Crònica de la XXIII trobada de Santa Maria d’Oló
agost 23, 2009 in Activitats
TEXT: Carme Carrera (Cap de Colla de Santa Maria d’Oló)
El dissabte 22 d’agots a les 6 de la tarda vam plantar els gegants d’Oló, de l’Estany, de l’Ametlla de Merola, de Cervera i de Vallgorguina; també hi havia els grallers d’Artés, a la plaça de les escoles. A 3/4 de 7, amb un quart d’hora de retard, vam començar la cercavila: vam començar pla i avall per reservar forces perquè aquest any TORNÀVEM A PUJAR LA COSTA!!!!!!!! La Costa és com s’anomena el carrer de St. Antoni, el més dret d’Oló i que mena a l’església vella. Amb algun petit entrebanc, vam arribar a dalt, on vam rebre un diploma per haver aconseguit la gran fita. Ha esta la setena pujada la Costa però ja feia uns quants anys que no ho fèiem.
Després de refrescar-nos amb síndria i de rebre el diploma vam encetar la baixada que ens va dur a la plaça on s’acaba la cercavila. Allà vam gaudir dels balls de lluïment de cada colla i, després de l’entrega de records, les colles de fora van anar a plegar els seus gegants i nosaltres vam convidar a la gent del poble a provar els gegants, els gegantons i els instruments. Els nens rebien una bosseta de gominoles; els grans una ampolla de cava.
El gegant Florenci pesava 50 quilos i quan li omplíem el dipòsit de l’aigua se n’anava als 70. Aquesta primavera li hem fet la liposucció. Ara pesa 30 quilos i no li posem tanta aigua. Ens interessava que la gent del poble se n’assabentés bé i ho pogués provar per tal que algú s’engresqués a apuntar-se amb la colla (cada cop anem més justos de personal).
Encara és d’hora per valorar l’èxit o fracàs d’aquesta iniciativa, és a dir, encara no sabem si l’objectiu serà acomplert; sí que podem afirmar amb contundència que al poble li va agradar. La plaça es va omplir de mainada que volien provar els gegantons i tocar la gralla. Alguns grans també es van acostar moguts per la curiositat o per l’ampolla de cava. En definitiva, no sabem si resultarà o no però l’experiència fa ser molt gratificant.
Com sempre, després de tot això, vam fer el sopar tradicional i després de petons i abraçades (perquè pujar la Costa uneix com res més al món) ens vam acomiadar de les altres colles.
