Els cabeçuts de l’Altra Banda a la gran escallotada de 1963. Fons fotogràfic de la família Blasco-Planesas.
Les festes del carrer del barri de l’Altra Banda sempre han sigut, juntament amb les del barri de Viserta, les que hom ha considerat més reeixides i participades del conjunt que feien totes les que se celebraven a la vila de Monistrol.
A dia d’avui ens és imprecís poder datar, per manca de documentació i informació oral, l’ús de cabeçuts a la festa del carrer d’aquest barri. Malgrat tot, mercès a una fotografia de la gran esquellotada que se celebrà a Monistrol l’any 1963, podem veure com uns cabeçuts d’aquest barri hi van participar i podem precisar, així, que en aquesta data els cabeçuts ja eren presents en la citada celebració veïnal.
De totes les festes de carrer de Monistrol, la de l’Altra Banda fou la que s’introduí més tard, amb tota probabilitat, perquè la celebració d’aquest tipus de festes és anterior al fet que existís el mencionat nucli veïnal. Per aquest motiu la seva festa no se celebrava dins la capvuitada de Corpus sinó el diumenge següent a la seva octava. Després de la Guerra Civil Espanyola, com els altres barris, la seva festa s’organitzava durant un diumenge o un cap de setmana dels mesos d’estiu essent l’opció més freqüent celebrar-la a redós de la festivitat de Sant Joan Baptista.
Així com la Festa del Carrer de Viserta tenia de particular que els gegants en fossin un distintiu que les singularitzava respecte de les altres, la del barri de l’Altra Banda, quan encara restava dempeus la Capella de Santa Anna al cap del pont gòtic del s. XIV, celebrava una processó amb la imatge de Sant Sebastià des de l’església parroquial a la citada capella mentre que els altres carrers, que celebraven la seva festa dins l’octava de Corpus, feien una processó eucarística pels seus barris respectius que s’iniciaven i es cloïen en la mateixa parròquia.
Les Festes dels Carrers de l’Altra Banda eren celebrades conjuntament pels carrers del Pla, Santa Anna, Sant Ramon, Carreró, Camí de l’Era i Pujada de l’Estació, més endavant, a partir dels anys vuitanta, s’hi afegirien a la celebració “els Bacus”, el carrer Salvador Espriu i la urbanització de “la Batanera”.
Tornant a la història dels cabeçuts d’aquest barri, a la mencionada fotografia de l’esquellotada de l’any 1963 hi apareixen quatre cabeçuts, amb tota probabilitat adquirits al taller “El Ingenio” de Barcelona. Dos d’aquests pertanyen al catàleg de peces fabricades pel mateix taller de la botiga i són obra de l’escultor Lambert Escaler, ambdues peces representen un dimoni i una pagesa. Els altres dos cabeçuts són procedents del taller murcià “Artesanía Mirete” i representen dos personatges grotescos i estrafolaris, l’un amb mitja cabellera i l’altre amb ulleres i uns opulents bigotis.
Entenem que després de la Guerra Civil Espanyola les Festes dels Carrers de l’Altra Banda seguiren celebrant-se fins que progressivament aquesta i les altres de la vila deixaren d’organitzar-se a finals dels anys seixanta del passat segle. Amb el ressorgiment d’aquesta celebració a mitjans dels anys setanta es recuperaren, de forma continuada, fins a l’any 1986 en què no es dugueren a terme. L’any 1988 es realitzà novament la festa però l’any següent no es tornà a organitzar fins a l’any 1994. Després de l’edició de 1996 la celebració va perdre continuïtat i malgrat que moltes vegades el mateix veïnat ha provat de recuperar la seva festa ha sigut poc exitós l’intent de fer-la perdurar. La darrera vegada que es va realitzar la Festa dels Carrers de l’Altra Banda fou l’any 2011, emperò l’any 2019 hi hagué l’intent de tornar-la a celebrar sense que s’acabés duent a terme una nova edició. L’any 2024 se’n recuperà la celebració.
En un o diversos anys durant la represa de les festes, que encara no podem concretar per manca de fonts documentals que ens ho certifiquin, s’amplià la comparseria de cabeçuts del barri amb cabeçuts seriats comprats a Barcelona procedents de les cases: “Aragonesa de Fiestas” de Saragossa, “Artesanía Mirete” de Múrcia i “Juguetes Hernández” d’Olot.
Un dels cabeçuts de l’Altra Banda, a recer de la font del barri, l’any 2009. Fons fotogràfic de la família Pozo-Marcet
Les darreres edicions de les festes del carrer al barri de l’Altra Banda es feren sense un dels actes més típics de la festa, la passada, per aquesta raó els cabeçuts acabaren en desús en un garatge d’un veí del carrer de Sant Ramon el qual, després dels desperfectes que inutilitzaren molts dels que es conservaven i per evitar que es fessin malbé els tres que quedaven sencers, els donà l’any 2012 a l’Associació de Veïns A.F.U.M. per tal que els conservés i en fes un bon ús.
D’aquests tres cabeçuts un és el de la pagesa, escultura de Lambert Escaler, que figura a la fotografia de l’esquellotada de 1963, els altres dos són un llop de la firma saragossana “Aragonesa de Fiestas” i un soldat de la guàrdia reial que imita l’efígie, de forma caricaturesca, de l’actor Vicente Parra a la pel·lícula “¿Dónde vas Alfonso XII?” de 1958, aquest darrer cabeçut forma part de la desapareguda casa olotina “Juguetes Hernández”.