Coordinadora de Geganters del Maresme

Riallera, simpàtica, generosa… I molt prudent! Això és el que ha transmés la Grossa de Cap d’Any! Però… D’on ve? Què ha fet? Quina ha estat la seva trascendència d’aquesta figura durant els tres mesos de presència en els mitjans? En aquestes línies intentarem parlar una mica de tot plegat.

El passat 3 d’octubre de 2013 Andreu Mas-Colell, Conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya, donava a conèixer la imatge de la nova Loteria de Catalunya, la Grossa de Cap d’Any. La sorpresa va ser molta, especialment per la cultura popular, i en concret el món geganter perquè la imatge escollida fou un capgrós. Un capgrós qualsevol? No! Va ser una capgrossa maresmenca, de la població vinícola d’Alella. Es tractava de la capgrossa Roser, que estava inspirada amb la Roser Arenas, que disposa d’una figura des de l’any 1986, construïda pel difunt (i escenogref de Els Comediants) Lluís Torné.

La Grossa de Cap d’Any va iniciar el seu recorregut al Palau de la Generalitat, a Barcelona, on la va rebre el President de la Generalitat, Artur Mas. A partir d’aquí va iniciar el seu recorregut per diversos indrets en actes de caire popular. A partir del Facebook de La Grossa hem resumit, o almenys hem intentat, els diversos llocs que ha visitat:

• Barcelona, presentació de La Grossa de Cap d’Any (3 d’octubre)
• Barcelona, Palau de la Generalitat
• Girona, Fires de Sant Narcís (1 de novembre)
• Barcelona, Camp Nou, Derbi Barça-Espanyol (1 de novembre)
• Tortosa (2 de novembre)
• Reus (2 de novembre)
• Gandesa, 26a Festa del Vi (3 de novembre)
• Barcelona, Mercats de Gràcia i Sagrada Família (6 de novembre)
• Balaguer (8 de novembre)
• Igualada, La Gran Festa d’Igualada (9 de novembre)
• Sant Esteve de Sesrovires (10 de novembre)
• Manresa, Fira de la Mediterrània (10 de novembre)
• Teià, Trobada de Gegants de les festes de Sant Martí (10 de novembre).*
• Viladecans (13 de novembre)
• Guissona (14 de novembre)
• Lleida (16 de novembre)
• Cervera, Rebuda a Marc Màrquez en el seu títol de Campió del Món (16 de novembre)
• Palafolls, XXIII Trobada de Gegants del Maresme (17 de novembre)
• Sabadell, Mercat Central (19 de novembre)
• Terrassa (20 de novembre)
• Barcelona, 20è Jean Boun (24 de novembre)

• Tarragona (27 de novembre)
• Barcelona, The Shoping Night (28 de novembre)
• Mòra d’Ebre (29 de novembre)
• Ascó (29 de novembre)
• Llinars del Vallès, Fira de Torrons (30 de novembre)
• Barcelona, Museu del Disseny, Setmana de l’Artesania de Catalunya (30 de novembre)
• Masquefa, Fira de Sant Eloi (30 de novembre)
• Canyelles (1 de desembre)
• Artès, Botishow (1 de desembre)
• Barcelona, Sant Andreu del Palomar, Cercavila de Festa Major (1 de desembre)*
• Sant Joan D’espí (3 de desembre)
• Sant Joan D’espí, TV3, aparició al magazine Divendres (4 de desembre)
• Palamós (5 de desembre)
• Calella, Encesa de Llums de Nadal (5 de desembre)
• Espinelves (6 de desembre)
• Ripoll (7 de desembre)
• El Masnou, Fira de Santa Llúcia (8 de desembre)
• Mataró (8 de desembre)
• Molins de Rei (11 de novembre)
• Granollers, Mercat Setmanal (12 de desembre)
• Barcelona, Fira de Santa Llúcia (14 de desembre)
• Vallirana (15 de desembre)
• Cardedeu (15 de desembre)
• Alella, Marató de TV3  (15 de desembre)*
• Olot (16 de desembre)
• Sant Sadurní d’Anoia (16 de novembre)
• Vilanova i la Geltrú (20 de desembre)
• Barcelona (21 de desembre)
• Sant Boi de Llobregat (21 de desembre)
• Vilafranca del Penedès (22 de desembre)
• Barcelona, Sorteig de la Grossa de Nadal

El fet de viatjar tan pel país fou la idea original de Loteries de Catalunya per tal de promocionar la Loteria arreu d’una manera popular i pròxima. Es en aquest sentit on s’han vist centenars de catalans fotografiant-se amb la capgrossa allà on anava. Val a dir que la majoria de viatges han format part de l’estratègia de Loteries de Catalunya. Per això s’han hagut de crear algunes rèpliques de la figura per a poder avastir tantes activitats. Pel que fa la figura original (la del 86) ha estat custodiada, en tot moment, pels geganters d’Alella que l’han treta a passejar amb l’estil propi de La Grossa (vegeu activitats destacades amb un *).

En tot cas, algunes de les imatges de La Grossa (o la Roser) han sigut ben curioses. L’hem pogut veure fotogranfiant-se amb l’Artur Mas, Andreu Mas-Colell o, fins i tot, el conegut Marc Màrquez. Com també amb els respectius presidents del Barça i l’Espanyol, Sandro Rosell i Joan Collet en el derbi.

Hi ha qui, davant la desconeixença de la procedència d’aquest capgrós es plantejava qui era la musa del constructor. El programa Migdia de 8TV, presentat per Josep Cuní, en una entrevista a Roser Arenes, li explicava les diverses impressions de semblances a altres personatges famosos com: Pilar Rahola, Mary Santpere, l’actriu Maife Gil o fins i tot Angela Merkel. A partir d’aquesta anècdota s’han generat altres notícies curioses sobre les similituds com la que publica Nacio Digital parlant d’un comentari de Xavier Sardà a El món de RAC1. Més tard, la mateixa Rahola afirma que no és la Grossa tal i com deixa constància “Barcelona confidencial” la qual apunta altres teories. La veritat que han estat moltes teories però és ben cert que la cultura popular l’ha acabat relacionant com a la tieta de Catalunya.

De fet, la difusió del capgrós ha estat prou important. Anuncis per TV i ràdio i també nombrosos cartells i plafons han “inundat” les parets i expositors del país. Seguint en aquesta línia Vilaweb.cat publica, el 16 d’octubre, una entrevista a Roser Arenes de la seva nova popularitat.

Els responsables de tot plegat ha estat Loteries de Catalunya (coneguda popularment com a “Loto Catalunya”), de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes). Sergi Moreno, cap de colla dels geganters d’Alella, en  la revista Maresme Gegant, número 20, ens expressa el següent: “Fa uns tres mesos em van trucar d’una productora de cinema, de la qual no recordo el nom, dient-me que la Generalitat havia convocat un concurs per escollir (ara tampoc recordo exactament les paraules), o la catalana de l’any o la catalana més maca. Ells havien pensatque perquè no podia ser una capgròs? Després de veure diverses imatges de capgrossos, van escollir el de la Roser d´Alella. El procés deselecció l’ignoro totalment, el per què la van escollir. És una cosa que ens ho hem trobat”.

De fet, aquí hi tinguè un paper destacat l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya la qual va facilitar un llistat interessant de capgrosses d’arreu del país. Aquesta productora en va fer una tria i, finalment, escolliren la d’Alella. Posteriorment, en el concurs presentat per la Generalitat, guanyà la proposta d’aquesta productora.

La mateixa Agrupació tinguè un paper destacat en la celebració del sorteig de la loteria del passat 31 de desembre de 2013. El 8 de desembre la mateixa Agrupació publicava una notícia al seu web on demanava la participació de 50 capgrossos pel dia del sorteig que es celebrava al Teatre Nacional de Catalunya. La idea era que aquests capgrossos rebessin La Grossa a l’acte entre mig d’aplaudiments i obasions. Així doncs, el resultat es poguè veure per TV3 de manera semi directe durant la gala d’entrega presentada per Helena Garcia Melero i Xavier Gracet.

Capgrossos participants a l’acte:

• Alella
• Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
• Coordinadora de Geganters de Barcelona
• Barcelona – El Pi
• Barcelona – Sant Josep de Calaçans
• Barcelona – Plaça Nova
• Barcelona – Sant Andreu del Palomar
• Cervelló
• Corbera de Llobregat
• Esplugues de Llobregat
• Juneda
• Lloret de Mar
• Manresa
• Manresa – Carlins
• Mataró – Iluro
• Mataró – L’Havana
• Montornès del Vallès – Infercel
• Premià de Mar
• Rubí
• Sant Feliu de Codines
• Sant Quintí de Mediona
• Santa Coloma de Gramenet
• Tàrrega
• Vilassar de Mar

La darrera aparició de la capgrossa (almenys com a Grossa de Cap d’Any) es veiè al final de la gala de la loteria. Fou juntament amb el grup coral “Messengers” que cantaren “Oh happy day” amb l’acompanyament de la Grossa tot dansant al ritme.

A partir d’ara serà vista puntualment i esporàdicament per algunes poques poblacions, acompanyant els gegants de la vila d’Alella, Feliu i Madrona. Potser ni tan sols anirà tan ben vestida. En tot cas, qui sap si d’intre d’un any la tornarem a veure amb tot el seu salero de nou.

Xavier Navarro