HISTÒRIA DELS GEGANTS DE BELLVÍS :

EN PERE DE BELLVÍS I NA ERMESENDA DE MONTCADA

En Pere de Bellvís i Na Ermesenda de Montcada representen a dos personatges reals, no mitològics.

En Pere de Bellvís nasqué als vols de l’any 1150. El seu pare fou l’Arnau de Ponts, que baixà amb els comtes d’Urgell a la conquesta de Lleida i la seva repoblació cristiana.

El 1166 rebé els Banys Públics de Sant Llorens i els administrà en nom del rei Alfons 1er. De Catalunya i Aragó.

El 1167 anà a conquerir amb el Comte d’Urgell Ermengol VIIè. Terres de moros on hi deixà el nom de Bellvís a tots els pobles reconquerits (9 en tot Espanya).

El 1201 donà a Sant Joan de Mata el Palau del Rei Moro d’Aviganya, prop de Serós, perquè hi fundés el primer Convent de Pares Trinitaris a Espanya.

L’escut que porta en Pere de Bellvís consta d’una franja diagonal carregada de tretze Llunes Creixents, la cual cosa significa èsser conqueridor de terres sarraïnes.

El casc de ferro era per a defensar el cap de tota mena de cops i la bèstia que hi porta al damunt era per infondre terror a l’enemic.

L’altre escut amb el raïm vol significar l’escut actual de Bellvís, que ve substituïr al de la flor de Lis del segle XVIIIè. Que s’imposa en temps de Felip Vè. La vinya era en aquell temps la principal collita de Bellvís.

Resumint podem dir que en Pere de Bellvís fou un Il.lustre Baró, que en germànic vol dir un “Home Lliure”, un Conqueridor i per a tots els bellvisencs, el primer personatge històric del qual tenim notícies escrites.

L’Ermesenda, la seva muller, fou una descendent d’En Dapifer de Montcada, un dels Nou Barons de la fama. La seva genealogia és també gloriosa…

Foren construits al taller del Sr. Manel Casserres i Boix de Solsona i batejats el dia 23 de maig de 1994.

El pes és de 51Kg. el gegant i 40Kg. la geganta.
El gegant medeix 3,85 metres i la geganta 3,60 metres.
Els van apadrinar El Comte i La Comtesa d’Urgell ”Gegants de Mollerussa” i Na Rosa Mª Pera i Salvia i el Sr. Josep Grau i Seris.