Aquest diumenge 20 de novembre celebrem la VIII Mostra de Grups Folklòrics de Sant Climent de Llobregat, en motiu de la Festa Major. Les colles que ens acompanyaran aquest any són:
BANDA DE MÚSICA DE CARDONA
La Banda de Música de Cardona es va presentar en públic el 13 d’Abril de 2003 en un concert a la col.legiata de Sant Vicenç del castell de Cardona.
La Banda com a entitat recull el testimoni de la gran tradició musical cardonina que des de sempre s’ha encarregat d’amenitzar les festes locals tocant en passacarrers, processons, ballets, caramelles, …
A la Banda s’hi reuneixen músics de totes les edats i joves alumnes de l’escola de música, arribant a la cinquantena de membres. Amb l’afany de fer un pas més dins la nostra activitat, no ens dediquem tant sols a amenitzar les festes sinó que cada any organitzem el concert de Festa Major on s’interpreta un nou repertori variat i musicalment atractiu.
Per tercer any consecutiu la Banda participarà a la Mostra de Grups Folklòrics, fent la Passada Matinal, i acompanyant els nostres gegants en el seu ball, el cercavila i la Tancada.
BALL DE CAVALLETS DE LLEIDA
L’actual Ball de Cavallets de Lleida arrenca de l’evolució de la comparsa de cavallets estrenada l’any 1997. Al seu torn aquesta comparsa de cavallets es recuperà com a record de l’antiga comparsa de quatre cavallets que actuà a la Festa Major de Lleida a partir de l’any 1961 i durant la dècada següent.
L’any 2007 s’estrenà el nou i actual Ball de Cavallets, en un treball conjunt entre la Regidoria de Cultura, membres de l’Esbart Dansaire Sícoris i de l’ACPT Aurembiaix, creant noves figures, i dotant al ball d’una coreografia i música pròpia.
Els Cavallets els creà Joan Miró i Oró, la coreografia Albert Palau i la música es creà adaptant músiques del Llibre d’Orgue de la Catedral de Lleida per part de la colla de grallers Els Carreter.
El Ball de Cavallets participa de les principals festivitats lleidatanes, com la Festa Major de Maig en Honor a Sant Anastasi, les Festes de Tardor, la rebuda dels Reis d’Orient, entre d’altres.
BALL DE GITANES DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
El Ball de Gitanes, també anomenat ball de plaça, és una de les danses populars i tradicionals més antigues del nostre país que es ballen per Carnaval sobretot al Vallès i també en algunes zones del Maresme i de Tarragona.
Hi ha explicacions ben diverses sobre el seu origen. Se sap que tenen relació amb les mascarades medievals, que alhora estan relacionades amb les festes Saturnals i Lupercals dels romans. Hi ha documents que indiquen que al segle XV ja hi havia ball de gitanes en les comparses de les festes del Corpus de Barcelona.
A Sant Cugat estan documentades des del segle XIX, i es divideixen en diverses part :
- Pas doble
- Contradanses i Xotis
- Catutxes i jota
Des de fa uns anys s’han recuperat i popularitzat entre els santcugatencs i santcugatenques, assolint l’any 2015 el rècord de més de 120 parelles ballant-les.
GEGANTS MOROS DE SITGES
Els Gegants Moros, Fal-luhc i La-hia, són fundats per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges el 1979, recreant els antics Gegants Moros d’en Querol desapareguts a principis del s.XX. Tenen una alçada d’uns 4,20m. I pesen prop de 90 quilos.
Participen a la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla, formant part del seguici de la vila.
CAPGROSSOS DE BADALONA
La comparsa de capgrossos va ser estrenada l’any 1946, construïts al taller “El Ingenio” de Barcelona i es va recuperar l’any 1988. Està formada pel Dimoni, la Dona, el Baturro, el Policia, el Pallasso, el Capellà i en Popeye. És gestionada per la Colla de Geganters de Badalona, i executa el seu ball durant les Festes de Maig a la mostra de balls “Faldilles Enlaire”.
