Un dels actes principals de la celebració dels 20 anys d’en Climent i la Roser serà la Va Mostra de Grups Folklòrics, que tindrà lloc durant la tarda i el vespre del dissabte 15 de juny. Com cada any, les colles que ens visitin ens faran una mostra de les seves músiques i dels seus balls per les places i carrers de la vila. La Mostra acabarà amb l’espectacle “El Cicle Festiu de l’Any”, a través del qual repassarem algunes de les festivitats més importants del cicle festiu català tot homenatjant a Joan Amades i la seva obra capdal, el Costumari Català. En aquest espectacle contarem amb la música en directe de la Cobla Vila d’Olesa i el grup de grallers Els Laietans, així com amb els balls d’algunes de les colles que ens visitaran a la nostra Va Mostra de Grups Folklòrics.
Les colles participants a la Va Mostra de Grups Folklòrics
ELS GEGANTS DE CATALUNYA
En Treball i na Cultura són els gegants propis de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Representen dos valors cabdals del nostre país: el treball i la cultura. Els brodats del seus vestits fan gala dels seus noms. Van ser construïts pel mestre Manel Casserras i estrenats a Montserrat l’1 de maig de 1988. Conten amb dos balls propis, el “Ball Nou” obra de Jordi Fàbregas, i el “Ball de l’Aniversari” obra de Marcel Casellas. Durant un any, tenen l’honor de dur aquests gegants la colla que ha estat proclamada Ciutat Gegantera de Catalunya, fins que l’any següent, passa el relleu a una altra ciutat. Serà la segona ocasió que aquests gegants tan especials visiten la nostra vila.
ELS CAPGROSSOS DE L’AGRUPACIÓ
La Primavera, l’Estiu, la Tardor i l’Hivern són els quatre capgrossos que acompanyen en Treball i na Cultura en les seves sortides. Representen quatre nens que simbolitzen les estacions de l’any. Tenen un ball propi, la “Dansa dels Quatrepunts”, obra de Ferran Barrios.
ELS GEGANTONS DE L’AGRUPACIÓ
En Pau i l’Alegria van nèixer l’any 1991, tot i que fins l’any 2009 no van comptar amb un nom propi, com a resultat d’una votació popular que va tenir lloc durant la III Fira del Món Geganter celebrada a Cassà de la Selva. Representen dos infants de mitjans del segle XX. Compten amb un ball propi, “Peuets de Gegant” obra de Paco Lavega.
ÀLIGA DE LA BISBAL D’EMPORDÀ
La figura original, que es conserva al museu de la Bisbal, conté al seu interior una marca de ferro roent on assenyala la data de 1778, tot i que hi ha documents que n’indiquen la seva existència des del 1619. Així doncs, podem parlar de l’Àliga més antiga que es conserva en l’actualitat a Catalunya. Va ser encarregada per la comunitat de Preveres de l’Església de Sant Francesc, a un artesà desconegut. L’Àliga de la Bisbal tenia un ball propi que es va perdre i que no s’ha recuperat. L’Àliga que ens acompanyarà a Sant Climent és la còpia que l’any 1997 va realitzar l’artesà David Noguer i Hosta, per tal de conservar en bon estat la figura original. Les Àligues són l’element més protocol·lari i carregat simbòlicament de la imatgeria popular catalana. Antigament, només tenien dret a tenir Àliga, les ciutats, i aquesta representava el poder. El més gran honor que podia oferir-se a un foraster en la seva rebuda, era obsequiar-lo amb el Ball de l’Àliga. Serà la primera ocasió en què una Àliga executi el seu ball a Sant Climent.
MULASSA DE TARRAGONA
Ja hi ha constància d’una Mulassa propietat de l’Ajuntament de Tarragona el 1753. Aquesta bèstia va deixar de sortir per les pressions del Bisbe. L’any 1988 el Centre de Colles Sardanistes recupera aquest element que ha participat des de la seva creació al Seguici Festiu de Santa Tecla. Va ser construïda per Joan Serramià i Joan Salvadó. La Mulassa de Tarragona és carregada interiorment per 2 portadors, i dansa al so de les gralles.
BALL DE GITANES DE GRANOLLERS
Una de les tradicions més arrelades al carnestoltes al Vallès és el ball de Gitanes. Amb una música més o menys similar i amb unes coreografies força diverses, tots tenen en comú el galop d’entrada, el xotis, les contradanses, la catxutxa i la jota. Ens porten el ball de Gitanes els dansaires de l’Esbart Dansaire de Granollers.
CAVALLINS DE LA LIRA DE MONTORNÈS DEL VALLÈS
Els cavallins de la Societat Coral La Lira, de Montornès del Vallès, es fan construir l’estiu de 2007 per commemorar el centenari d’aquesta entitat. La coreografia del Ball Ritual, que s’executa cada any per la festa major, és en recordança de la revolta remença ocorreguda el 1485 on, en la batalla de Montornès, es van enfrontar els remences amb les tropes regulars, sortint-ne vencedors els primers.
