El pla va tenir èxit i sembla ser que per celebrar-ho cada any es tornen a posar les mateixes carcasses.
Pere
Gegantó de la Colla de geganters. Fou estrenat el juny de 2008: quan es varen estrenar l’Altemir i la Bonadona, el constructor Jordi Grau va deixar a la colla en Boina, el gegantet del seu taller. La simpatia de la figura va fer que ràpidament la colla se’l sentís seu. Dos anys més tard, quan va tornar amb el seu amo, la colla va encarregar una figura semblant, per seguir tenint aquestpersonatge entranyable dins la colla. El 2018, en el marc de la celebració dels 10 anys d’en Pere, en Boina va tornar a Premià: els dos germans van celebrar l’efemèride, coincidint amb l’última sortida pública del gegantet terrassenc, que en celebrava 25 i de qui s’espera que se’n faci una còpia que pugui seguir sortint a ballar.
Fou apadrinat per la gegantona Elisenda d’Argentona i l’Omarín de Premià de Mar.
És padrí de la gegantona de Premià de Mar.
CAPGROSSOS
Farigola i Romaní
Farigola: capgrós de l’escola bressol Santa Anna.
Romaní: capgrós de l’escola bressol Cristòfol Ferrer.
Estrenats durant la Festa Major 2009, són custodiats per les APA de les dues escoles bressol. Durant l’any els trobareu al vestíbul de les respectives escoles.
El 2012 l’Ajuntament de Premià de Dalt publicà el conte amb la històries de les figures, escrit per l’equip de les escoles bressol i amb dibuixos de Llorenç Pubill. Correspon al número 7 de la col·lecció “Els contes de Premià de Dalt”.
Ciseta
Caprós de la família Vila Benach, estrenat l’any 2007. Fou batejada amb el nom de la Mare de Déu de la població per mossèn Colomer, a la plaça de la Vila. Des d’aleshores du una bossa plena de confeti, que llença a grans i petites!
Pau
Capgrós del Cau l’Espolsada. Realitzat per Jaime Batlle el 1995 i restaurat el 2010 per Jaume Batlle de Castro, quan el va cedir a l’entitat.
Pau el pirata
És l’última figura que ha arribat a la població, d’una família premianenca. El nom prové de l’infant que el fa ballar. Representa un pirata caribeny, si bé la idea de pirata prové de la passió per la festa de Premià de Mar. Va ser construït el 2017.