Un any més, en motiu de la Festa Major de Sant Climent, arriba la Mostra de Grups Folklòrics, enguany, la setena edició.
En aquesta edició comptarem amb la presència de 10 grups vinguts d’arreu del territori català. Gegants, capgrossos, bestari festiu i de foc, balls populars i falcons. Tot seguit, us els presentem!
BANDA DE MÚSICA DE CARDONA
La Banda de Música de Cardona es va presentar en públic el 13 d’Abril de 2003 en un concert a la col.legiata de Sant Vicenç del castell de Cardona.
La Banda com a entitat recull el testimoni de la gran tradició musical cardonina que des de sempre s’ha encarregat d’amenitzar les festes locals tocant en passacarrers, processons, ballets, caramelles, …
A la Banda s’hi reuneixen músics de totes les edats i joves alumnes de l’escola de música, arribant a la cinquantena de membres. Amb l’afany de fer un pas més dins la nostra activitat, no ens dediquem tant sols a amenitzar les festes sinó que cada any organitzem el concert de Festa Major on s’interpreta un nou repertori variat i musicalment atractiu.
Per segon any consecutiu la Banda participarà a la Mostra de Grups Folklòrics, fent la Passada Matinal, i acompanyant els nostres gegants en el seu ball, el cercavila i la Tancada.
MULASSA DE REUS
La mulassa de Reus data de l’any 1725, tot i que l’actual és una rèplica de la que es conserva al museu. Antigament no es descarta que fós més semblant a una guita, i que pogués escupir foc per la boca, però amb els anys és va anar transformant fins a la imatge actual de la Mulassa de la ciutat.
La Mulassa és carregada internament per quatre portadors. S’acompanya de la música de grallers i habitualment sol sortir acompanyant els gegants de la ciutat de Reus, ja que la colla encarregada de fer-la ballar són els Geganters de Reus.
CAPGROSSOS DE PREMIÀ DE MAR
Els Capgrossos de Premià de Mar representen el combat que fa temps existia a les costes del Maresme. Estan formats per quatre pirates (en Raixid, en Jafar, la Samira i l’Alcamar) i quatre premianencs (l’Eulàlia, en Quimet, la Contxita i en Ramiro).
Són els encarregats de representar les diferents batalles entre pirates i preminencs que es desenvolupen al llarg de la Festa Major de Premià de Mar, una festa en què el poble de Premià és invait durant uns dies per un grapat de pirates, encapçalats pel seu capità, l’Omar. Els premianencs, però, sota el lideratge d’en Martí, faran fora els pirates i recuperaran l’Ester, segrestada pel malvat Omar i la seva colla.
BOC DE CAN VERNET DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
Els Diables de Sant Cugat del Vallès ens visitaran amb el Boc de Can Vernet, una bèstia de foc de recent creació.
El Boc es basa en la llegenda del Boc del pont de Can Vernet de Sant Cugat. Representa el boc que un monjo del monestir va fer passar pel pont de Can Vernet enganyant d’aquesta manera al Diable, que és qui l’havia construït, i pagant d’aquesta manera el preu d’una ànima que havien pactat. Els Diables de Sant Cugat van fer retornar el Boc de l’infern aquest 2015 per commemorar els 25 anys de la colla.
La bèstia ha estat fabricada aquest 2015 per Elías Àlvarez. Pesa uns 40 quilos i està feta de fibra de vidre amb resina epoxi i resina de poliuretà. Amb estructura de fusta i alumini.
BALL DE BASTONS DEL CASC ANTIC DE BARCELONA
Els Bastoners del Casc Antic van nèixer al revifar els Bastoners de l’Esbart l’Espiga d’Or, pel 25è aniversari. L’actual Colla la formen 14 balladors acompanyats del flabiol o gralles. El vestuari llueix els colors blau i groc de l’ensenya de l’entitat.
GEGANTS NEGRES DE REUS
Els gegants negres, són la última parella incorporada als gegants de Reus. Com la resta de parelles reusenques, volen representar un continent, en aquest cas, Oceania. Van ser creats l’any 1989, obra de Ramon Ferran. L’any 2014 van ser restaurats i van renovar vestuari, en motiu dels seus 25 anys. Normalment surten acompanyats de les altres parelles, els Vitxets, Moros i Indis, datats de l’any 1805 i els Japonesos de l’any 1956.
Enguany ens visitaran acompanyats de la Mulassa de Reus i els Xalocs, Grallers de Reus.
GEGANTS NOUS DE MOLINS DE REI
Els Gegants Nous de Molins de Rei són en Bernat i la Candelera, que representen un terratinent que acompanya a la seva filla a casar-se. Van ser construïts l’any 1988 de la mà de Ramon Aumedes. Les joies de plata i les robes van ser fetes de manera desinteressada per molinencs i molinenques. Es van estrenar en marc de la 4a Ciutat Gegantera de Catalunya celebrada a Molins de Rei l’any 1988 i apadrinats pels Gegants de l’ACGC.
