I aquí els vídeos dels actes de diumenge!
DIUMENGE 16
Matinades
XXI Trobada de Gegants
– Mostra de balls – Ball Nou + Ball de Bastons de Lavern:
– Mostra de balls – Ball dels Gegants de Santa Coloma de Cervelló
– Ball dels Gegants de Sant Climent:
Diada Castellera
– Castellers del Poble Sec: pilars d’inici, 4d7, 5d7, 3d7
Ballada de sardanes dedicades a gegants:
– Sardana de germanor “Els Gegants de l’Agrupació” de Marcel Casellas.
Tancada dels gegants:
Us adjuntem els enllaços dels vídeos sobre els actes del 20è aniversari dels gegants de Sant Climent que van tenir lloc durant el 15 i 16 de juny de 2013.
DISSABTE 15
Activitats infantils i ballada de gegantons
V Mostra de Grups Folklòrics:
Balls de protocol de la imatgeria de l’Agrupació:
– Peuets de Gegant:
– Dansa dels Quatrepunts:
– Ball de l’Aniversari:
Espectacle “El Cicle Fesitu de l’any”
– Ball Nou dels Gegants de l’Agrupació:
– Ball de l’Àliga:
Cercavila nocturna
Sant Climent ja es prepara per celebrar aquest cap de setmana els 20 anys dels nostres gegants. Els assajos que fa setmanes que realitzem comencen a donar els seus fruits, l’exposició dels 20 anys ja fa una setmana que escalfa motors, i al poble ja s’hi respira ambient de festa.
Assaig de la Cobla Vila d'Olesa
L'Àliga de la Bisbal ja és a Sant Climent
El passat divendres 7 de juny va tenir lloc el primer dels actes del 20 anys dels gegants. La inaguració de l’exposició “20 anys de gegants a Sant Climent”, amb un extens recull fotogràfic i de records de les trobades on hem estat presents, així com les diferents indumentàries que hem portat els geganters al llarg d’aquests 20 anys. Al Casal de Cultura també es pot visitar durant aquesta setmana l’exposició “Gegants de Paper” cedida pels Geganters de Rubí.
Les exposicions es podran visitar fins dissabte a la nit.
Durant aquestes setmanes, tant la nostra colla com les colles convidades, i també els grups de música, estan ultimant tots els preparatius als seus assajos, per garantir que la festa surti rodona.
Algunes de les figures que participaran als actes del cap de setmana, ja són a Sant Climent. L’Àliga de la Bisbal d’Empordà espera pacient des de dimecres al Casal de Cultura amb ganes de sortir al carrer i oferir-nos els seus balls durant la Mostra de Grups Folklòrics.
Podeu consultar més informació a l’esdeveniment del facebook dels 20 anys!
https://www.facebook.com/events/459421700810725
DIVENDRES 7 DE JUNY
19.00h, al Casal de Cultura – Inauguració de l’exposició “20 anys de gegants a Sant Climent” i “Gegants de Paper”. Els gegants de Sant Climent sortiran en cercavila des de la Plaça de la Vila fins al Casal, on s’inauguraran les exposicions.
L’EXPOSICIÓ RESTARÀ OBERTA DEL 7 AL 16 DE JUNY
DISSABTE 15 DE JUNY
Matí:
11.00 – Repicada de Campanes i cercavila inaugural des del Casal de Cultura fins la Plaça de la Vila
11.00 – Trobada de puntaires a la Plaça Lluís Companys
11.30 – Activitats infantils a la Plaça de la Vila
– Tallers i jocs, inflables, ballada de gegantons i capgrossos
VINE A FER EL TEU CAPGRÓS!
Tarda:
ACTES DE LA V MOSTRA DE GRUPS FOLKLÒRICS
17.00 – Plantada de gegants i bestiari a la Plaça Lluís Companys
18.00 – Mostra de músiques a la Plaça Lluís Companys
18.45 – Passejada pels carrers del poble, amb inici a la Plaça Lluís Companys i final a la Plaça de la Vila
20.00 – Entrada a plaça de les colles participants, i balls de protocol de la imatgeria de l’Agrupació, a la Plaça de la Vila
21.00 – Sopar popular a la Plaça de la Vila
Entrepà de botifarra, beguda + got 5€
Nit:
22.00 – Espectacle “El cicle festiu de l’any” amb la Cobla Vila d’Olesa i Els Laietans a la Plaça de la Vila
NIT JOVE
23.15 – Cercavila nocturna amb els gegants de Sant Climent acompanyats de la txaranga Sindicatto Pomorska Marching Band, amb parades amb refrigeri a El Raconet, Parc de l’Església, Bar Rodera i Bar La Plaça. Final a la Plaça de la Vila.
