Companys de vocalia,
Aquest és la meva darrera comunicació com a vocal Bages Berguedà. Aquest dissabte començo un nou repte geganter, i entren en Jaume Roca i en Miquel Gili com a nou vocal i suplent respectivament.
Un cop acabada aquesta etapa m’agradaria fer una mica de balanç, així que ho intentaré fer breument (ja sabeu que a vegades m’enrotllo un pèl massa).
Primer deixeu-me començar per la part negativa. Els “mals tragos” s’han de passar quan abans millor.
Personalment lo pitjor ha estat veure com algunes colles es desfeien, o bé es limitaven a fer activitats a la seva població. Espero aquestes situacions es vagin solucionant mica en mica.
També sento no haver sabut motivar suficient a algunes colles per tal que s’impliquin més en les activitats de la vocalia, com ara la participació en el Nocturn Blau. Desitjo que, amb la nova etapa que ara comença, s’animin i es sumin al “nocturneros”, per tal de fer encara més pinya a la vocalia.
Una altra taca negra són aquells projectes que per una raó o un altre no s’han pogut desenvolupar. En destacaria la comissió de música, que volia posar en comú músiques, professors i la possibilitat de llogar formacions musicals, i el projecte “geganters sense fronteres”,que volia formar un grup de portadors que poguessin ajudar a colles amb manca de geganters.
Hi ha altres aspectes negatius, i molts dels que segurament no en soc ni conscient. Us demano excuses per tots ells. En la meva defensa només diré que la meva intenció era bona en tot moment.
Passem a la banda positiva, que també existeix.
Aquests anys ha aparegut una nova colla amb molta força, la de Monistrol de Calders, ha tornat a l’activitat la colla de Vilada, amb gent molt jove al capdavant, i altres colles comencen a sortir fora de la seva població, com són Bagà, Balsareny, la Bauma dels Encantats de Berga i Sallent. També s’ha de destacar les nombroses estrenes de noves figures.
S’han impulsat mot les noves tecnologies. A nivell de colles, totes tenen correu, fent que la comunicació sigui ràpida i arribi a tothom. S’ha impulsat les webs de les colles, tot i que l’actualització d’informació és millorable. A nivell de vocalia, a banda del mail, l’eina de comunicació principal és la seva pàgina web, amb un miler de visites mensuals, i el grup al facebook.
Però si anem al punt per mi primordial de la meva etapa com a vocal, personalment no ha estat la creació del ball Nocturn Blau. Potser us sorprenc, però realment per mi la fita més important d’aquests tres anys ha estat una conseqüència del Nocturn Blau. Allò que més orgull em produeix és el bon rotllo que s’ha creat dins la nostra vocalia. Soc de l’opinió que gràcies al munt d’hores compartides en assajos de coreografia i música això ha estat possible. Ficaria la ma al foc que el vostre cercle d’amistats i coneguts geganters ha augmentat considerablement d’ençà que la “tortura” dels assajos es realitza periòdicament.
He de confessar que, quan només entrar es va plantejar el repte del ball de vocalia, el que més em preocupava no era crear la coreografia o que les colles la poguéssiu ballar. La meva por era que aquest ball el sentíssiu propi i arrelés entre vosaltres. Sens dubte crec que s’ha aconseguit, i que ara no s’entendria una trobada de vocalia sense el Nocturn Blau.
Si em demanessin que destaqués un moment d’aquests anys, segurament la meva elecció seria els instants previs abans de començar el ball a la plaça de Vic, dins la mostra de balls del passat 3 d’octubre del 2010. Veníem d’un munt d’assajos i nervis de darrera hora, però aquell moment, amb els músics de les nostres colles concentrats per sonar tots com una única formació, amb els components de la colla que no ballaven fent espai al voltant de la plaça perquè el gegants tinguessin prou espai, i en mig de tot allò, aïllant-nos per uns moments de tot, un grup de companys de diferents colles fent una pinya, com si fóssim un equip de bàsquet. Com diria aquell, “gallina de piel”.
No vull deixar d’esmentar a la comissió de ball. La paciència d’en Marc, la minuciositat de na Txell, l’experiència d’en Valentí, l’esperit de treball d’en Jaume i el bon rotllo d’en Jordi han fet que el projecte del Nocturn Blau s’assolís, i els seus consells i ajuda han estat vitals en molts altres temes, solucionant més d’un merder tot esmorzant al Doble V. També un record molt especial a en Fermi Mor, autor del Nocturn Blau, i que ens va deixar d’una manera tant sobtada.
Em començo ha fer pesat, així que ho deixo aquí. Queden projectes per finalitzar, com els plafons de la vocalia o les xerrades monogràfiques, i molts de nous que tant en Jaume com en Miquel ens tenen preparats. Vull demanar-vos que els hi doneu el màxim suport i col•laboració.
Acabo donant-vos les gràcies a tots per aquests tres anys, en els qual he tingut l’oportunitat de conèixer-vos a molts de vosaltres i amb d’altres millorar la relació que ja teníem. Heu estat uns grans companys, i sense el vostre suport, paciència i “aguante” res d’això hagués estat possible. De tot cor, gràcies.
Salut i fal•lera.
Amador Codina
Vocal Bages Berguedà 2008 – 2010
