Els 20 anys dels nostres gegants coincideixen amb la XXI edició de la Trobada de Gegants, que celebrarem el 16 de juny al matí. Enguay ens acompanyaran una quinzena de colles, entre ells, els nostres padrins, els gegants d’Olesa de Bonesvalls; els nostres fillols, de Sant Vicenç del Horts, Viladecans i Sant Andreu; gegants que van ser presents al bateig d’en Climent i la Roser; i com no, colles amigues que hem anat coneixent al llarg d’aquests vint anys.
Les colles geganteres convidades són:
OLESA DE BONESVALLS
En Joan i la Marta van néixer l’any 1986. Són obra de l’escultor barceloní Domènech Umbert. Representen dos joves pagesos, i porten els noms dels patrons de la vila. En Joan i la Marta són els padrins d’en Climent i la Roser.
SANT VICENÇ DELS HORTS
En Vicenç i la Coloma són els gegants de Sant Vicenç dels Horts. Van ser estrenats el 1964 i construïts al Taller Ingenio de Barcelona. Són els padrins de la Llúcia.
PARETS DEL VALLÈS
En Marcel i l’Elisenda són els personatges principals de la llegenda de la Pedra del Diable que s’escenifica a Parets del Vallès per la festa major d’estiu l’últim divendres de juliol. La història comença quan en Marcel, un arquitecte de Barcelona que ve a reparar l’església parroquial que havia estat destruïda a la guerra de Successió, coneix a la pubilla de Can Serra, l’Elisenda de la qual s’enamora. Aquí comença una història d’amor que queda truncada quan a pocs dies d’acabar l’obra se n’adona que li falta la Pedra magistral per coronar la volta de l’església i no en troba cap d’igual a cap pedra de la comarca. Així que decideix fer un pacte amb el Senyor de les Tenebres i el seu missatger en Bitru per aconseguir tal Pedra, a canvi de vendre la seva ànima. Si voleu saber com acaba la història haureu d’anar a veure la representació de la llegenda de La Pedra del Diable, que es el divendres abans de l’últim dilluns de juliol, a Parets del Vallès.
VILADECANS
Els Gegants de Viladecans apareixen a Viladecans el setembre de 1956, fent la primera ballada durant els actes de celebració de la Festa Major d’estiu. Adquirits a la Casa Ingenio de Barcelona, es van batejar amb els noms de Josep i Paquita.
De la casa Sarandaca nèixen l’any 2003 els gegantons de la colla, la Pica-Peta i el Peta-Fum representant una timbalera i un diable de la colla, respectivament. En Climent i la Roser són els padrins del Peta-Fum, i en Treball i na Cultura els de la Pica-peta.
SANT BOI DE LLOBREGAT
El Gegant Baldiri representa al Marquès de Marianao. Aquet Senyor va venir de Cuba ric i poderós i va fer construir el Palau de Marianao a semblança dels que hi havia a l’illa. Na Ramona representa una pubilla de Sant Boi i porta un cistellet amb pomes en record dels antics conreus de pomeres de la vila de Sant Boi. En Ramonet representa un jugador de l’equip degà del rugbi a la Península Ibèrica, la UE Santboiana. I la Laieta representa una noia de principis del segle passat, i porta un dels noms més comuns entre les nenes d’aquella època. Tots ells han estat construïts per en Toni Mujal, de Cardona.
BEGUES
Els nous gegants de Begues van ser batejats per la Festa Major de 2008. Porten els noms dels patrons de la vila, Cristòfol i Eulàlia. Ell a la mà dreta i porta una branca de pi, símbol de Begues. Van ser construïts al taller Sarandaca de Granollers.
CASTELLDEFELS
En Jaume i la Constança representen els Barons d’Eramprunyà, la baronia que dominava les terres dels actuals municipis de Gavà, Castelldefels, Begues, Viladecans i Sant Climent. Van ser estrenats el 1982, i restaurats l’any 2004.
VILASSAR DE DALT
En Lluís i la Maria són els gegants més antics que ens visitaran, doncs l’any passat van celebrar el seu centenari. Aquests gegants, que van ser donats a la vila per una familia estiuejant, i van fer la seva primera aparició a Vilassar el 1913. No fallen mai a les Festes dels Sants Màrtirs que es celebra el 28 d’abril, i en la qual ballen el seu ball com a ofrena dins de l’Església. Van ser construïts al Taller “El Ingenio” de Barcelona, però se’n desconeix la data exacta.