MULASSA “LA BOJA” DE VILANOVA I LA GELTRÚ
La Mulassa és una figura festiva en forma de mula transportada per dues persones que la fan ballar i ambular amunt i avall, durant el seguici de les cercaviles i processons festives locals. Aparentment sembla que la seva funció principal era similar a la resta de figures de la cercavila: gegants, dracs, bous, àligues, etc.
Els indicis històrics de la nostra Mulassa es remunten a finals del S.XVI i principis del S.XVII.
Podem dir amb certa seguretat que la indumentària actual de la Mulassa parteix de l’any 1869 i que l’actual cap és una reproducció de la de 1902 i aquesta de l’anterior. L’any 1947 es recupera la Mulassa, que és gestionada per diferents entitats fins que el 1992 , el grup de mulassers s’integra com a colla dins de Agrupació de Balls Populars.
Actualment hi ha tres mulasses: la grossa, de 1946 anomenada “La boja”, la mitjana o “Presumida” de 1955 i la petita “Cabreta”, la dels més petits, construïda el 1984, que van acompanyades de gralles i tabals.
COLLA NOVA DE BASTONERS DE CASTELLDEFELS
El ball de bastons és una dansa popular molt estesa a Catalunya, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret. S’engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal un o dos bastons i l’acció de picar entre ells al ritme de la música.
A principis del segle XXI, el ball de bastons pot considerar-se com una de les danses més esteses al territori català. Hi ha més de cinquanta colles i grups associats a la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya.
DRAC “CEBALLOT” DE MONTORNÈS DEL VALLÈS
El Drac Ceballot de Montornès, neix l’any 1994 de mans de l’escultor Ramon Aumedes del Taller Sarandaca de Granollers, amb un pes de 40kg. És portat per una colla de bastaixos i acompanyat pels Grallers de la colla del drac.
Va ser apadrinat pel Drac de Reus, i per Festa Major realitza el seu “Ball del Drac” amb música de Enric Montsant i Damiá, interpretada per els grallers de la colla, la resta de l’any interpreta el ball “Sant Antoni Ermità” amb Coreografia de Dani Garrido i Julio Pachon, i música interpretada també per els grallers de la colla.
GEGANTS DE MATADEPERA
En Llorenç i l’Agnès prenen el nom, ell de la Muntanya de Sant Llorenç, i ella de la Cova/Ermita de Santa Agnès. La parella de gegants es va basar en un compendi de llegendes catalanes: en Llorenç representa Guifré el Pilós, compte de Barcelona, qui segons la llegenda va anar al Massís de Sant Llorenç a deslliurar els vilatans del drac que hi vivia, i a la donzella que hi tenia captiva, l’Agnès.
Els gegants van ser construïts per Josep Casamada i estrenats l’any 1982, coincidint amb la 1a Trobada Internacional de Gegants de Matadepera.
El programa d’actes de la diada serà el següent:
10.00 PASSADA amb la Banda de Música de Cardona
10.00 PLANTADA DE GEGANTS I BESTIARI a la Plaça de la Vila
11.00 MOSTRA DE MÚSICS a la Plaça de la Vila
11.30 MOSTRA DE BALLS a la Plaça de la Vila
12.15 CERCAVILA pels carrers de la vila
13.30 ESCLAT DE FESTA a la Plaça de la Vila
13.45 TANCADA DELS GEGANTS al Casal de Cultura
Si voleu conèixer les colles que ens acompanyaran, podeu descarregar-vos el següent pòster clicant aquí.
Des de la colla gegantera de Sant Climent de Llobregat, conjuntament amb el nostre Ajuntament, vam presentar el passat desembre, candidatura per ser proclamats Ciutat Gegantera de Catalunya 2018, amb un projecte innovador que proposa un nou model de festa basat en la representativitat del món geganter en front de la quantitat, però sense perdre els orígens i objectius d’aquesta festa: esdevenir un punt de referència de la cultura popular catalana, una aparador del món geganter i una festa oberta a tots els geganters i geganteres.
Ser proclamats Ciutat Gegantera de Catalunya serà un reconeixement a la tasca realitzada, i un encoratjament a seguir treballant en pro de la nostra cultura. Però també serà un gran honor i una responsabilitat, representar durant tot un any el món geganter català, custodiant i fent ballar per ciutats i viles en Treball i na Cultura, els gegants de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.
