Hem anat a Campos (Mallorca)

Aquest passat Pont del Pilar la Colla Gegantera d’Iluro hem estat a Campos (Mallorca), un total de 35 persones acompanyada pel senyor alcalde, l’Il·lustríssim Joan Mora, hem acompanyat els gegants de la colla a aquesta bonica població de l’illa.

 

Com a resum del cap de setmana, us deixem un bonic poema que ha escrit el campaner Miquel Àngel Adrover, esperem que us agradi…

I

Són dos dies de viatge

i de gran il·lusió.

Son dos dies d’afició

afrontats amb gran coratge.

Breu i curt com un miratge,

però intens i entranyable,

amb felicitat palpable

vam rebre molt bona gent,

malgrat la pluja i el vent

fou una història admirable.

 

II

Dissabte en bon dematí

cap al port ens embarcàvem

i amb la música esperàvem:

“Deuen estar per venir”.

En Guillem diu: “són aquí!”,

Prest ja sona el flabiol,

xeremia fa el seu rol,

el xofer ja accelera.

A la vila campanera

no havia sortit el sol.

 

III

Preparaven l’esmorzar

quan vam arribar al Palmer.

Nouvinguts heu de mester

a aquesta hora el berenar.

Quan ja vàreu acabar

per tenir les fites netes

vàreu deixar les maletes;

l’aigua dóna mala imatge,

així i tot tenim la platja

i anem cap a Ses Covetes.

 

IV

Quina vista, quin honor

que és veure la mar embravida.

Cabrera guaita atrevida

per dins la mala maror.

Ara anem a Can Carbó

i això no té “desperdici”.

Anem a veure l’ofici

que ha ocupat més campaners;

són amables, un excés

davant ells feim gran seguici.

 

V

La visita cultural

amb una gent que és tan noble

va continuant pel poble

amb expectació total

fins al temple parroquial.

Després a marxes forçades

i gralles: bones sonades!

Alcaldes i caps de colla

altrament dits els “Caps d’Olla”

fan paraules encertades.

 

VI

Feim camí cap Es Palmer,

la taula està preparada.

pasta i carn arrebossada

per dinar va ser un plaer.

Tothom va quedar ple i bé;

el millor va ser després:

En Tòfol va fer un excés,

tothom quedà al·lucinat:

Quan van tastar aquell gelat

després en volien més.

 

VII

Cinc i mitja, la trobada

“Al·lots, això serà mel!”

Però un núvol negre al cel

deixa la terra banyada

cau una gran barrumbada,

indignació general

al cor ens va fer molt mal.

La ploguda maleïda

ens ha esguerrat la sortida;

els ànims estan fatal.

 

 

VIII

Plou més de cada vegada,

els gegants són a cobert.

El poble sembla un desert

i perilla la torrada.

La plaça està preparada

però ara està tot banyat

pel clima desgraciat.

Gran sort que tenim reserves,

moltes galetes i herbes.

De ploure no s’ha aturat.

 

IX

La decepció està estesa

i hem perdut tots la gana.

No surt ni una clariana

però volem seguir l’empresa.

Veient tal avinentesa

Decidim fer un trasllat,

ho deixam tot preparat

i tot a punt de partir.

Anem a Son Fuaní,

el camió està carregat.

 

X

Ja no plou, s’encén el foc,

es col·loca tot a taula.

Ningú diu una paraula,

tots treballen, molt o poc

i així va seguint el joc.

La carn ja es va torrant,

la música va sonant.

La gent passa, atrafegada,

serà bona la torrada.

Els balladors van ballant.

 

XI

Bon sopar, bona ballada

i bon entreteniment

a tothom qui hi és present

aquesta festa li agrada.

Ha estat bona la vetllada,

però ara ja s’ha acabat.

Ha estat dia destacat

pel mal temps i la ploguda,

molta sort haurem tinguda

que el dia molt bé haurà anat

 

XII

Diumenge Es Palmer es desperta.

Un cafè i un poc de pa

ens serveix de berenar.

Climatologia incerta.

Fa sol i se’n va l’alerta

tothom té son i un ull cluc

El dia serà feixuc,

però és la jornada darrera

i prenem la carretera

amb l’autobús cap a Lluc.

 

XIII

A Lluc hi fa molta fresca

polars vermells, polars liles,

junts ens carregam les piles

i ens preparam per la gresca.

Una massa de gent tresca

pel monestir de muntanya,

ja no plou, i ningú es banya.

El xofer Toni ens espera

i amb els cants no es desespera,

però a arribar al dinar s’afanya.

 

XIV

Arròs brut, bona porcella

i un poc de gató amb gelat.

El dinar és molt lloat

i  la gent es desgavella.

Asseguts en sala bella

Tothom ple i panxacontent

és hora de parar esment

a en David i a en Puigserver.

Parla també el Foraster

amb un noble parlament.

 

XV

De dinar ja hem acabat

i ens trobem a la mala hora,

descansem un poc defora

i uns quants ja li han envelat.

Ja partim cap a Ciutat,

al bus tothom cau rendit,

almenys un poc atordit.

Som prop del Parc de la Mar

i anirem a passejar,

i a sopar tot seguit

 

XVI

Plaça Major i Jutjats,

Cort, Consell i Parlament,

cap a la Seu anem fent

cada cop més animats.

Fotos, tots estam cansats,

la catedral a una passa.

L’Almudaina, això és massa;

i s’asseu tota persona

per passar plegats l’estona

a beure  a una terrassa.

 

XVII

Panades, coca i vi

per menjar drets vora el port.

Hem tingut una gran sort

de conèixer-nos així.

Cap de setmana diví,

s’acaba aquí l’aventura

que enriqueix nostra cultura.

És el moment del comiat

i tothom ja està abraçat

Prest ens veurem, per ventura!

 

XVIII

Adéu, amics geganters

que heu vingut aquí a Mallorca.

Vostra sort no sigui eixorca.

Que els gegants vagin a més.

D’il·lusió ha estat un excés.

Tenir-vos aquí, un honor,

amistat i apreciació.

Duri sempre la fal·lera

de la colla gegantera

d’Iluro de Mataró!

(Miquel Àngel Adrover)

Moltes gràcies Campos!

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *