La nova geganta que en un principi havia d’esdevenir la nova parella del gegant, va acabar convertint-se en la seva filla perquè les seves faccions resultaven massa jovenívoles per les d’ell, que mantenia un aspecte molt més madur. La vella geganta és va restaurar ensems amb el gegant i a partir d’aleshores els gegants de Viserta passaren a ser tres figures.
A partir d’aquell moment als gegants que hi havia hagut fins ara se’ls començà a anomenar el gegant “vell” i la geganta “vella”, a la nova geganta se l’anomenà la “jove” o la “pubilla”.
L’estrena de la mateixa fou el dia 28 de juny de 1953 en plena celebració de les Festes del Carrer de Viserta.
Per tal de fer ressò de la festa que aquell any es festejava a Viserta per l’arribada de la nova geganta es guarní molt pomposament l’entrada del carrer amb boixos i s’hi llegia la següent poesia al portal d’entrada:
“Digueu-li carrer Viserta,
digueu-li carrer Fuchs,
tots teniu la porta oberta,
entreu, no sigueu porucs,
entreu al carrer simpàtic,
més alegre i més manyac,
més bell i més democràtic
el nostre carrer del Sac.”
Malgrat que la geganta jove fou comprada i construïda al mateix taller que els seus pares el seu motlle no és barceloní sinó que és de procedència olotina.
Aquesta geganta procedeix d’un motlle realitzat als anys 20 per l’escultor olotí Josep Soy i Cambras que realitzà l’escultura dels gegants de Manlleu i els de l’Hospitalet de Llobregat basant-se en els de la ciutat d’Olot, obra dels cèlebres Miquel Blay i Celestí Devesa, durant la seva etapa laboral com a escultor oficial del taller d’imatgeria religiosa “El Inmaculado Corazón de María”. Els de la capital del Baix Llobregat, en una restauració realitzada l’any 1952, s’enviaren a “El Ingenio” de Barcelona on es feu un motlle dels mateixos amb el qual es realitzaren diverses parelles de gegants amb la mateixa efigie que els de l’Hospitalet per tot l’Estat. Tot i això la geganta jove té una característica que la fa única respecte a les seves germanes de motlle, no té corona de cartró. La bellesa clàssica d’aquesta escultura tan típica de l’escola olotina meravellà a l’artista Salvador Dalí, fins al punt d’adquirir-ne el bust d’una geganta amb aquestes faccions que avui encara es pot observar coronant l’obelisc del Museu Dalí de Figueres.
La geganta participà activament de les edicions que es realitzaren de la festa fins que aquesta deixà de celebrar-se i es reprengué anys més tard. En la nova represa, com els gegants vells, la geganta jove rebé el nom de Diana i es restaurà diverses vegades fins l’any 1991 en què ho feu l’escultor Francesc Cisa, de Bagà. L’any 1991 la modista Mª Cinta Bargés li confeccionà un nou vestit de color rosa l’any 1991. Al cap d’uns anys, el 1994, la Diana va començar a vestir de pubilla catalana, i va continuar duent el mocador i el ram de flors. L’any 1998, la colla de puntaires del poble va regalar-li un mocador brodat on figura l’escut de la vila de Monistrol de Montserrat i, el mateix any, a iniciativa de la colla es va manar restaurar-la al constructor de gegants Toni Mujal de Cardona. Amb motiu de l’estrena del gegant Quim, l’any 2000, es va confeccionar un nou vestit de pubilla per a la Geganta Jove, amb una faldilla estampada de flors, i una mantellina que li cobreix les espatlles.
L’any 2013 l’escenògraf barceloní Pau Fernández restaura el bust i les mans de la geganta que estrenà un nou vestit l’any 2018 en motiu del seu 65è aniversari. Aquest vestit fou confeccionat pel modista monistrolenc Jordi Banqué seguint el figurí de Joan Pozo. Per la celebració del 65è aniversari de la figura es realitzà una exposició sobre la història del model de la geganta i es convidaren tot de figures que s’havien realitzat a partir del mateix motlle.
L’any 2024, després d’haver-se restaurat al mateix lloc els cabeçuts i els gegants vells, s’encarregà la restauració de la geganta jove a l’escultor Aitor Calleja, qui realitzà una intervenció molt acurada recuperant els trets escultòrics de les figures i recreant la policromia original de la peça. Aprofitant la restauració el veí del barri, Joan Pozo, adquirí una rèplica exacta del bust en fibra de vidre i resina de polièster per tal de tindre’n una reproducció idèntica per evitar la degradació del bust original.
