Enguany a la XXII Trobada de Gegants i VI Mostra de Grups Folklòrics, diumenge 23 de novembre, ens acompanyaran:
BANDA DE MÚSICA DE CARDONA
La Banda de Música de Cardona es va presentar en públic el 13 d’Abril de 2003 en un concert a la col.legiata de Sant Vicenç del castell de Cardona. La Banda com a entitat recull el testimoni de la gran tradició musical cardonina que des de sempre s’ha encarregat d’amenitzar les festes locals tocant a passacarrers, processons, ballets, caramelles, … A la Banda s’hi reuneixen músics de totes les edats i joves alumnes de l’escola de música, arribant a la cinquantena de membres. Amb l’afany de fer un pas més dins la nostra activitat, no ens dediquem tant sols a amenitzar les festes sinó que cada any organitzem el concert de Festa Major on s’interpreta un nou repertori variat i musicalment atractiu. La Banda ha actuat també a les festes majors de Súria, Solsona, al carnaval de Torà, a les festes dels traginers de Balsareny i a les festes de Santa Tecla de Tarragona, al Carnaval de Vilanova i la Geltrú i darrerament a la Festa Major de Vilafranca del Penedès.
CAVALLETS DE MATARÓ
Els Cavallets de Mataró, creats el 1992, pertanyen a l’Entitat Folklòrica Catalana de Mataró. Fan els seus balls propis, pensats per anar cercavila, al so del flabiol i del sac de gemecs. Surten a la Passada de Les Santes, Festa Major de Mataró.
LLEÓ DE TARRAGONA
El Lleó de Tarragona va ser recuperat a l’any 1993 per l’associació de veïns Verge del
Carme. L’encarregada d’aquesta recuperació va ser la escultora tarragonina Maria Dolors Baena (1967-2013). El lleó de Tarragona compte amb uns 25 portadors que és porta en parelles, el lleó pesa sobre uns 110kilos en total, repartits en la part del davant i la del darrere. El lleó és una figura seriosa i majestuosa, és per això que al cap duu una corona de princep que va ser esculpida pero el joier Joan Serramia. La corona de princep es la mateixa que apareix a l’escut de la ciutat, amb un relleu on hi són representades les altres bèsties de la ciutat de Tarragona. La ciutat de Tarragona conta també amb la figura del lleó petit.
LLOPA DE CALELLA
Explica la llegenda que una pastor alemany de Sant Pol de Mar, es va escapar de la seva masia, arribant fins a Calella, on un pagès la va matar i explicà a tothom que havia mort el llop. A la bèstia la van penjar al mig de la plaça, fins que la veina de Sant Pol va arribar i els hi va explicar el seu gran error. A partir d’aquell moment, les poblacions parlen de Calella La Llopa
MULASSA DE FALSET
La Mulassa de Falset neix el el 2011 de la mà del grup de”Joves de la Parròquia” que automàticament es passà a anomenar grup de Joves de la Mulassa de Falset. La idea va ser fer una mulassa tot representant les mules i rucs que feien servir antigament els pagesos de Falset per conrear els camps de vinya. El seu constructor va ser Manel Llaurador de Reus.
BALL DE PASTORETS DE CUBELLES
Colla infantil mixta formada per 9 pastors, el majoral i el rabadà. És un ball parlat en el qual cada membre del grup té un petit vers. El ball és acompanyat per dos sacs de gemecs. Aquest any la colla celebra el seu 20è aniversari.
NANOS DE REUS
Els Nanos de Reus són 5 parelles representatives dels Països Catalans: així trobem els Valencians, els Mallorquins, els Manyos, els Catalans i els Xiquets. Se’ls pot veure principalment per les festes reusenques: Sant Pere i Misericòrida, i molt excepcionalment, fan actuacions fora de la ciutat. Són portats per la Unitat de Pioners i els caps de l’Agrupament Escolta “La Mulassa”.
FALCONS DE BARCELONA
La iniciativa de formar una colla de Falcons va néixer al 2002 entre alguns dels components dels Castellers de Barcelona. A l’octubre d’aquell mateix any es van començar els assajos a l’Escola Tècnica i Professional del Clot. Els Falcons de Barcelona es varen presentar oficialment per les festes de Santa Eulàlia del 2003, en concret el 15 de febrer, apadrinats pels Falcons de Vilafranca, Falcons de Vilanova i Falcons de Piera. En aquell moment existien només sis colles de Falcons a Catalunya (Vilafranca, Piera, Llorenç del Penedès, País del Cava, Puigdàlber i Vilanova i la Geltrú) i els de Barcelona van esdevenir la setena. Així l’expansió falconera va ser similar a la dels Castells, que van anar des de Valls al Vendrell, al Penedès, i capa les comarques Barcelonines, seguint cap al nord.
GEGANTS NOUS DE LA CASA DE LA CARITAT O DEL CORPUS DE BARCELONA
Degut al mal estat dels Gegants Vells de la Casa de la Caritat, el 1920 es guarden en uns magatzems de la Diputació i es decideix crear una nova parella: els gegants nous o del Corpus, participants assidus a les cavalcades de les festes de la Mercè i a les processons del Corpus de la Casa de Caritat i d’altres parròquies de la ciutat. Acabada la Guerra Civil, participen en diferents actes entre el 1942 i el 1964 quan, juntament amb els gegants vells, són guardats a les Llars Mundet. No és fins el 1986 que la Diputació de Barcelona decideix restaurar les dues parelles per fer-les tornar a la vida pública: els gegants nous o del corpus són cedits al Districte de Ciutat Vella el qual, per mitjà d’un conveni signat al 1987 amb la Coordinadora de Colles de gegants i bestiari de Ciutat Vella, aquesta es compromet al seu manteniment i la gestió de les seves actuacions al carrer.
GEGANTS VELLS DEL PRAT DE LLOBREGAT
Els primers anys, els gegants es llogaven, per Corpus i per la Festa Major, a la Casa Paquita de Barcelona. L’any 1954, l’Ajuntament del Prat va acordar comprar una parella de gegants. El preu va ser de 14.000 ptes. La presentació va tenir lloc en motiu de la Festa Major, el 27 de setembre de 1954, en una trobada en què van participar les parelles de Molins de Rei i de l’Hospitalet de Llobregat, i la de la Casa de la Caritat i una altra parella de Barcelona. Durant els dies que va durar la Festa Major d’aquell any, els gegants no van parar de passejar i ballar per tot el poble. Aquests primers gegants representen una parella de reis, anomenats Reis Catòlics, i son molt semblants als d’altres pobles. L’únic que els diferencia és la roba, la posició de les mans i el color de les cares. Es van batejar amb els noms de Rotllà i Griselda i es van identificar com un cavaller i una princesa. Els van fer construir a la casa “EL INGENIO”. L’any 2004, amb motiu de la celebració de la “Ciutat Gegantera”, van estrenar vestits nous, rèplica dels que portaven el dia de la seva presentació.
GEGANTS DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
El Roc i la Coloma són uns personatges de la Santa Coloma del segle XII. Pagesos i amb roba de festa, recorden les masies que conformaven la parròquia que originà el poble. Ella du un colom, escut i símbol de la parròquia des del segle IX i ell, un porta-documents on guarda les partitures dels balls dels gegants. Van ser estrenats l’any 1989, i foren construïts pel mestre geganter Domènech Humbert.
GEGANTS DE CASTELLDEFELS
Castelldefels compta amb tres parelles de gegants. Els gegants nous, o els pirates, són en Dragut i l’Oxalí, que representen la història dels atacs pirates al segle XVII que va patir la vila de Castelldefels. Els Gegants són portats per l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels.
