<— Tornar menú anterior
-Història de la música dels gegants de Figueres-
Els inicis :
Els Gegants són un element festiu i, normalment en qualsevol època de la història, les festes anaven sempre acompanyades de música. Hem de suposar, per tant, que deuen haver anat sempre acompanyats per un tipus o un altre de música, variant segons l’època.
De totes maneres, procurarem reflectir aquí només les dades que tinguem documentades, deixant a la imaginació de cadascú com devia ser en èpoques llunyanes de les que no en tenim cap referència històrica.
El segle XIX:
Ja hem vist a la pàgina de la “història dels gegants”, que les primeres referències són del 1600, però no parlen de música encara. És a partir de l’any 1830 quan tenim ja els programes de les Fires i Festes de la Santa Creu i on hi comencen a haver referències a la música, des del comentari “un tritlleig de campanes anunciarà la sortida dels gegants…” al de que “anaven acompanyats per una caramella i un tambor”.
Per Santa Creu de 1876, segons el llibre “Figueras, cien años de ciudad” (1975) de Josep M. Bernils i Mach, “hubo un repique general de campanas, pasacalle por la banda de cornetas de la compañía de la Milicia Nacional, acompañado de los gigantes…”
L’any 1888, en Ramon Mandri, apotecari figuerenc afincat a Barcelona, famós per l’analgèsic de nom “Cerebrino Mandri“, va escriure un llibre titulat “Costums de Figueres preses del natural” on, entre d’altres coses, parla dels gegants, en Berruga i els músics que els acompanyen. En l’apartat que defineix la música, descriu que van acompanyats per la formació que coneixem per “cobla de 3 quartans” i que està formada per flabiol amb tamborí, sac de gemecs i tarota i, en aquesta ocasió, també amb un bombo. Ho descriu així: (llegiu per columnes verticals)
|
Per a ells tres llogar-se sol La tonata ja denota |
Mentre van voltant carrers mai varien la tocata; músics són de pocs diners, i encara que se’ls pagui amb plata sols a davant del portal de casa d’algun concejal (que la casa ja s’ho val), és quan canvien de tonata.I al so de la variant de la tantira que toquen los gegants van tots ballant i el compàs mai equivoquen. Lo gran gegant dóna volta; Sydrak-Ester, desinbolta, va donant tal giravolta que sembla que tots s’aloquen. |
Si en obsequi als concejals eixos tipus de cartró que per cames tenen pals ballen sempre al mateix so, ballen també de valent portant igual moviment davant de lo Sagrament quan entra la processó.Tant com la música calla Mustafà es queda quiet, sols llavors la quitxalla sens temor mira el fuet que és senyora en mans d’en Berruga, i encara no es belluga. Correu! Que escampi qui puga! Fugen com fuig lo coet. |
És un escrit curiós i divertit que podeu llegir, si voleu, en una pàgina apart clicant aquí: llegir Mandri.
El Segle XX:
En el llegat que Rubaudonadeu va deixar a la ciutat i que es troba a la biblioteca Fages de Climent, hi ha un gravat de començaments del segle XX, un fragment del qual il·lustra el principi d’aquesta pàgina, del que s’en va fer, a la seva època, una postal, on es veuen els músics de la cobla de 3 quartans que descriu en Ramon Mandri. És, segurament, la primera imatge dels músics que acompanyen els gegants i en Berruga.
Frederic Gironella, en el llibre “Coses de l’Empordà. Records de Figueres“, ens parla de principis de segle, d’instruments tradicionals com el flabiol i tamborí, per ell ja aleshores antics, i diu:
| “…Sa Majestat figuerenca el Gegant, acompanyant a la jove Gegantessa. Les forces municipals daven guarda a la parella; amb instruments d’altres èpoques, flabiol i tamborí, alegraven la carrera…“ |
En el llibre “Figueres anecdòtica. Segle XX” (1975) d’en Pere Teixidor Elías, explica com anaven a la processó de Corpus, i diu: “… els seguien els Gegants, que no havien sortit al carrer des dels dies de les Fires, però així com en aquelles ho feien acompanyats de gralles i flabiols que amenitzaven els seus balls, en la processó anaven encarcarats i seriosos…” Pel que diu, a la processó de Corpus anaven silenciosos i sense música, mentre que a les Fires de Santa Creu, ballaven amb instruments populars de l’època, com gralles i flabiols.
En Josep M. Bernils, en el llibre “Fira de Santa Creu a Figueres” (1976), parlant de l’any 1932 diu: “…la sortida dels Gegants i Nans, al compàs de l’airosa “Marsellesa”, himne que, per cert, feia notar la premsa, era inapropiat davant les gegantines majestats caigudes…” Això era fruit de l’eufòria republicana del moment.
L‘any 1950 trobem els Gegants Moros acompanyats per una formació d’instruments de la cobla de sardanes actual, entre els que s’hi poden veure el fiscorn, la trompeta, el flabiol i tamborí, una tenora i dos tibles.
Fins ara hem trobat alguna referència o alguna foto dels músics que els acompanyaven, però cap comentari sobre quins temes eren interpretats. És a partir de principis dels anys 1950, quan es varen comprar “Els Reis Catòlics” i varen començar a sortir amb els Gegants Moros, tant per Santa Creu com per Corpus, que sabem que els acompanyaven 5 o 6 músics figuerencs (foto) i que interpretaven “el Gegant del Pi”, “Baixant de la Font del Gat”, “Virolet Sant Pere” i “l’airet de matinada“.
En una foto d’en Lluís Pérez Perxés, de Santa Creu de 1958, conservada en l’Arxiu Municipal de Figueres, podem veure-hi alguns músics de cobla que els acompanyen. S’hi poden apreciar dues tenores, un tible, un fiscorn i el bombo d’en “Lilo“ (foto d’aquí a sota)
L’any 1961 es va fer una “Extraordinaria corrida de toros en homenaje al eminente artista figuerense Salvador Dalí“, com a inici de les accions que haurien de portar a la construcció del Museu Dalí. A tan important esdeveniment no hi podien faltar els Gegants i cap-grossos, que hi anaren acompanyats pels gegants de La Bisbal, Palamós i Banyoles, així com la Mulassa i Cavallets de St. Feliu de Pallerols i el Drac i l’Àliga de La Bisbal. Segons les cròniques, tots plegats anaven acompanyats de “bandas de música, coros, orquesta i los Xiquets de Valls”… Vet-ho aquí una manera ben curiosa d’acompanyar musicalment els gegants.
Les modes de cada moment marquen la vida d’una ciutat en molts sentits i els gegants no se n’han lliurat fàcilment al llarg dels anys. Així, la “febre de les majorettes” va arribar a Figueres a principi dels anys 1970. Fou aleshores que, als gegants, els acompanyaven una banda de músics joves i un grup de noies, les “majorettes”, del Casino Menestral, promoguts per Camila Lloret i dirigits per Josep M. Surrel. Aquest grup els va acompanyar des de 1972 fins a 1980.
L’any 1977, el 31 d’octubre, es va celebrar el centenari de l’arribada del ferrocarril a Figueres i va venir un tren especial fent els actes commemoratius a l’estació. Els gegants i cap-grossos hi varen ser presents, acompanyats, segons les cròniques, per “bandes de música“.
Des de l’any 1940 fins el 1977, un personatge molt popular a Figueres, en Lilo (Emili López Ferrer), resident gairebé tota la seva vida a l’Asil Vilallonga, va acompanyar els gegants, primer amb un bombo i, als darrers anys, amb una caixa. S’adaptava als músics de torn, segons les èpoques, encara que els darrers anys, amb una marcada decadència del fet geganter a Figueres, moltes vegades tocava tot sol.
L’any 1983, va agafar el relleu de les “majorettes” l’altre entitat musical figuerenca, la Societat Coral Erato que, sota la tutela de Joan Casado Hacha, varen formar un grup de 20 tambors i trompetes i un grup de 20 noies, les “pom-pom girls”, que els varen acompanyar fins a finals dels anys 80.