00.30 – Concerts amb La Banddarra, Trifàzic i intermig amb Els Laietans, a la Plaça de la Vila
DIUMENGE 16
Matí:
ACTES DE LA XXI TROBADA DE GEGANTS
08.30 – Repicada de Campanes i matinades de grallers pels carrers del poble
10.00 – Plantada de gegants a la Plaça de la Vila
11.00 – Mostra de balls a la Plaça de la Vila
12.00 – Passejada pels carrers del poble, amb inici i final a la Plaça de la Vila
13.15 – Ball final a la Plaça de la Vila
Tarda:
17.30 – Diada Castellera amb els Castellers de Poble Sec, Castellers de Castelldefels i Xics de Granollers, a la Plaça de la Vila
19.30 – Ballada de sardanes dedicades a gegants i al món geganter, amb la Cobla Vila d’Olesa, a la Plaça de la Vila
20.45 – Tancada dels gegants al Casal de Cultura, acompanyats per la Cobla Vila d’Olesa
Durant tot el cap de semana Fira d’Artesans, al voltant de la Plaça de la Vila, i del 7 al 16 de juny exposicó “20 anys de gegants a Sant Climent” i “Gegants de Paper”, al Casal de Cultura.
Descarregueu-vos el programa aquí: Programa d’actes “20 anys de gegants a Sant Climent” en pdf
Els actes del 20è aniversari dels nostres gegants, comptaran també amb la primera diada castellera que tindrà lloc a la nostra vila. Les tres colles convidades vindran a fer els seus millors castells. Podrem veure castells de 7 i, qui sap, potser fins i tot, algun castell de 8!
Les colles convidades són:
CASTELLERS DE CASTELLDEFELS
Els Castellers de Castelldefels neixen la primavera de 1982, essent la 13a colla més antiga de Catalunya i la degana del Baix Llobregat. Poc a poc, la colla va millorant i el 1990 ja poden oferir actuacions amb castells de 7 pisos amb regularitat. Entre les seves actuacions més destacades, podem trobar la participació a l’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, la participació al Concurs de Castells de Tarragona el 1994, i l’encàrrec, any rere any, d’un pilar d’homenatge a la tomba de Rafael de Casanova, davant el President de la Generalitat, l’onze de setembre. Més recentment, després d’uns anys de sequera, la colla ha tornat a realitzar castells de 7 pisos, dins les jornades de celebració del seu 30è aniversari.
web: http://castellerscastelldefels.blogspot.com.es/
CASTELLERS DEL POBLE SEC
La història del fet casteller es remunta a finals del segle XVIII, amb la transformació a Valls del Ball de Valencians provinent del País Valencià en el que avui coneixem com a Castellers. Els Bandarres (sobrenom amb què es coneix als Castellers del Poble Sec) van començar a caminar l’any 1999, al final del boom casteller dels anys 90. Catorze anys després, són una colla de la gama alta de set, aspirant a realitzar castells de vuit. A Sant Climent hi vénen amb ganes de fer bons castells, i tornant d’una actuació castellera a Montpeller. Una colla amb alguns membres climentons, que de ben segur serà molt ben rebuda a la nostra vila.
web: http://www.castellersdelpoblesec.cat
ELS XICS DE GRANOLLERS
Des de 1991 Els Xics de Granollers ha arrelat els castells a la ciutat de Granollers i al Vallès Oriental on l’experiència amb el món casteller era pràcticament nul.la. A Granollers havia existit una efímera colla als anys 80. La relació amb l’anterior colla a nivell d’antics membres es limita a una persona, per la qual cosa el projecte dels Xics era totalment nou. Els inicis de la colla van ser difícils, el suport ciutadà i institucional era molt escàs i el desconeixement del món casteller aplicat a l’organització de la colla i als aspectes tècnics era considerable. Tanmateix, l’esforç de tota la colla en donar-se a conèixer i a fer entendre els castells a la ciutat va fer que la progressió de la colla fos constant i ràpida en els seus inicis així com l’interès i coneixement del públic vallesà anés creixent també. Després de dues dècades, els Xics s’han consolidat com a colla i porten a les places castells de la gama alta de 7 i castells de 8.
web: http://www.xics.cat
Els 20 anys dels nostres gegants coincideixen amb la XXI edició de la Trobada de Gegants, que celebrarem el 16 de juny al matí. Enguay ens acompanyaran una quinzena de colles, entre ells, els nostres padrins, els gegants d’Olesa de Bonesvalls; els nostres fillols, de Sant Vicenç del Horts, Viladecans i Sant Andreu; gegants que van ser presents al bateig d’en Climent i la Roser; i com no, colles amigues que hem anat coneixent al llarg d’aquests vint anys.
Les colles geganteres convidades són:
OLESA DE BONESVALLS
En Joan i la Marta van néixer l’any 1986. Són obra de l’escultor barceloní Domènech Umbert. Representen dos joves pagesos, i porten els noms dels patrons de la vila. En Joan i la Marta són els padrins d’en Climent i la Roser.
SANT VICENÇ DELS HORTS
En Vicenç i la Coloma són els gegants de Sant Vicenç dels Horts. Van ser estrenats el 1964 i construïts al Taller Ingenio de Barcelona. Són els padrins de la Llúcia.
PARETS DEL VALLÈS
En Marcel i l’Elisenda són els personatges principals de la llegenda de la Pedra del Diable que s’escenifica a Parets del Vallès per la festa major d’estiu l’últim divendres de juliol. La història comença quan en Marcel, un arquitecte de Barcelona que ve a reparar l’església parroquial que havia estat destruïda a la guerra de Successió, coneix a la pubilla de Can Serra, l’Elisenda de la qual s’enamora. Aquí comença una història d’amor que queda truncada quan a pocs dies d’acabar l’obra se n’adona que li falta la Pedra magistral per coronar la volta de l’església i no en troba cap d’igual a cap pedra de la comarca. Així que decideix fer un pacte amb el Senyor de les Tenebres i el seu missatger en Bitru per aconseguir tal Pedra, a canvi de vendre la seva ànima. Si voleu saber com acaba la història haureu d’anar a veure la representació de la llegenda de La Pedra del Diable, que es el divendres abans de l’últim dilluns de juliol, a Parets del Vallès.
VILADECANS
Els Gegants de Viladecans apareixen a Viladecans el setembre de 1956, fent la primera ballada durant els actes de celebració de la Festa Major d’estiu. Adquirits a la Casa Ingenio de Barcelona, es van batejar amb els noms de Josep i Paquita.
De la casa Sarandaca nèixen l’any 2003 els gegantons de la colla, la Pica-Peta i el Peta-Fum representant una timbalera i un diable de la colla, respectivament. En Climent i la Roser són els padrins del Peta-Fum, i en Treball i na Cultura els de la Pica-peta.
SANT BOI DE LLOBREGAT
El Gegant Baldiri representa al Marquès de Marianao. Aquet Senyor va venir de Cuba ric i poderós i va fer construir el Palau de Marianao a semblança dels que hi havia a l’illa. Na Ramona representa una pubilla de Sant Boi i porta un cistellet amb pomes en record dels antics conreus de pomeres de la vila de Sant Boi. En Ramonet representa un jugador de l’equip degà del rugbi a la Península Ibèrica, la UE Santboiana. I la Laieta representa una noia de principis del segle passat, i porta un dels noms més comuns entre les nenes d’aquella època. Tots ells han estat construïts per en Toni Mujal, de Cardona.
BEGUES
Els nous gegants de Begues van ser batejats per la Festa Major de 2008. Porten els noms dels patrons de la vila, Cristòfol i Eulàlia. Ell a la mà dreta i porta una branca de pi, símbol de Begues. Van ser construïts al taller Sarandaca de Granollers.
CASTELLDEFELS
En Jaume i la Constança representen els Barons d’Eramprunyà, la baronia que dominava les terres dels actuals municipis de Gavà, Castelldefels, Begues, Viladecans i Sant Climent. Van ser estrenats el 1982, i restaurats l’any 2004.
VILASSAR DE DALT
En Lluís i la Maria són els gegants més antics que ens visitaran, doncs l’any passat van celebrar el seu centenari. Aquests gegants, que van ser donats a la vila per una familia estiuejant, i van fer la seva primera aparició a Vilassar el 1913. No fallen mai a les Festes dels Sants Màrtirs que es celebra el 28 d’abril, i en la qual ballen el seu ball com a ofrena dins de l’Església. Van ser construïts al Taller “El Ingenio” de Barcelona, però se’n desconeix la data exacta.
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
Després de més de deu anys de quasi total inactivitat, en Roc i la Coloma tornen a tenir colla gegantera. Construïts pel mestre Domènec Umbert, van ser estrenats el 1989. L’any 1999 en Roc va ser proclament gegant Hereu del Baix Llobregat, en acollir la II Trobada de Gegants de la nostra comarca.
LA ROCA DEL VALLÈS
Els gegants de la Roca del Vallès foren estrenats el 9 de setembre de 1989, durant la Festa Major d’estiu. Construïts per Antoni Mujal de Cardona, representen una parella de reis medievals. Ell, l’Odó, és el Senyor del Castell de la Roca. Amb el seu posat seriós, el seu escut, i la seva espasa, es va fer famós per la seva participació a centenars de batalles contra els moros. L’Emma, representa, al·legòricament, la filla del gegant de Cardona i és la seva esposa. Ell, en trobar-se sense cap geganta per festejar, i després que un pelegrí li parlés molt bé d’ella, la va anar a buscar, es van casar i van tornar a la Roca.
En Jofre, nascut l’any 1996 i construït per Antoni Mujal, és el fill de l’Odó i l’Emma. Diu la llegenda, que cada cop que baixava pel carrer Major, els vailets del poble l’empaitaven cantant: “Aquest nano petarell, vol ser l’amo del castell!”. Llavors, corria darrera d’ells i intentava estirar els braços, tant, que li van quedar tal i com els té ara. Com que no els podia atrapar, va agafar la costum d’omplir-se la boca amb l’aigua del riu Mogent i ruixar a tots els vailets que li feien la guitza. Aquest vici no se l’ha tret mai de sobre. De fet, si aneu darrera seu cantant-li la cançoneta, ja veureu com reacciona!
SANT JUST DESVERN
L’any 1987 i coincidint amb la celebració del Mil·lenari de Sant Just Desvern, es va portar a terme el projecte d’uns gegants nous, que varen ser estrenats a la trobada de 1988. Representen dos personatges de l’obra Canigó, de Mossèn Cinto Verdaguer, llibre que es va escollir per consulta popular: en Gentil és un guerrer, i la Flor de Neu una fada. El seu constructor va ser el mestre Manel Casserres i Boix, de Solsona.
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Els Gegants d’Esplugues representen els personatges d’una antiga llegenda que es desenvolupa a l’edat mitjana al poble d’Esplugues, anomenada “El Cavaller de Picalqués”: En Mateu, hereu de la noble família del castell de Picalqués, s’enamora de la pubilla de l’hostal, na Marta, però llurs famílies no accepten aquesta relació. En una ocasió, quan en Mateu amb el seu cavall Quim anava a una trobada dels dos enamorats, preparada per la gitana Caterina la nit de Sant Joan, el cavall s’esvera i cavall i cavaller es precipiten per un barranc i moren ambdós. La Marta, desconsolada, es retira per sempre a casa seva.
SANT ANDREU DE LA BARCA
Es varen crear en motiu del famós eclipsi de 1999 on, segons algunes profecies, s’hauria hagut d’acabar el món. Helios és el Déu del Sol i na Selene la Deessa de la Lluna. Van ser apadrinats per en Climent i la Roser, els gegants de Sant Climent de Llobregat, ja que la primera sortida que van realitzar va ser justament per visitar la nostra vila participants en la VII Trobada de Gegants.
MOLINS DE REI
En Bernat i la Candelera, gegants nous de Molins de Rei, representen dos pagesos benestants de la vila. Van ser construïts pel Taller Sarandaca de Granollers i estrenats durant la IV Ciutat Gegantera de Catalunya que es va celebrar a Molins de Rei per les Festes de Sant Miquel de 1988, coincidint amb el 75è aniversari dels gegants vells.
SANT CUGAT DEL VALLÈS
En Joan i la Marieta representen els balladors del Ball del “Paga-li Joan” o Ball del Vano i el Ram, que es dansa el dia de Sant Pere als jardins del Monestir de Sant Cugat. Van ser construïts per el mestre Manel Casserras i Boix, de Solsona.
Un dels actes principals de la celebració dels 20 anys d’en Climent i la Roser serà la Va Mostra de Grups Folklòrics, que tindrà lloc durant la tarda i el vespre del dissabte 15 de juny. Com cada any, les colles que ens visitin ens faran una mostra de les seves músiques i dels seus balls per les places i carrers de la vila. La Mostra acabarà amb l’espectacle “El Cicle Festiu de l’Any”, a través del qual repassarem algunes de les festivitats més importants del cicle festiu català tot homenatjant a Joan Amades i la seva obra capdal, el Costumari Català. En aquest espectacle contarem amb la música en directe de la Cobla Vila d’Olesa i el grup de grallers Els Laietans, així com amb els balls d’algunes de les colles que ens visitaran a la nostra Va Mostra de Grups Folklòrics.
Les colles participants a la Va Mostra de Grups Folklòrics
ELS GEGANTS DE CATALUNYA
En Treball i na Cultura són els gegants propis de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Representen dos valors cabdals del nostre país: el treball i la cultura. Els brodats del seus vestits fan gala dels seus noms. Van ser construïts pel mestre Manel Casserras i estrenats a Montserrat l’1 de maig de 1988. Conten amb dos balls propis, el “Ball Nou” obra de Jordi Fàbregas, i el “Ball de l’Aniversari” obra de Marcel Casellas. Durant un any, tenen l’honor de dur aquests gegants la colla que ha estat proclamada Ciutat Gegantera de Catalunya, fins que l’any següent, passa el relleu a una altra ciutat. Serà la segona ocasió que aquests gegants tan especials visiten la nostra vila.
ELS CAPGROSSOS DE L’AGRUPACIÓ
La Primavera, l’Estiu, la Tardor i l’Hivern són els quatre capgrossos que acompanyen en Treball i na Cultura en les seves sortides. Representen quatre nens que simbolitzen les estacions de l’any. Tenen un ball propi, la “Dansa dels Quatrepunts”, obra de Ferran Barrios.
ELS GEGANTONS DE L’AGRUPACIÓ
En Pau i l’Alegria van nèixer l’any 1991, tot i que fins l’any 2009 no van comptar amb un nom propi, com a resultat d’una votació popular que va tenir lloc durant la III Fira del Món Geganter celebrada a Cassà de la Selva. Representen dos infants de mitjans del segle XX. Compten amb un ball propi, “Peuets de Gegant” obra de Paco Lavega.
ÀLIGA DE LA BISBAL D’EMPORDÀ
La figura original, que es conserva al museu de la Bisbal, conté al seu interior una marca de ferro roent on assenyala la data de 1778, tot i que hi ha documents que n’indiquen la seva existència des del 1619. Així doncs, podem parlar de l’Àliga més antiga que es conserva en l’actualitat a Catalunya. Va ser encarregada per la comunitat de Preveres de l’Església de Sant Francesc, a un artesà desconegut. L’Àliga de la Bisbal tenia un ball propi que es va perdre i que no s’ha recuperat. L’Àliga que ens acompanyarà a Sant Climent és la còpia que l’any 1997 va realitzar l’artesà David Noguer i Hosta, per tal de conservar en bon estat la figura original. Les Àligues són l’element més protocol·lari i carregat simbòlicament de la imatgeria popular catalana. Antigament, només tenien dret a tenir Àliga, les ciutats, i aquesta representava el poder. El més gran honor que podia oferir-se a un foraster en la seva rebuda, era obsequiar-lo amb el Ball de l’Àliga. Serà la primera ocasió en què una Àliga executi el seu ball a Sant Climent.
MULASSA DE TARRAGONA
Ja hi ha constància d’una Mulassa propietat de l’Ajuntament de Tarragona el 1753. Aquesta bèstia va deixar de sortir per les pressions del Bisbe. L’any 1988 el Centre de Colles Sardanistes recupera aquest element que ha participat des de la seva creació al Seguici Festiu de Santa Tecla. Va ser construïda per Joan Serramià i Joan Salvadó. La Mulassa de Tarragona és carregada interiorment per 2 portadors, i dansa al so de les gralles.
BALL DE GITANES DE GRANOLLERS
Una de les tradicions més arrelades al carnestoltes al Vallès és el ball de Gitanes. Amb una música més o menys similar i amb unes coreografies força diverses, tots tenen en comú el galop d’entrada, el xotis, les contradanses, la catxutxa i la jota. Ens porten el ball de Gitanes els dansaires de l’Esbart Dansaire de Granollers.
CAVALLINS DE LA LIRA DE MONTORNÈS DEL VALLÈS
Els cavallins de la Societat Coral La Lira, de Montornès del Vallès, es fan construir l’estiu de 2007 per commemorar el centenari d’aquesta entitat. La coreografia del Ball Ritual, que s’executa cada any per la festa major, és en recordança de la revolta remença ocorreguda el 1485 on, en la batalla de Montornès, es van enfrontar els remences amb les tropes regulars, sortint-ne vencedors els primers.
BALL DE PASTORETS DE “LA SACA” DE SITGES
Ball de bastons de “pal llarg” i de significat agrícola, molt antic, en el que es troben referències a la vida dels antics pastors, un dels oficis també més antics de la humanitat. Els balladors són 9 joves a les ordres d’un cap anomenat majoral. Piquen a terra i entre ells amb uns llargs bastons fets d’una branca gruixuda d’algun arbre fort (alzina,roure…) en un simbòlic intent de fertilitzar la terra. El ball consta de diverses parts, entre les quals destaca la de recitar versos relacionats amb l’ofici de pastor, amb el poble o la Festa Major. Després el ball segueix amb diverses evolucions que culminen amb l’aixecament a pes amb els bastons del pastor més petit o rabadà.
DRAC DE TERRASSA
Conta la llegenda que a Sant Llorenç del Munt existía un terrorífic drac ferotge que devorava persones i animals. Ja a mitjan de segle passat, a Terrassa obria la processó un drac d’origen desconegut servit per cinc diables. El 1946 l’Ajuntament va fer-ne un que deixà d’existir quan va desaparèixer la processó del Corpus. Des del 1991 es disposa d’una rèplica del mateix Drac, construït en fibra de vidre per Antoni Mujal, de Cardona, i amb un pes de 65 quilos.
SATANASIS DE BADALONA
El grup dels Satanasis forma part de la Confraria de Sant Anastasi de Badalona. Neix l’any 2001, i és un ball únic d’aquesta població. Els Satanasis són vuit personatges. Sis d’ells representen antics soldats romans (o estaferms, com són anomenats a Badalona els antics soldats romans) a les ordres de Sant Anastasi que un dia decideixen passar-se al mal món de la disbauxa. Ells són en Clerus (reprsentant del món eclesiàstic), en Publicus (representant de la corrupció política), l’Urbanus (representant dels ciutadans), en Cultus (representant de la cultura), l’Olimpicus (representant de l’esport) i en Cotillus (representant de les xafarderies). Els altres dos Satanasis són en Pou de Vi i en Gardela, antics badalonins que, immersos al món de l’alcoholisme es troben amb els Satanasis i decideixen afegir-se a la seva banda. Els Satanasis participen a la passada que es celebra a Badalona el dia de Sant Anastasi.
FALCONS DE PIERA
L’origen dels Falcons a Catalunya té lloc al primer terç del segle XX, per mimetisme amb els Sòkol Txecoslovacs, que són una manifestació gimnàstic-esportiva. A Catalunya els Sòkol arrelaren a la societat d’aleshores, a l’ampar de moviments Catòlics. Passaren a anomenar- se Falcons, que és la traducció literal de Sòkol. Els Falcons han variat lleugerament des dels seus inicis, folkloritzant-se i adoptant influències dels balls populars propis del Penedès pel que fa a la indumentària i a l’acompanyament musical amb gralles.
GEGANTS BOJOS DEL CARNAVAL DE SOLSONA
Manel Casserras, l’any 1978 creà un gegant diferent a tots els construïts fins aleshores, el Boig, un gegant geperut, panxut i calb. La seva cara és grotesca i es burla de tothom qui el mira, però el fet més destacable és que està dotat d’uns braços articulats que en ballar al compàs del “Bufi” reparteix garrotades a tort i a dret. Lletja, bigotuda, culona i amb uns pits enormes que se li belluguen quan dansa, la Geganta Boja es convertí en l’autèntica reina de la Festa solsonina, construïda per ser l’esposa del Gegant Boig. Amb el seu enllaç el dissabte de Carnaval de l’any 1975, neix la família dels bojos i es consolidà la imatge gegantera del Carnaval solsoní. El Mocós apareix el dissabte de Carnaval de l’any 1980 és el primer fill del matrimoni més boig de Solsona, com el seu nom indica és un noiet de poca edat, ja que encara porta el xumet a la boca i a la mà hi porta un sonall. La Geganteta és una simpàtica noieta, nineta dels ulls del seu pare, de fet la similitud entre ells és més que notable. Porta dues trenes i un ninot a la mà per tal de continuar amb la tradició familiar alhora de ballar. Ells formen la família dels Gegants Bojos de Solsona, els protagonistes del Carnaval, una rèplica grotesca i burleta dels gegants de Solsona que només surten pel Corpus i per la Festa Major.
COLLA SARDANISTA “BROTS DEL CIM” DE BERGA
La colla sardanista “Brots del Cim” de Berga, fundada el juny de 2002 per la capdansera Susanna López i Canal, neix com a infantil. En les categories de Lliure, Territorial i Campionat, ha participat per tot Catalunya i la Catalunya Nord en concursos i exhibicions. Actualment, actuen com a juvenils. A Sant Climent ens porten “Corpus a Berga”, original de Mn. Marià Miró, la sardana més popular de la ciutat. S’interpreta com a cloenda de totes les audicions de sardanes de les festes de la Patum per Corpus (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, el 25 -11 – 2005) amb alguns punts lliures, lligats a músiques de les comparses de la Patum.
BASTONERS DE LAVERN
El ball de bastons és un dels més antics elements del folklore català que actualment es conserva. Ball d’origen agrari, en algunes poblacions representa el combat entre dos bàndols.
BALL DE GITANES DE LAVERN
A diferència del Ball de Gitanes del Vallès, el del Penedès consisteix en un ball de cintes, a partir del qual es van realitzant un seguit d’evolucions que permeten trenar les cintes i destrenar-les al so del toc tradicional per aquest ball, tocat amb gralles i tabal.
Disseny: Cèsar Carmona
Foto: Robert Carles Quirantes
La Junta Directiva de l’Agrupació va aprovar la participació d’en Treball i na Cultura, els gegants de l’Agrupació, als actes dels 20 anys dels gegants de Sant Climent. Aquests actes s’allargaran durant tot el cap de setmana del 15 i 16 de juny. Concretament, comptarem amb la presència i els balls de la imatgeria de l’Agrupació durant la V Mostra de Grups Folklòrics que tindrà lloc dissabte 15 de juny per la tarda, i a l’espectacle-mostra de balls “El Cicle Festiu de l’Any” dedicat a l’insigne folklorista Joan Amades, i a la seva obra capdal, el Costumari Català.
ELS GEGANTS DE L’AGRUPACIÓ
Els gegants de l’Agrupació, també coneguts com els gegants de Catalunya, representen dos dels valors capdals del nostre país: el treball i la cultura. Aquests gegants, obra de Manel Casserras i Boix, van ser estrenats l’1 de maig de 1988 a Montserrat, i des d’aleshores han participat en diferents esdeveniments geganters importants tant a dins com a fora del territori català. Els gegants de l’Agrupació tenen limitades les seves actuacions a sis sortides l’any, que són triades per la Junta Directiva de l’entitat a partir de les peticiona rebudes, i són portats per la colla que ostenta el títol de Ciutat Gegantera. Acompanyant en Treball i na Cultura, hi seran en Pau i l’Alegria, i l’Estiu, la Primavera, l’Hivern i la Tardor, els gegantons i capgrossos de l’Agrupació, respectivament, que completen la comparsa.
ANTECEDENTS
En Treball i na Cultura han estat en un sola ocasió a la nostra vila. Va ser en motiu de la IV Trobada de Gegants de Baix Llobregat que es va celebrar a Sant Climent el darrer cap de setmana d’octubre del 2001. En aquesta trobada es va realitzar un homenatge a l’insigne geganter del Prat Joan Sanahüja, qui complia 50 anys d’ofici en el món dels gegants. És per aquest motiu que en Treball i na Cultura van participar en aquesta trobada, on van dedicar el seu ball, el “Ball de l’Aniversari” a en Joan Sanahüja.
Ball de l'Aniversari dels gegants de l'Agrupació durant l'homenatge al geganter del Prat Joan Sanahüja i Molina
Vista general del Ball del Baix, ballat a Sant Climent de Llobregat en motiu de la IV Trobada de Gegants del Baix Llobregat
