Els Gegants de Viserta i dos cabeçuts inconeguts, per Corpus, l’any 1939. Fons fotogràfic de la família Banqué-Torras
El naixement de la tradició dels nans, o cabeçuts, a la vila de Monistrol de Montserrat ens és dificultosa de datar per la mancança documental que presenta aquest municipi a redós de la temàtica de la imatgeria festiva. Se sap per record i memòria oral, contrastada per documentació fidedigna de l’època, que de gegants ja en tenia el barri de Viserta durant les dates properes a 1875 però desconeixem si s’acompanyaven de cabeçuts o altres tipus d’imatgeria o si existien figures d’aquesta mateixa família en el si d’altres veïnats de la vila o com a peces propietat de l’Ajuntament, la Parròquia o alguna confraria fundada en aquest municipi.
La primera referència documental d’uns cabeçuts a Monistrol la tenim mercès a una fotografia datada de 1939 de la celebració popular que organitzà l’Ajuntament en motiu de la solemnitat del Corpus Christi. Aquell any, per les penúries de la postguerra, no es pogueren celebrar les Festes del Carrer com tampoc s’havien celebrat des del temps de la IIª República Espanyola, en que es veieren prohibits els actes públics de culte catòlic al carrer inclòs el Corpus i la celebració de la seva Octava. Per aquesta raó, i per acontentar la població, el Consistori nodrí d’actes populars la festivitat religiosa del Corpus Christi i organitzà una festa en record de les que antigament se celebraven tal com deia el programa d’actes, editat aquell any, de la forma següent: “Prosiguiendo la típica tradición de las fiestas callejeras que con tanto entusiasmo se celebraban en esta población, e interpretando el deseo de la misma se ha confeccionado el siguiente programa”. Una fotografia de la passada que es realitzà aquell dia, 8 de juny de 1939, amb els Gegants de Viserta, realitzada devant de la Font Gran, ens mostra una parella de cabeçuts procedents dels tallers de l’escultor Lambert Escaler i segurament adquirits a l’emblemàtic comerç “El Ingenio” de Barcelona. Desconeixem la procedència de les esmentades figures i lamentablement no disposem de cap altre informació al respecte. El que si sabem, però, és que fins a dia d’avui, són els dos primers cabeçuts documentats a Monistrol de Montserrat. Aquestes dues figures representaven un nen picant l’ullet i un home noucentista de faccions alegres. Així podem dir, doncs, que la presència d’aquests estrafets personatges a les festes de Monistrol de Montserrat se situa novament a redós de les Festes del Carrer que es feien per Corpus (de la mateixa forma que els gegants), malgrat que la seva tradició no n’és tan antiga i encara no podem afirmar que tingui més de cent anys d’història en aquesta població.
Els Gegants de Viserta i diverses comparseries de cabeçuts de barris de la vila, per la Festa del Pensionista de l’any 1977. Fons fotogràfic de la família Pozo-Marcet
Podem afirmar també, amb gairebé total seguretat, que pel cost més econòmic de l’adquisició de cabeçuts, en contra del que suposava adquirir una parella de gegants, molts dels carrers que celebraven la seva festa, de forma paulatina, anaren adquirint nans fins a fer-se el seu nodrit conjunt de cabeçuts per amenitzar la seva propia celebració. Aquest fet condicionà que la vila de Monistrol comptés amb una nombrosa família de cabeçuts que poques vegades s’havia pogut reunir al complet. Malgrat tot algun any per la Festa Major (sobretot entre els anys 70 i 80) s’havien pogut veure junts en la seva majoria i acompanyats dels gegants, fet que creava una estampa força singular, simpàtica i bonica de veure.