Crònica travessa Navarcles – Montserrat
setembre 29, 2015 in Cròniques, Navarcles, Sortides
El passat 26 de setembre la colla de Navarcles va sumar una nova fita al seu historial. Realitzar els 34 km de la ruta de Sant Jaume, des de Navarcles a Montserrat, amb els seus gegants Tinet i Maria.
Aquesta aventura va començar mesos enrere. A principis d’abril una part de la colla va inspeccionar tota la ruta.Es van iniciar els tràmits de permisos, a nivell del Santuari de Montserrat, Patronat de la Muntanya i Trànsit.
Un cop definida la data, es va fer una crida a colles amigues perquè ajudessin a portar els gegants, ja que per assolir aquest repte eren necessaris un bon número de geganters. Malgrat que alguns dels clàssics, com Sant Celoni o Vilafranca de Conflent, no tenien disponibilitat per feina, lesions o altres compromisos, es va poder reunir un grup de 12 geganters, amb origens ben diferents com Calella, Corbera, La Llacuna, Masquefa, Mataró, Sant Fruitós de Bages, Solsona, i com no, Navarcles.
A nivell d’organització interna, es van distribuir les tasques. Un part important van ser les gestions amb col·laboradors, que va permetre obtenir molt material i gestions de manera gratuïta o amb bons descomptes. Altres necessitat com lots, armilles reflectant, farmaciola i vehicles, van ser cobertes per membres de la colla.
Tres dies abans de la data, es va fer una darrera reunió interna per concretar els darrers detalls, i es van deixar a punt els gegants Tinet i Maria, amb els cavallets especials sense potes que van cedir de la colla de Sant Celoni i les faldilles plegades.
Divendres a la tarda es va fer una darrera inspecció al tram que hi ha abans d’arribar a Santa Cecília, per decidir si es passaria pel corriol o la pista, escollint la darrera opció, per evitar dificultats. Al vespre els cotxes assignats pel avituallament van verificar com arribar als diferents punts. A la nit uns quants cotxes i el remolc es van deixar aparcats a Montserrat pel dia següent. A aquella hora també començaven ha arribar alguns dels geganters de fora, que es quedaven a dormir a Navarcles.
Arriba dissabte. A les 5:30 del matí la major part de l’expedició està davant del local. S’assignen els 6 geganters per cada gegant, i es surt direcció a Can Patoi, on espera la resta del grup. Allà tenim la grata sorpresa que en Lluís té obert el restaurant i ens ofereix cafè per començar la jornada.
Després de fer les fotos de rigor, a les 6:16 comencem la marxa. Passem pel Món Sant Benet, on fem una mica el “turista” i hem de tombar el gegants per passar sota els llums que il·luminen la plaça. Encarem la pista cap a Viladordis, amb la llum dels frontals que ens ajuda ha avançar. Primera part força planera, fins que a partir del quilòmetre 5 comença un pendent constant fins arribar al santuari de la Salut de Viladordis (quilòmetre 8), on tenim el primer avituallament, que ja ens tenien preparat la secció logística. S’ha tardat 1 hora i 35 minuts.
En aquest punt es produeix el primer incident. Dues de les acompanyants que s’havien afegit al grup s’han perdut. A través del mòbil ubiquem on es troben i un dels cotxes va a buscar-les.
Després de 20 minuts, recuperades les forces, comencem el segon tram, fins a Castellgalí. S’afegeixen alguns membres de la colla a fer-lo. Ja es clar i no calen els frontals. L’inici segueix amb ascensió fins al quilòmetre 11, per passar després a una progressiva pendent on els geganters aprofiten per córrer una mica i descarregar cames. Poc abans d’arribar a Castellgalí un dels geganters té sobrecàrrega en el bessó, i no podrà tornar a carregar gegants, reduint el grup del Tinet a 5 geganters. Es creua l’urbanització de Castellgalí fins arribar al punt on comença de nou la pista, i on ens esperen els cotxes de l’avituallament. Estem al quilòmetre 18, i portem 3 hores i 40 minuts caminant.
