HISTÒRIA DELS GEGANTS DE BELLVÍS :

EN PERE DE BELLVÍS I NA ERMESENDA DE MONTCADA

En Pere de Bellvís i Na Ermesenda de Montcada representen a dos personatges reals, no mitològics.

En Pere de Bellvís va néixer als vols de l’any 1150. El seu pare fou l’Arnau de Ponts, que baixà amb els comtes d’Urgell a la conquesta de Lleida i la seva repoblació cristiana.

El 1166 va rebre els Banys Públics de Sant Llorens i els administrà en nom del rei Alfons I de Catalunya i Aragó.

El 1167 va anar a conquerir amb el Comte d’Urgell Ermengol VIIè. terres de moros on hi deixà el nom de Bellvís a tots els pobles reconquerits (9 en      tot Espanya).

El 1201 va donar a Sant Joan de Mata el Palau del Rei Moro d’Aviganya, prop de Serós, perquè hi fundés el primer Convent de Pares Trinitaris a        Espanya.

L’escut que porta en Pere de Bellvís consta d’una franja diagonal carregada de tretze Llunes Creixents, la cual cosa significa èsser conqueridor de    terres sarraïnes.

El casc de ferro era per a defensar el cap de tota mena de cops i la bèstia que hi porta al damunt era per infondre terror a l’enemic.

L’altre escut amb el raïm vol significar l’escut actual de Bellvís, que va substituir al de la flor de Lis del segle XVIII, que s’imposa en temps de          Felip V. La vinya era en aquell temps la principal collita de Bellvís.

Resumint, podem dir que en Pere de Bellvís fou un Il·lustre Baró, que en germànic vol dir un “Home Lliure”, un Conqueridor i per a tots els                    bellvisencs, el primer personatge històric del qual tenim notícies escrites.

L’Ermessenda, la seva muller, fou una descendent d’En Dapifer de Montcada, un dels Nou Barons de la fama. La seva genealogia és també gloriosa…