BALL DE PASTORETS DE “LA SACA” DE SITGES
Ball de bastons de “pal llarg” i de significat agrícola, molt antic, en el que es troben referències a la vida dels antics pastors, un dels oficis també més antics de la humanitat. Els balladors són 9 joves a les ordres d’un cap anomenat majoral. Piquen a terra i entre ells amb uns llargs bastons fets d’una branca gruixuda d’algun arbre fort (alzina,roure…) en un simbòlic intent de fertilitzar la terra. El ball consta de diverses parts, entre les quals destaca la de recitar versos relacionats amb l’ofici de pastor, amb el poble o la Festa Major. Després el ball segueix amb diverses evolucions que culminen amb l’aixecament a pes amb els bastons del pastor més petit o rabadà.
DRAC DE TERRASSA
Conta la llegenda que a Sant Llorenç del Munt existía un terrorífic drac ferotge que devorava persones i animals. Ja a mitjan de segle passat, a Terrassa obria la processó un drac d’origen desconegut servit per cinc diables. El 1946 l’Ajuntament va fer-ne un que deixà d’existir quan va desaparèixer la processó del Corpus. Des del 1991 es disposa d’una rèplica del mateix Drac, construït en fibra de vidre per Antoni Mujal, de Cardona, i amb un pes de 65 quilos.
SATANASIS DE BADALONA
El grup dels Satanasis forma part de la Confraria de Sant Anastasi de Badalona. Neix l’any 2001, i és un ball únic d’aquesta població. Els Satanasis són vuit personatges. Sis d’ells representen antics soldats romans (o estaferms, com són anomenats a Badalona els antics soldats romans) a les ordres de Sant Anastasi que un dia decideixen passar-se al mal món de la disbauxa. Ells són en Clerus (reprsentant del món eclesiàstic), en Publicus (representant de la corrupció política), l’Urbanus (representant dels ciutadans), en Cultus (representant de la cultura), l’Olimpicus (representant de l’esport) i en Cotillus (representant de les xafarderies). Els altres dos Satanasis són en Pou de Vi i en Gardela, antics badalonins que, immersos al món de l’alcoholisme es troben amb els Satanasis i decideixen afegir-se a la seva banda. Els Satanasis participen a la passada que es celebra a Badalona el dia de Sant Anastasi.
FALCONS DE PIERA
L’origen dels Falcons a Catalunya té lloc al primer terç del segle XX, per mimetisme amb els Sòkol Txecoslovacs, que són una manifestació gimnàstic-esportiva. A Catalunya els Sòkol arrelaren a la societat d’aleshores, a l’ampar de moviments Catòlics. Passaren a anomenar- se Falcons, que és la traducció literal de Sòkol. Els Falcons han variat lleugerament des dels seus inicis, folkloritzant-se i adoptant influències dels balls populars propis del Penedès pel que fa a la indumentària i a l’acompanyament musical amb gralles.
GEGANTS BOJOS DEL CARNAVAL DE SOLSONA
Manel Casserras, l’any 1978 creà un gegant diferent a tots els construïts fins aleshores, el Boig, un gegant geperut, panxut i calb. La seva cara és grotesca i es burla de tothom qui el mira, però el fet més destacable és que està dotat d’uns braços articulats que en ballar al compàs del “Bufi” reparteix garrotades a tort i a dret. Lletja, bigotuda, culona i amb uns pits enormes que se li belluguen quan dansa, la Geganta Boja es convertí en l’autèntica reina de la Festa solsonina, construïda per ser l’esposa del Gegant Boig. Amb el seu enllaç el dissabte de Carnaval de l’any 1975, neix la família dels bojos i es consolidà la imatge gegantera del Carnaval solsoní. El Mocós apareix el dissabte de Carnaval de l’any 1980 és el primer fill del matrimoni més boig de Solsona, com el seu nom indica és un noiet de poca edat, ja que encara porta el xumet a la boca i a la mà hi porta un sonall. La Geganteta és una simpàtica noieta, nineta dels ulls del seu pare, de fet la similitud entre ells és més que notable. Porta dues trenes i un ninot a la mà per tal de continuar amb la tradició familiar alhora de ballar. Ells formen la família dels Gegants Bojos de Solsona, els protagonistes del Carnaval, una rèplica grotesca i burleta dels gegants de Solsona que només surten pel Corpus i per la Festa Major.
COLLA SARDANISTA “BROTS DEL CIM” DE BERGA
La colla sardanista “Brots del Cim” de Berga, fundada el juny de 2002 per la capdansera Susanna López i Canal, neix com a infantil. En les categories de Lliure, Territorial i Campionat, ha participat per tot Catalunya i la Catalunya Nord en concursos i exhibicions. Actualment, actuen com a juvenils. A Sant Climent ens porten “Corpus a Berga”, original de Mn. Marià Miró, la sardana més popular de la ciutat. S’interpreta com a cloenda de totes les audicions de sardanes de les festes de la Patum per Corpus (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, el 25 -11 – 2005) amb alguns punts lliures, lligats a músiques de les comparses de la Patum.
BASTONERS DE LAVERN
El ball de bastons és un dels més antics elements del folklore català que actualment es conserva. Ball d’origen agrari, en algunes poblacions representa el combat entre dos bàndols.
BALL DE GITANES DE LAVERN
A diferència del Ball de Gitanes del Vallès, el del Penedès consisteix en un ball de cintes, a partir del qual es van realitzant un seguit d’evolucions que permeten trenar les cintes i destrenar-les al so del toc tradicional per aquest ball, tocat amb gralles i tabal.
