Els Gegants Vells

Els veïns de Viserta encarregaren l’any 1913 la construcció d’una parella de gegants al prestigiós taller barceloní “El Ingenio”. L’escultor de les figures ens és desconegut però la seva autoria és disputada entre Benet Escaler i Eusebi Vidal ambdós escultors que treballaven en la construcció de gegants i cabeçuts pel reconegut taller en aquella època.

gegants-dia-16-de-juny-de-1914bonaqualitat

Els Gegants de Viserta la vigília de la seva estrena, l’any 1914. Arxiu Ferragut de Vilafranca

Cada diumenge es feien recaptes individuals de 25 cèntims fins a reunir la quantitat de 250 pessetes que foren les que feren falta per la compra dels dos caps.No tenint diners per la resta del cos i el vestuari, els veïns se n’encarregaren de la seva construcció. Els cossos foren fets amb vímet a Cal Cisteller. Els primers vestits a Cal Sucre i trobant-se mancats de diners per les mans s’utilitzaren uns guants per simular-les. Els gegants s’estrenaren el 1914 per la Festa del Carrer de Viserta que es celebrava el dimarts de Corpus Christi, aquell any s’escaigué en 16 de juny. Era tradició que la vigília de la festa els gegants es muntessin i es guarnissin entre tots els veïns, és per això que segurament el dia 15 de juny ja es devien deixar veure per primera vegada.

Any rere any,  a les vigílies de Corpus es vestien els gegants a l’entrada de Cal Llàtzer on una escala en facilitava l’operació. Els veïns (que eren molt zelosos dels seus gegants) tan sols els deixaven sortir per la seva pròpia festa i malgrat les nombroses peticions de l’Ajuntament i la Parròquia per fer-los sortir per Corpus i la Festa Major sempre hi havia una negativa per part del veïnat. La festa del Corpus però era una excepció, ja que malgrat no sortir precedint la processó, els gegants de Viserta es plantaven a Cal Sisco, a l’entrada del carrer de Viserta, per rebre la comitiva i fer acatament al Santíssim exposat en la custòdia.

Acabades les Festes del Carrer i el cicle festiu de Corpus els gegants es desmuntaven i es repartien les peces que els conformaven entre diversos veïns fins a l’any següent en què es tornaven a ajuntar les peces i es reconstruïen les dues figures.
En una data no precisa entre la seva estrena i l’any 1936 es compren les primeres mans dels gegants que anys després serien substituïdes per la seva desproporció i farien el seu primer canvi de vestuari.

DOCUMENTOS NIKON D90 001

Els Gegants de Viserta, als anys 60, a la Cabanya. Fons fotogràfic de la família Beltrán-Costa

Amb l’arribada de la República i la Guerra Civil Espanyola es prohibí la celebració del Corpus i amb ella les Festes del Carrer a Monistrol es deixaren de fer de forma temporal. No fou fins acabada la Guerra Civil que els gegants tornaren a sortir per celebrar la festa de Corpus Christi l’any 1939. L’any següent canviarien novament de vestuari.

La primera sortida que realitzaren fora de Monistrol fou a la veïna població d’Olesa de Montserrat mercès a l’atenta petició que en féu Mossèn Llàtzer Torà, antic membre de la Comunitat de Preveres de Monistrol i aleshores rector d’Olesa, per fer més amena la festa de la catequesi que va organitzar l’any 1942.

A principis de la dècada dels anys 50 del segle XX, a causa de l’estat precari de les figures i a la seva contínua degradació, es decidí dur-los a restaurar al mateix taller que els va veure néixer, “El Ingenio”. Novament la manca d’informació documental al respecte ens fa basar aquests fets en el record dels veïns sobre els fets transcorreguts aleshores. Ens trobem aquí amb dues històries que acabarien amb un mateix resultat, la incorporació d’una nova geganta a les Festes del Carrer.

Trobant-se molt afectats per les humitats de les golfes on es desaven i restant amb un estat de conservació que als veïns els semblava força delicat es plantejà, segons uns, la compra d’una nova parella de gegants per jubilar-ne la vella i, segons uns altres, la restauració del gegant i l’adquisició d’una nova geganta per substituir-ne l’antiga (ja que pel seu pes i envergadura feia difícil trobar portadors per tal de dur-la). Sigui com sigui s’encarregà una nova geganta i  al no poder estar llesta per les festes un veí del carrer restaurà els gegants. Veient que l’estat de conservació dels vells gegants encara era prou bo malgrat les aparences, es decidí conservar-los als dos, com que la nova geganta ja era encarregada quan es decidí conservar la parella s’aprofità per encarregar també la realització d’uns braços, cossos i mans noves de cartró pedra pels gegants vells.

