Així com en Pere de Bellvís i na Ermessenda de Montcada representen els orígens històrics i senyorials de la nostra vila, el Tonet i la Sileta són una representació molt més popular i simpàtica de la vida quotidiana de Bellvís, amb una profunda connexió amb el treball de la terra i la pagesia, una de les tasques més antigues i importants que l’home ha realitzat. La pagesia ha estat una feina dura, noble i sovint insuficientment reconeguda, però essencial per al desenvolupament de la societat i, en el cas de Bellvís, per al seu creixement i benestar al llarg de la història.
El Tonet i la Sileta són, doncs, els símbols d’aquesta vida pagesa, representant aquelles figures que treballaven la terra, que feien del camp el seu ofici i la seva vida. No són personatges inventats o ficticis, sinó noms que van existir en el poble i que estaven arrelats en la memòria col·lectiva de la vila. Quan es va decidir posar aquests noms als gegantons, es va tenir en compte la gran quantitat de persones que havien portat el nom de Tonet i Sileta a Bellvís. Tots ells eren pagesos que havien format part del teixit social i cultural de la població.
Els noms de Tonet i Sileta eren molt comuns al poble, i es va voler homenatjar aquestes figures pageses en reconeixement al treball i l’esforç dels avantpassats. El Tonet va ser un nom que va passar de generació en generació, i hi havia molts veïns coneguts per aquest sobrenom: el Tonet de Ca l’Ambròs, el Tonet de l’Aleandra, el Tonet de Cal Bades, el Tonet de la Calçada, el Tonet de Cal Princesa, el Tonet de Cal Joaquim, el Tonet de Cal Roiget, el Tonet de la Francisca, el Tonet del Cava, el Tonet de Cal Simon, i fins i tot el Tonet de cal Tonet. Aquest llistat de Tonets, tan variat com representatiu, reflecteix la gran influència d’aquest nom dins de la comunitat pagesa i la connexió amb la terra que els va unir a tots.
De manera similar, el nom de Sileta també era habitual entre les dones pageses de Bellvís. Hi havia diverses Siletes que formaven part de la vida diària del poble, com la Sileta de l’Esquerra, la Sileta de Cal Duc, la Sileta la Pelegrina, la Maria la Sileta, la Sileta de Cal Galet, i la Sileta la Manxó. Els noms de la Sileta reflectien també un vincle profund amb el poble i la tradició agrícola, i la figura femenina de la pagesia, sovint menys reconeguda, però igualment fonamental per al bon funcionament de la vida rural.
Tot i que aquests noms ja no s’utilitzen de la mateixa manera en l’actualitat, han quedat gravats en la memòria del poble. Aquest record d’antics pagesos i pageses com el Tonet i la Sileta ens recorda la importància d’aquells que, amb el seu treball constant al camp, van contribuir al creixement i a la prosperitat de Bellvís. Avui, aquests noms s’han convertit en una manera de preservar la història de la vila, un record viu de la pagesia que va ser essencial en el desenvolupament de la comunitat.
Els gegantons del Tonet i la Sileta són, per tant, una representació simbòlica d’aquest llegat popular, i la seva presència en les festes de Bellvís és un homenatge a aquells homes i dones que van treballar la terra amb esforç i dedicació. La creació d’aquests gegantons no només reflecteix el valor d’aquest ofici en el passat, sinó que també contribueix a mantenir viva la connexió amb les arrels més profundes de Bellvís i el seu poble. En aquest sentit, el Tonet i la Sileta s’han convertit en figures representatives de la identitat local, mantenint viu el record d’una tasca essencial per al poble, la tasca de la pagesia.
(Gegantons de Bellvís, 1995)
(Gegants de Bellvís, 2011)