Crònica 32 trobada de Navarcles
març 19, 2014 in Cròniques
Sens dubte, la trobada del 2014 serà recordada per la colla de Navarcles, degut a un fet que des de feia un munt d’anys no es produïa: la pluja.
Dissabte 15, un dia abans de celebrar la trobada, les previsions del temps coincidien en que el diumenge hi havia un elevat percentatge de risc de pluja. Davant de les previsions tant negatives, es va optar per definir un pla B en cas de pluja, i després d’estudiar diferents alternatives, des de l’ajuntament van donar l’opció d’utilitzar l’auditori plegant les cadires, per poder encabir els convidats. Ja teníem pla B, però esperàvem no haver d’utilitzar-lo.
Diumenge 16, a la matinada, es confirmen els pitjors pronòstics amb pluja. Com ja es costum, el més matiners van quedar a les 6:30 del matí per fer el primer cafè abans de començar la feina. Es genera un breu debat intern, barrejant opcions d’aplaçar la trobada per un altre diumenge o tirar endavant. Es demana a les colles que venen de més lluny que abans de sortir ens avisin, per confirmar si es tira endavant la trobada.
A les 7:00 del matí deixa de ploure, i es decideix tirar endavant la trobada. En fica en marxa la maquinària de la colla, i mentre uns busquen gegants, pa, pengen cartells i fan un i altre viatge al local, altres munten les taules sota el porxo, en previsió de noves pluges, preparen el foc i intenten muntar la megafonia sense cables pels altaveus, tasca gens fàcil, dit sigui de pas.
Com sempre la colla fa un esmorzar ràpid, que ens agafa el tren, i a les 9:00 comencen ha arribar les primeres colles. A diferència d’altres anys, i com el temps està insegur, no es planten els gegants, si no que es deixen dins del transport, a l’espera de veure com evoluciona el temps. S’habilita un pàrquing per remolcs al costat del col•legi, on les colles poden esmorzar sota una fina pluja que es veu cada cop més clar farà anar de corcoll tota l’organització.
Van arribant les 18 colles convidades. Les taules de les colles es troben aglutinades sota el porxo, i es produeix un petit caos, degut a la gran quantitat de geganters, però finalment totes les colles poden esmorzar sense més conseqüències.
Les desgràcies mai venen soles. El petit Pol té un accident, cremant-se part de la zona de l’ull. Els seus pares han de sortir corrents cap urgències a Manresa, on poden fer les cures pertinents, i un cop tranquil•litzats, tornar de nou a la trobada.
Abans de les 10:30 del matí totes les colles convidades han arribat i esmorzat. Malgrat el mal temps no ha fallat cap colla. La pluja continua, sense massa força, però el suficient per impedir celebrar els actes al carrer.
A les 11:00 es celebra una reunió amb tots els caps de colla, per tal de consensuar si es tira endavant la passejada o s’anul•la definitivament. Finalment s’acorda que es farà una passejada reduïda amb els músics fins a l’auditori, on es farà el fi de festa.
Es concentren tots els músics de les colles al porxo de l’escola, ficant música i color al mal temps. Algunes colles no s’afegeixen a la passejada per por a que els nens agafin una calipàndria o perquè no tenen música, però la gran majoria, malgrat la pluja, que cada cop va caient més intensament, surten al carrer. Inclús les colles de Roda de Ter, Centelles i Sant Fruitós de Bages treuen els seus gegants, i s’afegeixen a la passejada.
Definitivament el temps ens vol fer la punyeta, i als pocs instants de començar la passejada la pluja incrementa la seva intensitat, deixant a tots els participants calats fins als ossos. Optem per escurçar encara més el recorregut, per poder aixoplugar-nos a l’auditori el més aviat possible. La passejada és una cursa en tota regla, i les pobres colles que han tret els seus gegants tenen problemes per seguir el ritme que marquen els músics.
Finalment s’arriba a l’auditori, on per fi els participants poden estar sota cobert i refugiar-se de la pluja, que, com si és rigués de nosaltres, comença a minvar quan han acabat d’arribar totes les colles.
Dóna inici la mostra de balls, amb les colles de Cornellà i Poble Nou de Manresa, que havien portat els gegants directament a l’auditori amb remolc, més les valentes colles que han fet el recorregut sota la pluja. Qui tanca la mostra, com es habitual, és la nostra colla, amb la versió de la Trinca de la coneguda música del Gegant del Pi, i una original coreografia, on els balladors són més protagonistes del que realment voldrien, i que no va deixar al públic indiferent.
Finalitzats els balls, es va realitzar l’entrega de records i la bossa de vermut a totes les colles, el sorteig del pernil, que va agraciar als amics del Poble Vell de Súria, i per rematar la jornada un bon repertori dels músics, perquè poguessin ballar gegants, geganters i el públic assistent.
La trobada acaba en aquest punt per les colles convidades, però per nosaltres encara queda un munt de feina, en recollir i organitzar tot el material. Abans de ficar-nos a recollir, però, ens reunim al voltant d’una bona paella, com ja es costum de la casa, per agafar forces i comentar la jugada de tot plegat.
Una mica abans de les set del vespre deixem aparcada la furgo, donant per finalitzada, ara si, l’accidentada trobada d’aquest any, tot fent valoració davant d’un reconfortant cafè.
Com comentàvem al principi, la 32ena trobada de Navarcles ha deixat empremta en nosaltres, però malgrat tots el problemes climàtics, logístics i organitzatius, es va poder celebrar, gràcies a la col•laboració i responsabilitat de les colles convidades, sense que cap fallés, a la previsió d’un pla B i a la motivació de la colla per tirar endavant la trobada, malgrat que tots els elements ens giressin l’esquena. Des d’aquestes línies donar les gràcies a tots per la seva feina, paciència i comprensió.