Tant si és tracta d’una versió com de l’altra sabem per fotografies datades que l’any 1953 es restaurà completament el bust del gegant vell i se’l dotà de mans noves, braços i cos alhora que s’estrenava la geganta jove. La geganta vella no es restaurà ni es dotà de les mateixes peces que el seu company fins l’any següent.

Els gegants vells de Viserta, ensems amb la jove, seguiren realitzant les seves sortides reglamentàries fins a finals dels anys 60 i principis dels 70 en què la festa del carrer es deixà de realitzar durant uns anys.

Un cop reempresa la festa l’any 1976 els gegants iniciaren, novament, la seva activitat acostumada sortint durant la seva festa veïnal. Al capdavant d’aquesta recuperació festiva hi havien diversos veïns d’entre els quals Joaquim Espinosa que durant molts anys lluità per la preservació de la festa i fou promotor de la creació de la colla de geganters actual. Durant el temps en què no s’havia celebrat la festa els gegants quedaren desats a les golfes de Ca les Vaqueres, al carrer de Viserta. Per tal de poder-los treure en la nova edició de la celebració els vestits foren netejats i recosits per la veïna del carrer Manresa Segunda Garcia qui també aprofità per maquillar les gegantes per tal que sortissin durant la festivitat.

img249

Els Gegants de Viserta amb la família Bujalance-Gumà l’any 1976. Fons fotogràfic de la família Bujalance-Gumà

El ressorgiment ideològic de les tradicions catalanes, reviscolat dins l’ideari social català a partir de l’arribada de la democràcia, va promoure arreu la creació d’entitats i associacions per promoure’n la seva preservació i per crear en moltes ocasions molts nous elements festius i imatgeria amb la intenció d’engrandir les festes de cada municipi. Arran de la Trobada Internacional de Gegants realitzada l’any 1982 a Matadepera, que prenia com a model d’altres trobades de gegants que s’havien realitzat en temps anteriors a la democràcia i fins i tot abans de la república com el Concurs de Gegants, Nanos i Monstros típichs organitzat a Barcelona l’any 1902, s’instaurà un nou model d’entendre la tradició gegantera i es promovia l’intercanvi cultural entre diversos municipis mitjançant les visites a un i altre poble, vila o ciutat amb gegants.  La convidada dels gegants de Viserta a la festa de Matadepera provocà certs recels entre el veïnat que no veia amb bons ulls que els gegants sortíssin del municipi sense un motiu de pes. Malgrat tot, Joaquim Espinosa juntament amb d’altres persones que acabarien formant part de la futura colla de geganters, conseguiren el pertinent permís dels veïns per a poder fer ballar els gegants fora de Monistrol i en unes dates que no fóssin ni les de Corpus ni les de les Festes del Carrer. Aquest fou l’inici d’un nou costum que ha perdurat fins a dia d’avui, el de treure els gegants a visitar d’altres poblacions catalanes i convidar-los al nostre municipi.

El nou model d’entendre la tradició gegantera volgué humanitzar de tal manera les figures dels gegants que ràpidament volgué dotar-los de noms propis i contruïr-los amb la finalitat d’indentificar-se amb certs elements, personatges o moments històrics del municipi al qual pertanyien. Fins aleshores, el costum més estès era que els gegants  fóssin dues figures la imatge de les quals anava canviant segons els usos o costums de l’època en que estaven. La imposició social d’aquest nou corrent feia que els geganters monistrolencs, quan anaven arreu, es veien sense resposta quan els demanaven el nom dels seus gegants ja que, com s’ha descrit anteriorment, se’ls anomenava gegant vell, geganta vella i geganta jove. Això comportà que s’hagués de reunir el veïnat per escollir noms per als gegants decidint-se Ramir i Constança per als vells i Diana per la jove.

L’any 1983 la geganta vella canvià novament de vestuari i el seu company no ho féu fins l’any 1989. L’any 1991 l’escultor Francesc Cisa restaurà els tres gegants i Mª Cinta Bargés confeccionà els nous vestits de les dues gegantes, la mateixa modista confeccionà el vestit del gegant estrenat dos anys abans i l’anterior de la geganta vella.

