L’element diferenciador de les festes del carrer Viserta respecte de les altres festes de carrer monistrolenques és, sens dubte, el gegants. D’aquests ja en parlarem en el seu apartat (vegeu l’apartat “Els Gegants de Viserta”).
Les Festes de carrer a Monistrol en un principi es realitzaven durant la capvuitada de Corpus, durant els vuit dies després de la festivitat de Corpus Christi cada carrer tenia un dia assignat per a fer les seves festes veïnals. Així doncs el dia reservat pel carrer Viserta era el dimarts.
La Festa era preparada durant l’any per una comissió de veïns que tenien cura que per la diada no manqués res, dins de les pobres possibilitats de l’època. D’aquesta comissió en sobresortien tres nois i tres noies que formant parelles eren els responsables de recaptar, entre els veïns, els diners necessaris per a les despeses; a aquestes tres parelles se’ls coneixia amb el nom de Quatrers. El Diccionari Català-Valencià-Balear” ens defineix la paraula quatrer com a majoral o administrador d’una confraria i, etimològicament, ens indica que deriva de quatre. El fet que aquests majorals o administradors fossin sis (actualment els quatrers encara són tres parelles) pot tenir una explicació en la mateixa definició quan es refereix a les Festes de la Llum de Manresa: “Encara que actualment els administradors de la Confraria de la Llum, de Manresa,són sis, consta per documents del segle XIV que segons els estatuts de la dita confraria no eren més que quatre”. Així doncs, o bé en un principi eren quatre i després s’en amplià el nombre, o sempre han estat sis i s’adopta el nom per mimetisme. Remarquem que aquesta és una figura amb certes afinitats amb la dels balladors del ball del Bo-Bo, car també són tres parelles.
Tornant a les funcions pròpies dels quatrers, hem d’assenyalar, que rebien dels seus antecessors en el càrrec la clau i la caixeta amb la qual passaven a cobrar, i eren nomenats per períodes d’un any (de festa a festa). També existia la figura dels benefactors aquests es feien càrrec voluntàriament de satisfer les despeses que no es poguessin cobrir.
Arribats el dia de la festa, els veïns assistien, en cercavila i precedint l’orquestra a Missa de deu. Les dones casades era tradicional que hi anessin de negre i amb pintons i mantellines. Els quatrers anaven amb barret de copa ells, i mantellina blanca elles. Els infants portaven a les mans uns panets (i més endavant coques) que posteriorment es beneïen en l’ofertori durant l’Ofici. Per ajudar a eixugar les despeses es col·locava un cove davant l’altar ple de panets que eren venuts a qui ho demanés.
A la sortida de l’església s’anava en cercavila fins a l’estació del Cremallera procurant que coincidís amb l’arribada d’algun tren a fi efecte que la ballada dels gegants produís algun diner. A l’Era s’acabava la passada i es repartien els músics per les cases que els volien acollir. La tarda, com sempre, era reservada als jocs de cucanya i a la mainada.
Pels volts de les sis el veïnat assistia en cercavila i amb ciris al rosari, acompanyats dels músics i dels gegants. Aquesta passada era aprofitada per incloure-hi disfresses representatives del carrer i de l’activitat laboral dels seus veïns. Així el sac i el manat d’alls eren al·lusius a la feina del camp, tasca en que tradicionalment es basava l’economia familiar del carrer. Després del rés del rosari i de l’exposició del Santíssim s’iniciava la processó amb els ciris encesos fins a l’Era. Al vespre es menjava el pa beneït acompanyat de mistela. La festa acabava amb un ball que obrien els quatrers i, la celebració del qual s’alternava un any la Cabanya i l’altre al final del carrer.
De fet la gent era de bon conformar, fins al punt que un any en no tenir diners per a l’orquestra, hom decidí improvisar-ne una de pròpia, amb diferents objectes i un acordionista local, veí del carrer Manresa i anomenat el Carasses, alhora que es recitava el text següent:
– Tots els joves de Viserta,
es volen tirar al carrer,
no diríeu pas com s’han arreglat
per no gastar cap diner.
Ells fan la seva brometa
però sense gastar-se un ral,
perquè el poble té molta misèria
i tot val un dineral,
no ho digueu pas a ningú
que tots anem enmanllevats,
avui anem tots amb barret i capa
i demà anirem tots despullats,
mireu quina orquestra tan ajustada
que no es deixa perdre ni un sol compàs,
sinó, quan toca es destirota
perd una nota i falta un final
una guitarra i uns ferregets
unes castanyoles i uns ossets
l’acordió porta el compàs
i aquest bressol fa de contrabaix.
