Vocalia Geganters Bages-Berguedà

DAVID BRICOLLÉ (CARDONA)

La nova àliga de Cardona, amb la qual la població recuperarà un element de la imatgeria local que va desaparèixer fa 300 anys, farà tres ballades a cada festa major. La seva actuació anirà sempre lligada a la presència de la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila, a qui retrà honors amb la seva dansa.

És el que fixa el protocol de l’àliga, que s’ha començat a confeccionar de cara a la seva estrena en la propera festa major, a principi de setembre, i que s’acabarà d’afinar i formalitzar d’acord amb totes les parts implicades un cop passada aquesta edició que en suposarà l’estrena.

En concret, la figura farà la seva primera ballada en cada edició de la festa major dissabte a la tarda (enguany el dia 7 de setembre), que és quan té lloc el trasllat de la imatge de la Mare de Déu del Patrocini des de la capella de l’Hospital (on queda custodiada al llarg de l’any) fins al temple parroquial. Com també és tradicional, aquest trasllat es farà en processó amb la Banda de Música de Cardona, els nens del ball de bastons i les autoritats. En arribar a la plaça del Mercat (davant de la portalada de l’església), serà quan es podrà veure el ball de bastons i, tot seguit, el de l’àliga, per donar la benvinguda a la imatge abans de la seva entrada al temple.

La segona aparició de la figura recuperada tindrà lloc el dilluns, dia festiu a Cardona (enguany el 9 de setembre), que és quan se celebra l’ofici solemne en honor de la Mare de Déu del Patrocini. Per aquest motiu, en aquesta ocasió l’àliga executarà la seva dansa a l’interior de l’església.
L’endemà, dimarts, la figura tornarà a ballar a la plaça del Mercat, en aquest cas com a comiat de festa major i de retorn de la imatge de la Verge cap a la capella de l’Hospital. Novament la Mare de Déu estarà acompanyada per la Banda de Música de Cardona, dels nens del ball de bastons i de les autoritats, mentre que l’àliga no farà el recorregut.

L’àliga de Barcelona de padrina

El protocol de l’àliga establirà els tres balls per la festa major, però enguany en farà, de manera excepcional, quatre. La dansa extra serà la primera de totes, ja que és la que suposarà la descoberta i presentació pública.

La inauguració s’ha programat el dissabte de festa major a les 5 de la tarda, un acte al qual és previst que assisteixi el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i el president de la Diputació, Salvador Esteve. En l’estrena, la nova figura cardonina estarà apadrinada per la de Barcelona -pels lligams entre les dues viles pels fets del 1714- i acompanyada dels gegants de Cardona.

Text: Carmina Oliveres

Un grup de callussencs s’ha posat entre cella i cella dotar el poble de gegants. De moment, ja s’han constituït en colla i ara treballen per sumar el màxim de gent possible a la causa.

En el món geganter, no és gaire habitual que la iniciativa de crear uns gegants provingui del poble. En la majoria de casos són els ajuntaments els que ho engeguen. A Callús, però, l’impuls és totalment popular, tot i que tenen molt clar que els gegants “no seran nostres, seran de la gent del poble”.

Tampoc no és gaire habitual que els impulsors siguin totalment inexperts: no han fet ballar mai un gegant ni han tocat mai una gralla. Un dels membres, Miquel Palà, explica que la idea es va gestar “quan per la Festa Major de Tardor es va fer una trobada gegantera i vam dir: per què no?”. Mariona Vall de Vilaramó, també de la colla, reconeix que “estem verds”, però diu amb contundència que “tenim molta il·lusió, i no ens fa por”.

Asseguren que encara són poquets, però en un any ja han aconseguit mobilitzar i il·lusionar diferents entitats i veïns en un projecte que, diuen, volen que pareixi “tot el poble”. L’empresa no és fàcil, i menys si es té en compte que, fins i tot, han posat data al part: si res no falla, Callús veurà néixer el seu primer gegant durant la propera Festa Major d’Estiu.

I serà nen o nena? Doncs serà geganta i, naturalment, caramellaire. Ja han contactat amb el constructor, el cardoní Toni Mujal, que “crearà els gegants sense deixar de banda la col·laboració de les entitats i veïns”. De fet, les puntaires de Callús ja treballen en la confecció dels mocadors; les cosidores del poble en el vestit i fins i tot ja hi ha un veí per fer la ballesta, un dels ginys més típics de les Caramelles de Callús. A més, gaudiran de la col·laboració de l’escola de música, que crearà el ball i s’ha compromès a oferir un mòdul de gralles.
La idea és fer primer la geganta i, més tard, crear la parella. Encara no tenen nom, tot i que s’està estudiant la possibilitat de batejar-los “amb noms de llocs significatius de Callús”, com ara Viladelleva per a ella (és una ermita) i Manxons per a ell (l’indret on es va iniciar el poble de Callús). La colla accepta propostes i avança que es decidirà per votació popular.

És, com apunten, una manera d’involucrar el poble en un projecte comú amb l’objectiu de “donar vida a Callús” i “de fer gaudir els nens”, diu Vall de Vilaramó. I és que els nens han estat un dels motius que han portat els pares a apuntar-se a la colla: “tots tenim fills, i a Callús hi ha poques coses per a la canalla”, apunta Vall de Vilaramó. “A més, la idea és que puguin veure tot el procés des de l’inici, que puguin veure l’esforç”, diu Yolanda Aparicio, membre també de la colla gegantera.

Els que ho han engegat, doncs, són pares joves amb fills, però reconeixen que “els qui realment tiren del carro són la gent gran; els ha fet molta il·lusió, ens ajuden tant com poden i són els que ens animen a continuar-ho”, assegura Palà. L’objectiu, com diuen, és crear “una festa per a tots, per a totes les generacions”.

Fins ara Callús ja tenia dos gegants, però de propietat privada (van ser construïts per una família del poble).