Els Gegants Nous de Molins de Rei van ser presents al bateig d’en Climent i la Roser, i també a la festa del 20è aniversari, però aquest any serà la primera vegada que participin a la Mostra de Grups Folklòrics. Ho faran acompanyats dels grallers “Clau de Mar”.
BALL DE COTONINES DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Les primeres notícies del Ball de Cotonines a Vilafranca es remunten al segle XVII, però la seva presència no va establir-se fins a meitats del segle passat. El 1942 es recuperava el ball i el 1959 s’estrenava el banderí que encara porta actualment la capitana on s’hi llegeix: “cor net fa brau genet”. El 1980 es renoven tots els cavallets i el 1991 es crea un vestuari on s’incorporen unes llances amb un banderí per a cada genet. Al 2014 es va dissenyar nou vestuari per a les Cotonines fent referència a temes més medievals i centrats amb els colors que fan pròpia la terra de Vilafranca, és a dir els colors de la vinya i el vi: el marró, el verd i el vermell.
Inicialment el ball estava compost per genets masculins, però actualment està conformat per 9 genets femenins, del qual en destaca un que és la capitana. El ball es desenvolupa majoritàriament en dues files: una de quatre cotonines de color marró i l’altra quatre de negres, i la capitana amb la cotonina blanca al capdavant.
BALL DE PANDEROS DEL VENDRELL
Aquest ball va arribar a Catalunya a mitjan del segle XIX, però al Vendrell es crea, per primera vegada, l’any 2007 dins de L’Embarcada.
Algunes de les coreografies són comunes als balls d’altres poblacions; no obstant això, també n’han creat de pròpies, com el molí i el tortell del Vendrell. El seu repertori es completa amb les figures de la creu, els platerets,el quadrat, la serp, la cercavila i la jota. Totes aquestes danses es realitzen mentre els balladors fan sonar les panderetes al ritme de la música.
Els colors del vestuari, a més de la camisa i els pantalons blancs, són el groc i el blau, que es combinen per distinguir les dues files de balladors: mentre els uns porten camals blaus, faldilla blava i faixa groga, els altres vesteixen a l’inrevés. I cada ballador porta una pandereta d’uns vint centímetres de diàmetre amb sonalles metàl•liques.
FALCONS DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Els falcons són una manifestació acrobàtica que realitza figures humanes variades. L’origen d’aquest tradició es troba en un moviment gimnàstic de l’Europa central, el Sokol (falcó en txec).
La colla vilanovina es va fundar l’any 1972, però la colla actual (refundada) no apareix fins el 1998. La indumentaria es blanca, amb la faixa blava com a tret distintiu i símbol de les arrels marineres del nostre poble. Algunes figures pròpies de la Colla són el Capdil, el Fòcking, la Triplanxa, el Tres Obert, la Catedral o la pira aixecada per sota.
BALL DE LA MOIXIGANGA DE LLEIDA
La Moixiganga de Lleida és un dels balls populars més singulars de tots els que podem trobar en terres catalanes. Es composa de sis quadres, anomenats els arcs, els plats, la dansa, la morra, l’enterro i la torre. A diferència de la majoria de moixigangues catalanes que actualment es representen en alguns pobles catalans, la de Lleida no té cap mena de relació amb representacions de tipus religiós, i podem considerar que s’ha conservat pràcticament inalterada, almenys des de que en tenim notícies. Els quadres conformen un conjunt eclèctic que recorre a múltiples recursos espectaculars, mostrant-se unes vegades com una representació jocosa o grotesca mentre que en d’altres pot tenir un caire més solemne o greu, sense renunciar a l’espectacularitat del risc inherent a les construccions humanes.
Les primeres notícies d’aquest ball, amb l’essència que el coneixem avui, daten de finals del segle XVIII i principis del XIX. La seva presència a les festivitats i celebracions lleidatanes, i entre elles la Festa Major, fou pràcticament una constant al llarg del segle XIX i primers anys del segle XX. Tot i així, les seves aparicions van minva a partir de la dècada de 1910, i la darrera actuació s’escaigué a la Festa Major de 1946.
Actualment aquest ball ha estat recuperat de la mà de Xavier Pomés membre de l’Esbart Dansaire Sícoris – Ballet ciutat de Lleida, i des de la Festa Major de 2011 podem tornar-lo a veure pels carrers i places de la ciutat.
DESCARREGUEU-VOS EL CARTELL DE LES COLLES CONVIDADES AQUÍ