Fem una pausa de 25 minuts, pe fer l’entrepà i hidratar-nos bé. Ens fiquem de nou en marxa, aquest cop amb destí a Can Prat. Comença la part dura de la marxa. El cansament comença a notar-se, i els núvols que ens protegien del sol han desaparegut. Un geganter del grup de la Maria té problemes físics, quedant reduït al grup també a 5 geganters. Poc abans d’arribar al Pla de les Botges (quilòmetre 22), comença una ascensió que no deixarem fins arribar a Santa Cecília. Deixem a un costat Sant Cristòfol, i travessem Can Prat fins al final de l’urbanització, on ens espera de nou l’avituallament. Ja s’han recorregut 25 quilòmetres, en poc més de 5 hores. Les cares de cansament són evidents.
En aquest punt es fa una pausa de 15 minuts, bàsicament només per beure líquid i menjar alguna cosa dolça. Emprenem la marxa fins a Santa Cecília, una de les parts més dures degut al terreny i l’ascensió continua. El grup cada cop s’estira més. Els cansament es cada cop més elevat, i els gegants i les cames cada cop pesen més, però es va avançant sense defallir, animant-se uns als altres, fins arribar finalment a Sana Cecília, on tenim de nou els nostres àngels de la guàrdia particulars, els cotxes d’avituallament. Ja portem a sobre 31 quilòmetres, fets en 6 hores i 15 minuts.
Darrera pausa abans d’arribar a Montserrat. De nou majoritàriament es pren beguda. Aquí ens preparem amb les armilles, ja que el darrer tram es farà per carretera. Tenim els mossos d’esquadra esperant-nos, i ens faran d’escorta fins arribar a Montserrat. Ens fiquem en marxa, amb la furgoneta d’avituallament al davant, a continuació gegants i acompanyants agrupats, creant un mar d’armilles grogues reflectants, i tancant el cotxe de mossos, que impedeix el pas dels vehicles. Als pocs minuts hi ha una cua de vehicles darrera nostra força important. Aquest tram es procura fer ràpid, per evitar causar més molèsties de les necessàries als conductors. Al quilòmetre 33 arribem a les barreres del pàrquing de Montserrat, però encara queden gairebé 2 quilòmetres més fins arribar a l’entrada de l’abadia. Els visitants de Montserrat es queden sorpresos al veure’ns arribar, i no paren de fer fotografies.
Finalment arribem a l’inici de la fira de mató, on ens espera la furgoneta que ens ha obert el pas, així com altres components de la colla que han pujat directament. Aplaudiments, abraçades i alguna llàgrima. S’ha arribat a Montserrat. En total 8 hores (poc més de 7 hores descomptant les parades) per completar 34 quilòmetres i 300 metres.
Encara no hem acabat. Portem els gegants fins la portalada d’entrada, on fiquem les potes dels cavallets, baixem les faldilles i els deixem plantats perquè es puguin fer les fotos pertinents. Es fa una passejada fins la plaça Abat Marcet, però tenim un problema, i es que les mirilles dels gegants no coincideixen, ja que els cavallets són més alts, i no es pot veure. A grans problemes, grans solucions. S’alça part de les faldilles perquè els geganters puguin veure, i es pugen els gegants fins la plaça superior, davant la basílica. Es realitzen un parell de balls, i tot seguit passejada de tornada per recollir els gegants al remolc, ja que el temps estava canviant. Mentre uns guarden gegants, es va distribuint a tot el personal en cotxes, i tornada cap a Navarcles. Allà ens esperava una paella per a tots, que sabia boníssima i va ser el colofó perfecte per una jornada històrica.
Segurament, d’aquí a uns anys, quan mirem enrere i valorem el que s’ha fet, ens farem creus que la nostra colla, amb 12 geganters (que van passar a ser 10 a mig camí), 9 músics, 13 acompanyants i 3 vehicles poguessin fer més de 34 quilòmetres amb els gegants Tinet i Maria des de Navarcles a Montserrat. Sens dubte són fites que poques colles les poden aconseguir, i que no és possible sense una feina en equip com la que es va realitzar. Orgull de colla.
Podeu trobar un ampli recull d’imatges a la secció Fotos del 2015.