Els Grallers de l’Empordà:
L’any 1989 van aparèixer els Grallers de L’Empordà, formats per l’ex-graller de l’Anxova, Josep Mª Gustinet, en Raül Moliner, l’Albert Cuevas, en Cesc Sans i en Perepau Jiménez, segurament l’única formació d’instruments tradicionals, apart de les cobles, de la comarca. Es van convertir en un dels grups més destacats de Catalunya, actuant a tot el Principat i a trobades tradicionals d’altres indrets de l’Estat.
En quedar-se els Gegants sense músics, l’Ajuntament de Figueres va començar a contractar-los per tal d’acompanyar les figures en les diferents sortides de l’any. Va ser aleshores, l’any 1991, quan en Perepau Jiménez va compondre, per iniciativa pròpia, el “Ball dels Gegants de Figueres“, que van interpretar cada any amb els Gegants.
Quan es va disoldre el grup, l’Ajuntament els va demanar uns arranjaments del tema per ser interpretat amb cobla de sardanes. En Perepau el va arranjar i aquesta versió es va estrenar amb cobla per Santa Creu de 1996. Així es va interpretar 4 anys seguits, del 96 al 99.
Els Grallers de Figueres:
Amb tot això, arribem a l’any 1995, quan els Amics dels Gegants de Figueres es constitueixen com entitat cultural i es fan càrrec dels gegants i totes les figures. Una de les primeres coses és organitzar un grup de grallers, els Grallers de Figueres, tot i el dèficit d’instrumentistes tradicionals que hi ha en aquell moment a la ciutat. Han de començar fent escola i portant professors de fora de Figueres que els puguin ensenyar. Comencen els assajos a l’Antic Escorxador i, de mica en mica, es posen al dia i s’incorporen nous grallers. També va costar molt trobar el primer tabaler. L’activitat d’aquest grup ha sigut tant intensa que hem dedicat una pàgina específica amb la seva història aqui.
Els balls dels gegants:
No consta que mai hi hagi hagut un Ball dels Gegants de Figueres fins que, l’any 1991, en Perepau Jiménez, de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i resident a Maià de Montcal des de 1986, el va compondre i estrenar-lo tot seguit amb els Grallers de l’Empordà, tocant-lo sempre que acompanyaven els Gegants. L’any 1996 es va encarregar uns arranjaments per ser tocat amb cobla, cosa que es va fer per Santa Creu de 1996 a 1999.
Per estrenar en Dalí i la Gala, l’any 1999, es convoca un concurs de composició per tal de tenir també un “Ball d’en Dalí i la Gala”, concurs que guanya en David Puertas. El tema s’interpreta també pels Grallers de Figueres.
Ara ja amb dos balls de gegants, és hora de tenir la música d’un “seguici popular” com cal, així que, l’any 2000, s’encarrega al compositor Jordi Molina per ser interpretada amb instruments de les dues cobles, l’antiga i l’actual. Compon el Toc d’inici, el Ball del Bou, el Ball del Drac i el Toc Final i fa els arranjaments del Ball dels Gegants de Figueres i del Ball d’en Dalí i la Gala, que s’interpreten cada any per Santa Creu, encara que Sosis d’Us els interpreta sovint.
Fitxers sonors :
Us oferim, en fitxer mp3, aquests temes gravats en directe el dia de l’estrena, a la Plaça de l’Ajuntament, amb tot el so ambient i la cridòria pròpia d’un acte festiu d’aquest tipus.
Toc d’inici
Ball dels Gegants de Figueres
Ball d’en Dalí i la Gala
El Bou
El Drac
Toc final
Sosis d’Us, Ministrers de Figueres:
L’any 2000, amb el canvi de mileni, els Grallers de Figueres, que han portat una activitat mol intensa i en molts camps, fan un replantejament i decideixen agafar altres instruments tradicionals, ampliar la formació i convertir-se en un grup de “ministrers” o “ministrils” (grup de música tradicional amb instruments tradicionals) i neix Sosis d’Us, Ministrers de Figueres, que s’estrena a la desfilada de Reis, el 5 de gener de 2001. Aquest grup té, apart de gralles i tabals, caixes i bombo, tarotes, flabiols amb tamborí, sac de gemecs, fiscorn, tuba i acordions diatònics. Així, al cap de molts anys, als gegants els tornen a acompanyar els mateixos instruments amb formacions variables, segons convingui, com grallers o cobla de 3 quartans o grup de ministrers. A finals de 2002, decideixen simplificar el nom, que es queda amb Ministrers de Figueres.
