Hi ha un seguit d’anècdotes curioses i fets importants relacionats amb els gegants del carrer que han anat passant oralment de generació en generació en les diferents famílies del veïnat.
Segons algunes d’aquestes anècdotes, els nostres avantpassats es queixaven de que un any durant les guerres carlines, mentre guarnien els gegants a l’Era, hom avisà de la presència pel camí del cementiri d’escamots armats. En sentir això el veïnat deixà la tasca de vestir als gegants i fugí a les seves cases i, després d’esperar a que els escamots marxessin, i al retornar a la seva tasca es varen trobar els dos gegants a terra i sense l’espasa que portava el gegant (sembla ser que havia sigut un regal d’un guerriller Carlí anomenat “el Torroner”) a aquests escamots armats se’ls anomenava popularment “l’escoda”.
Un altre incident que cal remarcar diu que els gegants estaven plantats a la Cabanya i varen esser acribillats per un grup de trabucaires que els varen disparar en entrar a la vila i veure’ls. Per dotar d’una credibilitat històrica a aquest fet s’ha buscat a l’arxiu municipal de Monistrol, on un dels llibres del Consell amb data de 8 d’octubre de 1848, hi ha el següent escrit: “… tener que satisfacer lo que corresponde, según orden superior, de los utensilios y ropa consumidas por las llamas el día 31 de marzo por la sorpresa de los “trabucaires” hecha en las casas que ocupaba el Destacamento de esta villa…” A aquest efecte s’acordà esmerçar el pressupost d’un trimestre de consums i contribucions d’immobles que corresponguin al que es pagava aleshores. És probable que les incursions de trabucaires fossin més d’una per això pot ser que també haguessin atacat la vila al juny.
La tradició oral també ens ha fet arribar alguna rondalla amb els gegants com a protagonistes que, segurament a partir de fets reals, s’explicaven a la mainada de la casa. Una d’aquestes diu que els gegants estaven plantats a l’Era i que els francesos venien a atacar la vila pel camí del cementiri però veient la figura dels dos colossos varen pensar que tota la gent que hi vivia eren gegants i pensant això, morts de por varen fugir sense atacar el municipi.
