La nova geganta que en un principi havia d’esdevenir la nova parella del gegant, va acabar convertint-se en la seva filla perquè les seves faccions resultaven massa jovenívoles per les d’ell, que mantenia un aspecte molt més madur. La vella geganta és va restaurar ensems amb el gegant i a partir d’aleshores els gegants de Viserta passaren a ser tres figures.
A partir d’aquell moment als gegants que hi havia hagut fins ara se’ls començà a anomenar el gegant “vell” i la geganta “vella”, a la nova geganta se l’anomenà la “jove” o la “pubilla”.
L’estrena de la mateixa fou el dia 28 de juny de 1953 en plena celebració de les Festes del Carrer de Viserta.
Per tal de fer ressò de la festa que aquell any es festejava a Viserta per l’arribada de la nova geganta es guarní molt pomposament l’entrada del carrer amb boixos i s’hi llegia la següent poesia al portal d’entrada:
“Digueu-li carrer Viserta,
digueu-li carrer Fuchs,
tots teniu la porta oberta,
entreu, no sigueu porucs,
entreu al carrer simpàtic,
més alegre i més manyac,
més bell i més democràtic
el nostre carrer del Sac.”
Malgrat que la geganta jove fou comprada i construïda al mateix taller que els seus pares el seu motlle no és barceloní sinó que és de procedència olotina.
Aquesta geganta procedeix d’un motlle realitzat als anys 20 per l’escultor olotí Josep Soy i Cambras que realitzà l’escultura dels gegants de Manlleu i els de l’Hospitalet de Llobregat basant-se en els de la ciutat d’Olot, obra dels cèlebres Miquel Blay i Celestí Devesa, durant la seva etapa laboral com a escultor oficial del taller d’imatgeria religiosa “El Inmaculado Corazón de María”. Els de la capital del Baix Llobregat, en una restauració realitzada l’any 1952, s’enviaren a “El Ingenio” de Barcelona on es feu un motlle dels mateixos amb el qual es realitzaren diverses parelles de gegants amb la mateixa efigie que els de l’Hospitalet per tot l’Estat.
Tot i això la geganta jove té una característica que la fa única respecte a les seves germanes de motlle, no té corona de cartró.
La bellesa clàssica d’aquesta escultura tan típica de l’escola olotina meravellà a l’artista Salvador Dalí, fins al punt d’adquirir-ne el bust d’una geganta amb aquestes faccions que avui encara es pot observar coronant l’obelisc del Museu Dalí de Figueres.