El Segle XXI:
L’any 2001 s’encarrega al compositor figuerenc Jaume Cristau, el Ball d’en Berruga que s’incorpora al “seguici popular” amb els altres balls. S’ha interpretat per Santa Creu des d’aleshores.
En Berruga en format mp3 en directe el dia de l’estrena, amb instruments de les dues cobles.
En Berruga en format mp3 en directe pels Ministrers de Figueres, Santa Creu 2003.
A l’estiu de 2002, en Perepau Jiménez, compositor del Ball dels Gegants de Figueres, veient que hi ha un gegantó, de nom Tramuntana, que no té música pròpia, i ell té un tema de titol “Tramuntanal“, en fa una adaptació i composa una part nova d’un “ball pla“, que titula “La Tramuntana“, oferint-lo per aquesta figura del seguici popular figuerenc, del que passa a formar-ne part.
El mes de gener de 2003, els Ministrers de Figueres enregistren un compact disc als estudis Ariadna Records, de Sant Climent Sescebes, amb els temes del seguici popular de Figueres i els tocs de festa que s’interpreten per Santa Creu. Aquest CD va sortir al mercat a finals de març i, el 5 d’abril, es va presentar en directe al Casino Menestral Figuerenc.
Podeu escoltar el Toc d’inici gravat en directe al Casino Menestral
L’any 2007 alguns dels Ministrers de Figueres, els històrics, deixen el grup, bàsicament per raons de feina. A partir d’aquí, el grup es va desmantellant i, encara que hi entren alguns instrumentistes nous, la majoria molt joves, ja no té res a veure amb el que va ser, minvant molt les possibilitats musicals.
Els anys 2010 i 2011 el Ball del Seguici Popular, que es fa per la inauguració de les Fires i Festes de la Santa Creu, davant la impossibilitat que l’interpretin en directe els músics que encara són a la colla, l’interpreta un grup format per a l’ocasió, com en el principi.
A finals de 2011 els músics que encara queden a la colla i que mantenien el nom de Ministrers de Figueres, deixen els Amics dels Gegants de Figueres, que es queda sense cap grup musical propi.
Els Ministrers de Figueres eren un bon grup desenvolupat de músics que van deixar una bona marca a la Colla Gegantera, inclús tenien una pàgina web pròpia (podeu mirar aqui)
A partir del 2012, dintre de pocs components de la colla han improvisat un grup de grallers i timbalers per seguir la activitat de les sortides, fins al d’avui aquella petita colla han anat creixent i assajant de valent, ara podem dir que tenim un grup de músics de privilegi.
A la inauguració de les Fires i Festes de la Santa Creu de 2012 i de 2013, el Ball del Seguici Popular es va fer sonant el CD gravat pels Ministrers de Figueres històrics a l’any 2003.
El 26 d’abril de 2014, per la inauguració de les Fires i Festes d’aquell any, el Seguici Popular figuerenc es va tornar a ballar amb la interpretació de músics en directe, com s’havia fet sempre excepte els dos anys anteriors. Aquesta vegada també va ser interpretat per músics amb instruments de la cobla antiga i de la cobla actual i també varen fer servir el nom de “Ministrils de la Santa Creu”, com en moltes ocasions anteriors.
El 1 de Juliol del 2017, els gegants Gala i Dalí van ser convidats a la VIII Mostra de Balls de Mataró i amb els nostres grallers actuals van interpretar per primera vegada en directe el “Ball dels Gegants de Figueres” i desprès del èxit s’ha repetit aquest ball algunes trobades. Podeu trobar el video aqui (minut 08:22).
Durant molts anys desprès de mica en mica fins l’actualitat, es van incorporant nous músics de gralla i tabal, llavors actualment la colla gegantera està també composat pels “grallers dels gegants de Figueres“, també fan sortides particulars (com si fos un assaig continuat) amb el nom de “Trempera Grallera” per donar música a gegants o fires que no tenen grallers.