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
Després de més de deu anys de quasi total inactivitat, en Roc i la Coloma tornen a tenir colla gegantera. Construïts pel mestre Domènec Umbert, van ser estrenats el 1989. L’any 1999 en Roc va ser proclament gegant Hereu del Baix Llobregat, en acollir la II Trobada de Gegants de la nostra comarca.
LA ROCA DEL VALLÈS
Els gegants de la Roca del Vallès foren estrenats el 9 de setembre de 1989, durant la Festa Major d’estiu. Construïts per Antoni Mujal de Cardona, representen una parella de reis medievals. Ell, l’Odó, és el Senyor del Castell de la Roca. Amb el seu posat seriós, el seu escut, i la seva espasa, es va fer famós per la seva participació a centenars de batalles contra els moros. L’Emma, representa, al·legòricament, la filla del gegant de Cardona i és la seva esposa. Ell, en trobar-se sense cap geganta per festejar, i després que un pelegrí li parlés molt bé d’ella, la va anar a buscar, es van casar i van tornar a la Roca.
En Jofre, nascut l’any 1996 i construït per Antoni Mujal, és el fill de l’Odó i l’Emma. Diu la llegenda, que cada cop que baixava pel carrer Major, els vailets del poble l’empaitaven cantant: “Aquest nano petarell, vol ser l’amo del castell!”. Llavors, corria darrera d’ells i intentava estirar els braços, tant, que li van quedar tal i com els té ara. Com que no els podia atrapar, va agafar la costum d’omplir-se la boca amb l’aigua del riu Mogent i ruixar a tots els vailets que li feien la guitza. Aquest vici no se l’ha tret mai de sobre. De fet, si aneu darrera seu cantant-li la cançoneta, ja veureu com reacciona!
SANT JUST DESVERN
L’any 1987 i coincidint amb la celebració del Mil·lenari de Sant Just Desvern, es va portar a terme el projecte d’uns gegants nous, que varen ser estrenats a la trobada de 1988. Representen dos personatges de l’obra Canigó, de Mossèn Cinto Verdaguer, llibre que es va escollir per consulta popular: en Gentil és un guerrer, i la Flor de Neu una fada. El seu constructor va ser el mestre Manel Casserres i Boix, de Solsona.
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Els Gegants d’Esplugues representen els personatges d’una antiga llegenda que es desenvolupa a l’edat mitjana al poble d’Esplugues, anomenada “El Cavaller de Picalqués”: En Mateu, hereu de la noble família del castell de Picalqués, s’enamora de la pubilla de l’hostal, na Marta, però llurs famílies no accepten aquesta relació. En una ocasió, quan en Mateu amb el seu cavall Quim anava a una trobada dels dos enamorats, preparada per la gitana Caterina la nit de Sant Joan, el cavall s’esvera i cavall i cavaller es precipiten per un barranc i moren ambdós. La Marta, desconsolada, es retira per sempre a casa seva.
SANT ANDREU DE LA BARCA
Es varen crear en motiu del famós eclipsi de 1999 on, segons algunes profecies, s’hauria hagut d’acabar el món. Helios és el Déu del Sol i na Selene la Deessa de la Lluna. Van ser apadrinats per en Climent i la Roser, els gegants de Sant Climent de Llobregat, ja que la primera sortida que van realitzar va ser justament per visitar la nostra vila participants en la VII Trobada de Gegants.
MOLINS DE REI
En Bernat i la Candelera, gegants nous de Molins de Rei, representen dos pagesos benestants de la vila. Van ser construïts pel Taller Sarandaca de Granollers i estrenats durant la IV Ciutat Gegantera de Catalunya que es va celebrar a Molins de Rei per les Festes de Sant Miquel de 1988, coincidint amb el 75è aniversari dels gegants vells.
SANT CUGAT DEL VALLÈS
En Joan i la Marieta representen els balladors del Ball del “Paga-li Joan” o Ball del Vano i el Ram, que es dansa el dia de Sant Pere als jardins del Monestir de Sant Cugat. Van ser construïts per el mestre Manel Casserras i Boix, de Solsona.
