(Esboç original dels Gegants Nobles, 1993)
El 1991, Rosa Pera, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Bellvís, va presentar al consistori un ambiciós projecte per a la creació d’una parella de gegants. Aquesta proposta naixia amb la voluntat de promoure la cultura local i enfortir la identitat històrica i social del poble. La creació d’un parell de gegants no només implicava la confecció de les figures, sinó també un procés de recerca i reflexió per escollir els personatges més representatius de la vila, que poguessin reflectir l’esperit de Bellvís a través de la tradició gegantera.
A la tardor del mateix any, Rosa Pera, acompanyada del batlle Ramon Pastó, va viatjar a Solsona per fer la primera visita a Manel Casserras i Boix, un mestre geganter de gran renom. Casserras, amb una àmplia experiència en la creació de gegants i altres figures tradicionals, va ser escollit per dur a terme la confecció de les figures de Bellvís, gràcies a la seva gran trajectòria i a la seva habilitat en aquest ofici. La reunió amb Casserras va ser un pas fonamental per encarrilar el projecte i establir les bases per a la creació de les dues figures.
Per a la selecció dels personatges més adients per representar el poble, es va comptar amb el valuós suport de Segimon Balagué Salvia, un històric coneixedor de la història de Bellvís. Segimon, a part de ser una figura de gran respecte dins de la comunitat, també era l’autor del llibre Del Tossal de les Sogues al Canal d’Urgell, una obra fonamental per conèixer el passat de la vila. El seu coneixement profund de la història local el va convertir en una figura imprescindible per al projecte, ja que va ser qui va proposar la recerca dels personatges històrics que podrien ser representats per les figures geganteres. La seva tasca va ser clau per identificar les figures més rellevants i significatives de la història de Bellvís.
L’estiu de 1993, el pare Segimon va descobrir un conjunt de documents històrics que feien referència a un noble bellvisenc anomenat Pere de Bellvís. Aquest personatge va destacar a l’edat mitjana, i la seva figura es va proposar com a una de les principals candidates per a representar una de les figures geganteres. A més de Pere de Bellvís, Segimon va identificar la seva esposa o mare, Ermessenda de Montcada, com una altra persona de gran importància històrica que podria ser representada per l’altre gegant. La recerca de Segimon va ser fonamental per aportar una base històrica sòlida a les figures, convertint-les en autèntics símbols de la història del poble.
El pare Segimon va aportar també un document original, el testament de Pere de Bellvís, redactat en llatí l’any 1203, que va ser clau per corroborar la veracitat de les seves troballes i per donar un context històric a les figures que es volien crear. Aquest testament va permetre vincular de manera més directa els gegants amb la història medieval de Bellvís, aportant així un element de profunditat i significat a la creació de les figures.
(Estrena dels Gegants Nobles, 1994)
Aquesta recerca i col·laboració entre diversos membres de la comunitat va ser essencial per al bon desenvolupament del projecte. La creació dels gegants va esdevenir un acte de rescat i preservació de la memòria històrica de Bellvís, no només com a símbol festiu, sinó també com a representació viva de la història medieval del poble. Amb el temps, els gegants de Bellvís han esdevingut una de les icones més estimades pels seus habitants i un element essencial en les festes locals, contribuint a mantenir viva la memòria de la vila i a enfortir el sentiment de comunitat.
La parella de gegants de Bellvís, composta per Pere de Bellvís i Ermessenda de Montcada, va arribar a la vila el 23 de maig de 1994. Aquest esdeveniment va ser celebrat amb un bateig formal, que va tenir lloc en una cerimònia en què els gegants van ser apadrinats pels gegants Comptes de Mollerussa. A més, van estar presents la regidora de Cultura de Bellvís, Rosa Pera, i l’alcalde de Mollerussa, Josep Grau i Serís, qui posteriorment es convertiria en Conseller de la Generalitat de Catalunya. El bateig va ser una jornada festiva i emotiva, que va marcar un moment històric per a la vila, ja que els gegants van passar a formar part de la tradició local.
(Estrena dels Gegantons, 1995)
Amb l’èxit del projecte dels Gegants Nobles, que representaven els orígens històrics i la noblesa de la vila, la idea de continuar enriquint la cultura popular de Bellvís no va trigar a sorgir. Poc temps després del bateig dels gegants, es va començar a plantejar la creació d’una parella de gegantons. La raó d’aquesta nova creació era donar representació a la pagesia, una part fonamental de la història i la identitat de Bellvís. Els gegantons, per tant, havien de simbolitzar la feina del pagès, element essencial en la vida quotidiana i econòmica de la vila.
Aquesta nova parella, formada per Tonet i Sileta, es va batejar el 20 de maig de 1995, just un any després de la incorporació dels Gegants Nobles. El bateig es va celebrar amb la mateixa solemnitat i festa que el dels gegants anteriors, amb l’apadrinament a càrrec del cap de colla, Ramon Solé, i Nuri Escuer.
La presència d’aquests nous gegantons va contribuir a ampliar la representació de Bellvís, fent que la vila comptés no només amb una parella de gegants nobles, sinó també amb figures que reflectien la vida popular i treballadora de la pagesia. Aquests gegantons van ser rebuts amb molta alegria per part de la població, ja que representaven una part molt arrelada a lahistòria de Bellvís, i la seva creació va enriquir encara més les festes i les tradicions locals. Els gegants i gegantons van acabar sent un símbol de la comunitat, creant un vincle entre la història noble i popular de la vila, i mantenint viva la cultura festiva que caracteritza Bellvís fins als nostres dies.