PDF038

Els Gegants de Viserta durant la festa del carrer de l’any 1993 a la plaça del Bo-Bo. Fons fotogràfic de la família Pozo-Marcet

L’any 1994 la Generalitat de Catalunya obsequià als gegants pel seu 80è aniversari amb dues medalles conmemoratives que dugueren un temps penjant del coll.

A finals dels anys 90 els gegants estaven molt deteriorats per la seva constant activitat i per causa de les nombroses sortides que es veien obligats a realitzar sorgí la idea de construïr-ne una rèplica exacta amb la finalitat de substituïr les figures velles i preservar-les. Es contactà amb l’escultor cardoní Antoni Mujal que s’encarregà de realitzar les rèpliques i restaurar alhora la geganta jove l’any 1998. L’Ajuntament de Monistrol, que en un inici es comprometé a pagar les despeses d’aquesta empresa finalment no pogué assumir el seu compromís i foren els veïns a mode de subscripció popular, igual que l’any 1913, els que van haver de sufragar la despesa de la construcció de les rèpliques dels gegants. Des d’aleshores els gegants vells no tornaren a ballar més pels carrers de Monistrol fins l’any 1914 en el que es celebrà el centenari de les velles figures i es realitzà una gran festivitat per a conmemorar l’efemèride.

La celebració s’inicià el diumenge 15 de juny amb l’estrena de la nova restauració dels gegants vells realitzada per l’escenògraf Pau Fernández, els nous vestits confeccionats pel modista Jordi Banqué segons els figurins de Joan Pozo i el nou ball de gegants que composà també aquest darrer. Aquell mateix dia s’estrenà una exposició que feia el recorregut històric d’aquestes peces al llarg dels seus cent anys de trajectòria.

Durant la festa del Corpus Christi es recuperà el costum que els gegants vells participéssin de la celebració i s’acordà que aquests sols ballarien a Monistrol en dues dates durant l’any: la festa del Corpus i la Festa del Carrer.

La Festa del Carrer de l’any del centenari fou molt recordada per la seva esplendor i l’animació i concurrència dels actes programats. Potser el més recordat fou l’encontre de gegants centenaris, tots ells peces originals, que s’aplegaren per a celebrar el centenari dels gegants vells de Viserta. Aquell mateix any es recuperà la presència dels Quatrers a la Festa del Carrer i es programà l’estrena d’una obra de temàtica costumista que tractava el fet de com celebraven en l’antigor els veïns del carrer de Viserta les seves Festes del Carrer. Aquesta obra titulada “Viserta o el carrer del Sac” fou un obsequi de Carles Banqué i per diversos motius no es pogué estrenar fins l’any següent, el diumenge 19 de juny de 2015.

11807761_1135736859776778_6042509558071887747_o

Els Gegants de Viserta amb els Quatrers durant la festa de l’any 2015. Fons fotogràfic de la família Pozo-Marcet

El centenari dels gegants es va cloure durant la Fira de la Coca i el Mató de l’any 2014 amb una exposició temàtica sobre les activitats dutes a terme durant l’any del centenari.

D’aleshores ençà, els gegants vells de Viserta resten exposats a l’Oficina de Turisme de Monistrol amb els seus vestits vells. Tanmateix es poden veure dansar pels carrers de Monistrol el dia de Corpus Christi i durant les Festes del Carrer Viserta.

L’any 2023, a les portes del seu 110è aniversari, els gegants vells es portaren a restaurar al taller de l’escultor navarrès Aitor Calleja Unzu, qui ja havia realitzat la restauració d’altres gegants centenaris de gran renom al país. Aquesta restauració permeté recuperar els trets escultòrics i el pentinat original de les figures amb la descoberta dels ulls de vidre primitius dels gegants, la qual cosa va permetre recuperar-ne l’aspecte original de la seva estrena. Ensems a la restauració es dotà d’unes noves mans a la geganta vella, una diadema amb pedreria i un ventall de plomes d’estruç que realçaren i enriquiren l’aspecte de parella de gegants. Amb aquesta restauració també s’encarregà una nova rèplica exacta dels bustos originals dels gegants vells feta de resina de polièster i fibra de vidre que adquirí el veí del barri Joan Pozo i Marcet i és la que s’utilitza en les sortides on no prenen part les figures originals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *