Invitació Quinzena Gegantera

Quinzena Gegantera de la Llagosta

Experiència Trobada Pallejà

Trobada gegantera de la Festa Major de Santa Eulàlia de Pallejà, per Sylvia Català i el seu fill Sergi

En aquesta ocasió us volem explicar l’experiència d’en Sergi i jo mateixa… Som uns dels últims components de la Colla Gegantera de la Llagosta i no tenim experiència. Per tant, tot és nou i ens fa molta il·lusió tot.

Aquest passat diumenge 17 de febrer del 2013 hem anat a la nostra segona sortida des de que estem a la colla. I la nostra experiència és la següent:

Ens varem trobar amb el resta de components de la colla al Centre Cultural de la Llagosta, on varem estar carregant tot el necessari per a la trobada: els gegants, els timbals, l’escala, els capgrossos… Com que érem 40 persones en aquesta trobada, el cap de colla va decidir que portaríem els tres gegants: la Blanqueta, en Josepet i la Torradeta.

Una vegada tot preparat per poder marxar, varem agafar els cotxes i varem anar camí a Pallejà, un poble al costat de Molins de Rei. A l’arribar a la Plaça de la Llum, punt de trobada de totes les colles, en Sergi i jo varem aprendre com es munten els gegants, com es vesteixen i, fins i tot, com es pentinen. Per a mi, personalment, tot això és molt interessant perquè m’agrada aprendre coses noves i n’estic aprenent un munt. Una vegada va estar tot preparat, varem anar a esmorzar tots junts: un detall que em va agradar molt va ser que el primer que es va fer a l’hora d’esmorzar es seure a tots els nens i nenes, i preparar-los el pa i les botifarres… però no cada pare al seu fill, sinó que tots el de tots, com una gran família. En Sergi semblava fill de tothom, mirant que no li faltés de res i que estigués bé. Evidentment, després varem menjar tot a taula com una gran família gegantera que som.

Després del tiberí va començar la cercavila. En Sergi amb el timbal i jo “fent el mico”, saltant i ballant al ritme de la música de la nostra colla de gralles i timbalers. Varem passar per tot el poble i tots els infants miraven amb un somriure que és molt contagiós… no varem parar de riure. Varem arribar a la primera parada que va servir per descansar una mica després de tocar i tocar: al Sergi li feien mal els dits i vaig haver d’anar a comprar un esparadrap perquè no li fessin més mal… i diu que li va anar molt bé!

Després va començar a ploure i jo vaig agafar el tambor del meu fill: vaig poder comprovar l’esforç tan gran que fan el músics a les colles! Algun dia comprovaré l’esforç grandíssim que fan el portadors… Al final, el meu fill va agafar el tambor per tocar el “Ja som aquí” mentre presentaven a la nostra colla: va ser quan va començar a ploure fort i varem rebre l’obsequi i, després, varem marxar amb tristesa perquè ja s’havia acabat.

Com a darrer comentari voldria agrair a tots els membres de la colla l’acceptació tan gran que hem tingut des del primer dia. Gràcies a tots per ser com sou, i us demano que no canvieu: no sou conscient de la felicitat de compartiu al vostre costat. Em sento amb vosaltres com si estigués a casa! Simplement, gràcies!

Àlbum de fotos d’aquesta trobada: XIX Trobada Pallejà